Maniobres Flotex 23: l’Armada prova els seus nous drons de vigilància i combat

Es diuen Kaluga, Sead23, Airfox i Tizona, són de disseny i fabricació espanyols i agrupen les capacitats mes recents de l’Armada en matèria de barcos robot i aparells voladors no tripulats. Les missions per a les quals estan pensats són l’observació, la patrulla, la determinació d’objectius... i la seva destrucció, si estan programats per fer-ho. Els quatre drons seran desplegats per Defensa durant la maniobres Flotex 23, que comencen aquest dilluns i que en aigües balears simularan escenaris d’una guerra que ja no és del futur, sinó d’avui, i no formen part de la ciència-ficció, sinó de la tecnologia actual per a camps de batalla en què es combinen homes i màquines. Passades ja les celebracions del Dia de les Forces Armades, aquest 5 de juny arrenquen les maniobres navals espanyoles més importants de l’any, l’exercici més complex i tecnològicament exigent de l’Armada. En aquesta edició comptaran amb la participació de personal i barcos dels Estats Units, Turquia, Canadà, Grècia, França, Itàlia, Letònia i Portugal. En total seran 5.000 els militars activats per a aquests exercicis, a terra o a bord de 19 vaixells, 16 aeronaus, sis llanxes de desembarcament, 80 vehicles d’Infanteria de Marina i els dos submarins actualment operatius. Tota aquesta força naval està cridada a provar la seva coordinació i potència durant 11 dies en dos tipus de joc de guerra: la simulació d’un incident de mitjana intensitat i l’assaig en un escenari de conflicte d’alta intensitat. Els dos casos estaran comandats per l’almirall de la flota, Eugenio Díaz de Río, i pel comandant del Quarter General Marítim d’Alta Disponibilitat, el vicealmirall José María Núñez. Els punts de partida seran Alacant, Cartagena i Almeria, i els de recalada, Palma de Mallorca i Maó. Vista de guineu Vista de guineuEn aquestes maniobres, el barco d’acció marítima (BAM) ‘Furor’ portarà a bord l’Airfox. Es tracta d’una de les principals apostes de l’Armada per incrementar la seva capacitat de veure-hi a distància. L’Airfox, també denominat M5D, és un avió de quatre quilos i dos metres cada ala, cobertes de petites plaques solars. Un dels seus principals avantatges és que és molt sigil·lós; l’altre, que és capaç de volar un màxim de 9 hores. L’òptica de l’aparell pot detectar objectius i assenyalar-los no només en superfície, sinó també submergits. De fet, l’Airfox va néixer per ajudar les flotes pesqueres a trobar bancs de peixos, fins que el Grup Arbulu, de capital espanyol i amb seu a San Sebastián de los Reyes (Madrid), va començar a oferir-lo com una capacitat associada al desplegament naval. A Flotex 23, aquest dron ajudarà el BAM ‘Furor’ a exercir una missió de neutralització d’una amenaça asimètrica a base d’embarcacions de petita mida que amenacin des de diversos punts de l’horitzó, l’especialitat d’aquest vaixell. Barcos fantasma Barcos fantasmaSense ningú al timó, ningú a bord, com si es tractés de barcos fantasma, dues petites embarcacions, de la mida d’una llanxa forabord, aniran envoltant la força naval quan entri en acció. Seran el Kaluga i el Sead-23. La seva missió és vigilar amenaces contra el desplegament de grans vaixells (en el cas del segon dron, el Sead-23) i protegir instal·lacions o vaixells i escortar efectius d’Infanteria de Marina en la seva ruta cap a la platja (tasca del Kaluga). El Kaluga està armat amb un Lionfish, una arma autònoma que es pot activar a distància i que té una gran capacitat de foc, ideada per la firma italiana d’armament Leonardo per a missions de control del trànsit marítim. El dron Kaluga pertany a la classe d’USV (Unmaned Surface Vehicles, o vehicles no tripulats de superfície) amb què es dota la fragata F81 Santa María, que té la missió de protegir grups de combat i grups de projecció marítima. La firma UTEK desenvolupa aquest barco robot des de les seves instal·lacions al Parc Científic de Madrid, al costat de la base militar d’El Goloso. El dron està en proves a l’Armada des del 2021. L’altra llanxa sense tripulants, la Sead-23, va néixer a Vigo del disseny de l’enginyer Íñigo Echenique, propietari de l’empresa emergent Seadrone. La utilitzarà com a part del seu escorta el vaixell de projecció marítima ‘Juan Carlos I’, el portaavions multipropòsit de l’Armada. Eixam al cel Eixam al celEn aquestes maniobres a les Balears, l’Armada posarà en acció també el sistema Tizona. El llançarà el vaixell d’assalt amfibi ‘Castilla’, que fa funcions de plataforma de comandament per al Quarter General Marítim d’Alta Disponibilitat. Com els altres drons, el sistema Tizona forma part del programa d’inversió en adquisició de nova tecnologia de l’Armada, molt necessitada de reparar els forats que té des de la crisi de la bombolla. El Tizona és un invent d’un grup d’exenginyers d’Airbus experts en eixams de robots voladors que van fundar STS (Swarming Technologies & Solutions), integrat al Grup Zelenza, amb seu a l’àrea industrial aeronàutica de Getafe (Madrid). El Tizona és un RPAS. Amb aquestes sigles es coneix als exèrcits els sistemes aeris que es tripulen de manera remota. El sistema està compost per màquines de 12 quilos amb capacitat de volar a 145 quilòmetres per hora durant 60 minuts i que poden connectar-se entre ells i actuar coordinadament en un radi de 20 quilòmetres. El nou submarí, en camí El nou submarí, en camíA aquestes maniobres no arriba encara la novetat més important i esperada de l’Armada: el submarí S-81 Isaac Peral. El vaixell amb el qual Espanya passarà a convertir-se en autoritat autònoma de disseny naval i assolirà un important i molt esperat esglaó d’autonomia estratègica no estarà a punt, confirmen fonts de la cúpula de l’Armada, fins a la data prevista per al novembre. No participarà en aquestes maniobres però, de camí al desplegament al Mediterrani occidental, els alts oficials de l’Armada han rebut –alguns fins i tot han assistit– la notícia d’un nou avenç en la seva construcció. Dijous superava en aigües de l’Algameca (Cartagena) altres crucials proves d’immersió estàtica. A l’S-81 li queden encara molts assajos, proves de navegació, simulacres amb què les drassanes de Navantia pretenen posar-lo a punt i sotmetre a estrès els seus sistemes. Es tracta de l’obra més complexa d’enginyeria a Espanya, similar a la construcció d’una nau espacial. Dotat amb el sistema PIA (propulsió independent d’aire), l’Isaac Peral reduirà notablement la necessitat d’emergir o utilitzar l’snorkel per renovar l’aire i arribarà a cotes d’autonomia, o capacitat de navegació submergit, fins ara no conegudes en l’Armada.

El més llegit