Des de mitjans del segle XIX, Espanya s’organitza en províncies, una unitat administrativa calcada de la francesa, els departaments, i que va néixer amb l’esperit jacobí que s’espera de França i, també, de part d’Espanya. És a dir, les províncies eren el sistema de control i d’inoculació del poder central, únic i indiscutit, al territori. Diu la llegenda que, fins i tot, l’abast geogràfic de cada unitat, de cada província, corresponia al temps que podia tardar un destacament de l’exèrcit (a cavall) des de la capital de la província fins al punt més llunyà en un sol dia, a fi de sufocar qualsevol indici de rebel·lió o sedició.