El Govern català va iniciar aquest dimarts els tràmits per delimitar les zones de mercat residencial tensionades, als àmbits territorials on hi hagi un risc d’oferta insuficient de vivenda assequible i, per tant, les zones on s’aplicarà la regulació dels preus del lloguer, com les defineix la llei estatal de la vivenda, aprovada fa 12 dies pel Senat. De fet, la detecció d’aquestes zones és el pas previ a fixar el límit màxim del preu dels lloguers.

Així ho va explicar la portaveu de l’Executiu, Patrícia Plaja, que va aprofitar per reclamar al Govern espanyol que torni a permetre la vigència de l’índex català de referència, que va decaure quan l’Executiu central va recórrer davant el Tribunal Constitucional diversos articles de la llei catalana de vivenda.

Les delimitacions, una vegada comunicades al Govern espanyol, tindran una vigència de tres anys, prorrogable any rere any. «Catalunya va ser pionera i amb el recurs davant el TC s’han perdut massa mesos, una cosa que no ha afavorit els ciutadans», va criticar Plaja. En aquesta línia, el Govern va enviar una carta al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) per homologar aquest índex de la Generalitat, en «aquests moments actualitzat i plenament operatiu», segons Plaja.

Eficiència energètica

Plaja també va detallar que el Govern ha aprovat un pla d’eficiència energètica als edificis de l’Administració catalana fins al 2027. El document estableix com a objectius a assolir una reducció en el consum d’energia i en les emissions d’efecte hivernacle del 16,43% i un estalvi del 13,3% en la factura energètica de la Generalitat, a fi d’avançar cap a la fita fixada per la normativa europea de disminuir un 32,5% el consum d’energia el 2030 en relació amb l’any 2007.

Les mesures que incorpora el pla van des de les millores de les instal·lacions i els canvis d’equips i l’aprofitament de les energies renovables per a usos tèrmics fins a la realització de campanyes per a la sensibilització del personal treballador de l’Administració, passant per la realització d’auditories energètiques. Cada departament, amb el suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), portarà a terme les actuacions necessàries per garantir el compliment d’aquests objectius.

L’aplicació de tot aquest paquet de mesures ha de permetre un estalvi anual de 316,97 GWh, cosa que suposa un estalvi econòmic anual de 24,3 milions d’euros. Aquest volum d’estalvi, que seria un 3,29% de la demanda anual, supera l’objectiu obligatori del 2% establert per la Unió Europea, i que és l’equivalent a la renovació energètica del 3% del total de la superfície d’edificis i equipaments públics amb un estalvi mitjà del 67,3%. La inversió necessària per aconseguir aquest estalvi és de 302,8 milions d’euros, que es podran finançar mitjançant els contractes de serveis energètics i els fons europeus.