¿El ‘si tu no hi vas, ells tornen’ continua funcionant 15 anys després?

Amb Pedro Sánchezfent un ‘all in’ avançant les eleccions generals al 23 de juliol per intentar frenar un govern del PP de la mà de Vox, els socialistes recorren a un dels seus lemes que ha fet més fortuna per aconseguir mobilitzar el seu electorat i que ha sigut replicat i versionat per altres formacions polítiques al llarg de tres lustres: ‘Si tu no hi vas, ells tornen’. L’ha invocat explícitament aquesta setmana el líder del PSC, Salvador Illa, i és la columna vertebral de la campanya que està dissenyant el PSOE. Però, ¿pot funcionar recuperar un eslògan del bagul dels records 15 anys després en un context en què l’extrema dreta no ha deixat de créixer malgrat les advertències de l’esquerra? Ens hem de remuntar fins a l’any 2008 per ubicar l’anunci amb què el PSC va rematar les eleccions generals de l’any 2008 a Catalunya, en les quals es va imposar una Carme Chacón que va aconseguir 25 diputats, un resultat inèdit que cap altre partit ha aconseguit ni igualar ni superar en uns comicis d’aquesta mena. Llavors els socialistes catalans afrontaven una campanya en què José Luis Rodríguez Zapatero es jugava la continuïtat a la Moncloa. El PP mobilitzava els seus amb l’ofensiva contra l’Estatut i el PSC, sempre locomotora per guanyar unes generals, buscava un revulsiu. El lema va ser encunyat en una reunió a la històrica seu del carrer Nicaragua per qui llavors era secretari d’organització i ara diputat al Congrés José Zaragoza, en estreta col·laboració amb Miquel Iceta i Enric Casas, entre altres assessors, i es va plasmar en un cartell inspirat en l’estètica de ‘Pulp Fiction’ amb les siluetes i ombres de Mariano Rajoy, Ángel Acebes i Eduardo Zaplana. Segons el periodista expert en extrema dreta Xavier Rius, sota la mirada de l’esquerra, el context d’ara és «fins i tot pitjor» que el de llavors perquè és «més perillós» un PP que es «deixa contaminar» per l’extrema dreta. «No és que pugui governar Feijóo, és que podria fer-ho amb Vox i agitant un passat que posa per davant ETA i la il·legalització de partits com Bildu», argumenta. Afegeix que, a més, el partit de Santiago Abascal té un factor diferencial respecte a la ultradreta de dirigents europeus com Marine Le Pen i Matteo Salvini: «Per a Vox, l’enemic principal no és Brussel·les o els immigrants, sinó que és a casa i l’encarnen Podem, l’independentisme català i Bildu». «El context d’ara és fins i tot pitjor perquè és més perillós un PP que es deixa contaminar per l’extrema dreta» Xavier Rius Sant Periodista expert en extrema dreta Aquesta radiografia, la d’un «Feijóo tutelat per Abascal», traslladada a un leitmotiv de campanya, Rius considera que sí que pot generar un context de «por» que mobilitzi l’electorat d’esquerres, cosa que, adverteix, no significa que sigui suficient. «Els socialistes poden tenir raó plantejant aquest marc de campanya, el dubte és si serà efectiu», afirma. De fet, apunta que un dels punts febles dels socialistes és que hi hagi hagut barons que han manifestat la seva incomoditat amb un govern sustentat en la formacions independentistes. «Que Vox contamini la resta de partits és un fracàs del concepte plurinacional de l’Estat», assenyala. Les campanyes en negatiu El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon advoca per desmitificar els lemes de campanya perquè, científicament, no es pot saber si en un món paral·lel sense l’eslògan en qüestió s’haurien obtingut els mateixos resultats. «Un lema per si sol no fa guanyar o perdre vots, el que fa guanyar o perdre és l’estratègia política que hi ha darrere i els canvis socials que hi ha», afirma. Segons les recerques que s’han portat a terme en ciència política, explica, les campanyes negatives, les que van en la línia d’assenyalar «un dimoni» i d’agitar que si no guanyen uns els altres revertiran les conquestes, «no acostumen a funcionar». «L’estratègia genera dubtes perquè tu aconseguiràs que alguns dels teus vagin a votar, però també motivaràs vots dels contrincants» Toni Rodon, politòleg Rodon assegura que, de la mateixa manera que es pot aconseguir mobilitzar una part de l’electorat d’esquerres, el fet que s’ataqui el rival també el mobilitza. «L’estratègia genera dubtes perquè tu aconseguiràs que alguns dels teus vagin a votar, però també motivaràs vots dels contrincants», afirma. De fet, el PP ja ha reaccionat cridant a «derogar el ‘sanchisme’» a les urnes. Sobre el ‘si tu no hi vas, ells tornen’ en concret, el politòleg considera que ha demostrat que té «límits» perquè l’apel·lació a les emocions en política pot tenir efectes només a «curt termini». Una prova d’això és que s’ha recorregut molt a l’eslògan i, malgrat això, «l’extrema dreta continua pujant» perquè la filosofia de «no votar-ne uns perquè els altres són pitjors» s’acaba esgotant. S’ha de tenir en compte, assegura, un element més: que tot i que agitar la por que torni la dreta pugui tenir un efecte positiu per al PSOE, la repercussió sigui negativa en la resta de l’esquerra per la concentració del vot en un sol partit i la impossibilitat de sumar després per governar. «El repartiment d’escons pot perjudicar el projecte de Podem i Sumar i, indirectament, el PSOE», assenyala.

¿El ‘si tu no hi vas, ells tornen’ continua funcionant 15 anys després?

Els experts dubten de si és suficient recórrer al rerefons del mític lema que el PSC va encunyar el 2008

¿Per què Pedro Sánchez avança les eleccions generals?

Pedro Sánchez admet la dificultat del 23J

El més llegit