La inspecció del ‘Villa de Pitanxo’ dona «indicis de negligència» del patró Padín

«Estant en la maniobra de virada, el motor es va parar sobre les 04.00 UTC. Vaig trucar a la màquina pel sistema autònom i l’oficial de màquines em va dir que no sabia per què s’havia parat el motor i que havia trucat al cap de màquines. L’aigua cada vegada ens entrava amb més freqüència de l’aleta de babord i creava una escora al costat de babord, la qual es va incrementant amb el pas del temps. En aquell moment vaig donar el senyal d’abandonament del barco». Així arrenca, textualment, la protesta de mar de Juan Enrique Padín Costas, capità del pesquer ‘Villa de Pitanxo’, en la seva primera declaració al desembarcar al Canadà, tres dies després del naufragi. És la versió que manté actualment: que el motor principal Wärtsilä es va parar sense motiu aparent i que, sense govern i amb l’estabilitat ja compromesa cap a babord, les onades van començar a engolir l’embarcació. És un testimoni que fins ara ha recolzat el seu nebot, Eduardo Rial, però que confronta amb el del tercer supervivent, Samuel Koufie. Les proves obtingudes en l’última setmana durant la missió Pitanxo, en la qual s’ha localitzat i gravat el derelicte, són favorables a la tesi d’aquest últim, segons van indicar a FARO diferents fonts pròximes a l’operació. Hi ha, diuen, «indicis de negligència» per part del màxim responsable del pesquer de Grupo Nores, de moment imputat per 21 presumptes delictes per imprudència greu, contra els drets dels treballadors, falsedat documental i encobriment. «Tots els pèrits que han participat en aquest encàrrec coincideixen a haver trobat prou evidències», prossegueixen. La Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents Marítims (Ciaim), responsable de l’operació a Terranova, es va limitar a apuntar en un comunicat que es van assolir «tots els objectius de la inspecció». «Hi ha prou dades», van certificar altres fonts coneixedores de l’operatició. L’aparell, d’entre 65 i 80 metres de llarg i subjecte amb malletes –el que separa el cop de les portes d’arrossegament– de fins a 400 metres, va ser localitzat «tal qual». Sobre el llit marí, sense haver patit alteracions pel corrent en aquests quinze mesos, o per efecte del treball d’altres barcos d’arrossegament de fons. No s’ha precisat a aquest diari –la missió tenia caràcter confidencial– si el que s’hi han trobat són evidències clares d’embarrament o punxada, això és, d’una enganxada de la xarxa a algun element del fons, com defensa Koufie, en una maniobra que no va ser corregida per Padín des del pont de comandament. Insisteixen, en tot cas, en aquestes «evidències suficients», amb una gravació «nítida i d’alta qualitat». En l’entorn de les famílies, el fet que l’operació hagués acabat molt abans dels terminis màxims fixats en el contracte –i havent-hi a bord un pèrit designat per aquestes– també és un «senyal» que hi ha proves, no confirmades, contra el capità. LES CLAUS AntelacióEn efecte, els plecs del contracte adjudicat a l’ACSM de Vigo establien que «el servei tindrà una durada màxima de 15 dies efectius de recerca, localització i inspecció de les restes, als quals se sumen un màxim de 16 dies de trànsit a la zona d’operacions, i 10 dies d’interrupció de les operacions per mal temps (weather stand-by) abonables». El barco Ártabro va iniciar els treballs de recerca, amb una sonda Furuno, el diumenge 28 de maig i ahir va donar per conclosa la seva tasca. No s’hi van trobar cadàvers. La gravació de les restes, a uns 800 metres de profunditat, íntegre tot i que lleugerament escorat a babord, es va prolongar durant unes 30 hores amb un ROV (robot, remoted operated vehicle). També va ser «suficient» segons el parer dels tècnics i pèrits. A bord d’aquest barco anaven un membre de la Ciaim, un representant de l’Agència Europea de Seguretat Marítima (com a observador), un pèrit judicial designat per l’Audiència Nacional i un per part de les famílies. És més, la mateixa Ciaim havia estimat que aquesta missió permetria a l’Ártabro arribar de tornada a Vigo «abans que finalitzi el mes de juny»; ho farà molt abans. A més d’haver obtingut imatges clares de l’estructura del barco –el verdet ha impedit veure a través dels portells–, el robot ha documentat l’estat de l’aparell i de tot el llit marí pel qual va passar entre les 02:00 hores UTC i el punt on reposa l’embarcació. Perquè aquest, el de les xarxes, és un punt determinant. «Koufie indica que el motor no es va parar, sinó que les maquinetes que recullen l’aparell van deixar de funcionar bé, ja que tensaven però no recollien, i van provocar l’escora. Que li van cridar al capità que deixés anar els aparells, però que aquest s’hi va negar. Que després, amb el barco molt decantat, es va parar el motor i es va incrementar l’escora de babord», diu l’Audiència Nacional, en relació amb la versió d’aquest mariner. En un informe incorporat per la seva defensa a la causa, s’exposa que Padín no va tenir temps de «picar els cables de l’aparell». Ni en la seva protesta de mar ni en les seves declaracions en seu judicial havia fet cap referència al fet d’haver volgut tallar aquests cables, cosa que li van implorar –d’acord amb Samuel Koufie– els mariners que eren a la coberta aquella nit. Van morir 21 de les 24 persones que anaven a bord. Els cadàvers de 12 d’aquestes persones no han aparegut. La instruccióEl responsable màxim d’aquesta investigació és el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Alt Tribunal, Ismael Moreno. De moment ha acordat prorrogar aquesta primera fase fins al mes d’agost, per a la pràctica de noves diligències, si bé fonts jurídiques donen per fet que tornarà a allargar la instrucció durant, almenys, sis mesos més. «El que cal fins que es practiquin totes les diligències necessàries». Falta, per descomptat, l’anàlisi dels vídeos obtinguts a Terranova. «Les filmacions obtingudes de les restes s’incorporaran a l’expedient d’investigació de la Ciaim i es procedirà al seu examen per tenir-les en compte en les conclusions de l’informe sobre aquest accident, i la la Ciaim les finalitzarà i publicarà tan aviat com pugui», va concretar ahir aquest organisme, adscrit al Ministeri de Transports. Al marge de la causa penal, la Direcció General de la Marina Mercant ha obert un expedient contra l’armadora del Pitanxo. Com ha revelat FARO, del grup Prensa Ibérica, va sortir amb més persones de les declarades –25, el barco estava dissenyat per a 21–, amb identitats errònies al despatx i sense notificar que va partir de Vigo amb un mariner addicional per ser transbordat en alta mar. El barco tenia prohibit pescar a zones de formació de gels, no va guardar quarantena i tenia positius COVID a bord.

El més llegit