El Tribunal Constitucional calibra tornar ‘simbòlicament’ l’escó a Alberto Rodríguez

La sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem contra l’exdiputat de PodemAlberto Rodríguez i la decisió de la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, de privar-lo del seu escó en representació de 64.000 electors de les Canàries han aconseguit el seu objectiu. La dissolució anticipada de les Corts converteix en realitat la seva expulsió com a diputat per tota la legislatura XIV en aplicació d’una sentència que el va condemnar per una pena de presó d’un mes i 45 dies (inexistent segons l’article 36.2 del Codi Penal que requereix tres mesos per a les penes de presó) substituïda per multa de 90 dies. Serà el ple del Tribunal Constitucional del 21 i 22 de juny pròxim, l’últim abans de l’inici de la campanya electoral del 23 de juliol, el que calibra, segons van assegurar fonts d’aquest, restituir, tot i que ja sigui simbòlicament, l’escó. Sobretot, es tracta de dictar dues sentències perquè les dues conductes, la del Tribunal Suprem i de la presidenta de les Corts –que el TC va considerar de transcendència constitucional a l’admetre a tràmit els dos recursos– no tornin a repetir-se. El TC va rebutjar la mesura cautelaríssima de restitució de l’escó presentada per la defensa de Rodríguez –ipso facto sense al·legacions de les parts– però va obrir el procediment de la mesura cautelar sol·licitada per a la restitució del lloc, que requeria al·legacions de les parts. La magistrada María Luisa Balaguer, a càrrec del recurs d’empara parlamentària, va afirmar que era procedent postergar la mesura cautelar perquè es resoldria sense pèrdua de temps el fons del recurs, és a dir, si la mesura adoptada per Batet era inconstitucional. Però alhora va advertir que primer era necessari pronunciar-se sobre l’altre recurs d’empara, dirigit contra la sentència de la Sala Segona del Suprem (integrada pel president, Manuel Marchena, i els magistrats Miguel Colmenero, ponent; Juan Ramón Berdugo i Vicente Magro). Aquest recurs havia entrat prèviament en el TC i va quedar en mans del magistrat Santiago Martínez-Vares, que va guardar el recurs en un calaix i no va sol·licitar informe als seus lletrats. El fiscal en cap del TC, Pedro Crespo, va informar el 21 de juliol del 2022 sobre la mesura cautelar a favor del «restabliment al demandant (A. Rodríguez) de la integritat del seu dret i a tal finalitat que es declari la nul·litat de l’acord... (per Batet va expulsar Rodríguez per tota la legislatura). Clar i català: que es torni l’escó al diputat. Per al tribunal que presidia Pedro González Trevijano, segons deixem constància, aquests recursos d’empara no eren rellevants. El cas és que plantejaven a primers del 2022 –Rodríguez va ser expulsat el 21 d’octubre del 2021– i encara faltaven dos anys per acabar la legislatura la restitució de l’escó. La ponència de Martínez-Vares va ser adjudicada, al renovar-se el TC a la magistrada María Luisa Segoviano, que va començar a estudiar l’assumpte des de zero. I ara quan el TC presidit per Cándido Conde-Pumpido es disposava a resoldre l’assumpte, la XIV legislatura s’ha acabat. Fonts consultades assenyalen, en efecte, que el recurs contra la sentència de la Sala Segona era prioritari. La magistrada Balaguer condiciona, segons ha sabut EL PERIÓDICO, les seves pròpies conclusions al que es decideixi sobre la sentència, encara que qüestiona, sense embuts, el procediment d’expulsió de Rodríguez, que no va passar si més no per la Comissió de l’Estatut del Diputat del Congrés, una proposta que el 20 i 21 d’octubre del 2021 va realitzar el secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello. Balaguer, així mateix, es referia a la sentència a l’assenyalar que Rodríguez havia sigut condemnat a una pena desproporcionada, tot i que l’esmentat assumpte havia de ser plantejat al resoldre’s el recurs contra la sentència. Fa tota la impressió, segons les informacions recollides, que el recurs d’empara contra la sentència –en el qual l’advocat Gonzalo Boye planteja la «desproporció de la mesura àmpliament injustificada»– anirà precisament per aquesta via. La pena de presó inferior a tres mesos no existeix perquè la llei diu que s’ha de substituir per una pena de multa. Però la Sala Segona va deixar escrit en la seva sentència («la pena d’1 mes i 15 dies de presó, amb l’accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. La pena de presó se substitueix per la inhabilitació de 45 dies»). Segons va argumentar, va fer això perquè la multa només valia per a l’execució de la sentència. Però és clar, la pena de presó en la sent¡encia porta amb si inhabilitació del dret sufragi passiu i això determina la pèrdua de la condició de diputat (llei electoral). Per tant, una decisió que és de multa de 45 dies durant els quals el diputat no podria presentar-se, per exemple, a noves eleccions si es donés el cas, i que pel mer fet de constar en la sentència com a pena de presó provoca la pèrdua definitiva de l’escó, suposa una vulneració constitucional. Per tant, aclarir aquest punt té, en efecte, una transcendència constitucional per a futures situacions. Condició de diputat La discussió, per tant, és si la pena de presó que necessàriament ha de ser substituïda per multa ha d’aparèixer o no en la sentència de la sentència. Si la pena de presó no apareix a la sentència, si la sentència és només la multa (el que és en realitat) ja no porta amb si la pèrdua de la condició de diputat. El TC, així doncs, podria considerar que la sentència incorre en vulneració del principi de proporcionalitat. Perquè com a conseqüència d’aquesta es priva un diputat i els seus electors d’un escó quan es tracta d’una pena de multa. Una persona que ha sigut elegida perd la condició de diputat per una multa i se’l castiga amb una inhabilitació absoluta que només es justifica per a delictes greus. Les circumstàncies de l’expulsió de Rodríguez exigeixen, per tant, una clarificació. El 22 d’octubre del 2021 davant la consulta de Batet, el president del tribunal sentenciador, Marchena, va contestar: «Com V.E coneix, la llei 6/1985, 1 de juliol, del Poder Judicial, no inclou entre les funcions del Tribunal Suprem la d’assessorar altres òrgans constitucionals sobre els termes d’execució d’una sentència ja ferma». Vet aquí, per exemple, per què el TC ha de pronunciar-se. Marchena afegia: «Descartàvem, per tant, qualsevol error pel fet de mantenir la vigència de la inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu, ja que aquesta pena accessòria és obligada a la vista en vista de l’article 56.1.2 del Codi Penal. Així ho exigeix aquest precepte quan s’imposi una pena privativa de llibertat, com ha passat en aquest cas. La pena de presó és el desenllaç punitiu associat a la conducta que es declara provada, sense perjudici que a efectes d’execució –i només a aquests exclusius efectes– s’hagi acordat la seva substitució per una pena de multa». La fiscal del Suprem, Isabel Rodríguez, al seu torn, va afirmar al resoldre un recurs que es tractava d’una pena d’una inhabilitació pel terme de 90 dies. «Ni més ni menys», va escriure en la seva resolució. Batet va interpretar: expulsió. ¿Havia d’interpretar? Lluny de ser simbòlic el tema és d’allò més difícil. El TC parlarà. O millor, escriurà.

El Tribunal Constitucional calibra tornar ‘simbòlicament’ l’escó a Alberto Rodríguez

La dissolució de les Corts buida l’eficàcia dels recursos d’empara presentats el 2022

Les eleccions del 23 de juliol, al minut

El més llegit