Nova narrativa de notícies falses contra el 28M: igualar-lo a les eleccions de 1936

Els difusors de notícies falses no han deixat passar sense aprofitar els episodis de suposades compres de vot per correu a Melilla, Almeria i Múrcia. Les detencions de gent acusada de delicte electoral en els tres casos han avivat les cadenes de desinformació que des d’abans de l’inici de la campanya electoral havien detectat els agents de la Seguretat de l’Estat dedicats a preveure atacs híbrids contra Espanya i de les quals ja ha informat aquest diari. L’objectiu continua sent una impugnació del sistema electoral –i de fons de la democràcia– a les ments dels més crèduls i dels més fanàtics. I a les dues narratives fake identificades en la primera onada d’aquesta campanya electoral, la d’una tupinada ordida per Pedro Sánchez i la d’una manipulació del recompte de vots per l’empresa Indra, ara se n’uneix una altra que va néixer el 2019, després de la moció de censura a Mariano Rajoy, i reneix en la recta final d’aquests comicis cridant més l’atenció de les fonts policials consultades: homologar aquest final de legislatura amb el pròleg de la Guerra Civil, la narrativa que aquestes eleccions del 28 de maig de 2023 són una barreja de violència i frau similar a la que, segons historiadors i revisionistes pròxims a la dreta, va marcar els comicis de 1936. En la ultradreta conviu aquest argumentari amb un altre de molt estès des de dijous, segons el qual és el Govern marroquí de Mohamed VI l’organitzador d’un frau electoral a Melilla. Dos generals No n’ha trascendit un recompte oficial, el nombre de comptes i perfils amb aquests continguts que a les xarxes socials i webs TV monitoren les Forces de Seguretat de l’Estat en previsió d’incidents, incitacions a desordres públics o emissió de missatges d’odi. Però entre aquestes fonts és motiu de preocupació que dos dels diputats que s’asseuen al Congrés esbombin amb virulència aquests missatges i que no siguin diputats qualssevol, sinó dos cèlebres generals de les Forces Armades, veterans i amb ascendència entre els seus companys d’armes. El 24 de maig, a Twitter, el general d’Infanteria de Marina retirat Agustín Rosetty, portaveu de Vox a la Comissió de Defensa del Congrés, proclamava que «el PSOE és un partit antidemocràtic (sic) i colpista i protagonista de les pàgines més negres de la nostra història. Va donar un cop a la república el 1934 i les seves ànsies revolucionàries ens van conduir a la Guerra Civil». Quan un dels seus seguidors va contestar a aquest missatge, amb més de 1.500 visualitzacions, dient que «a Espanya hi ha un risc real d’enfrontament civil», el diputat i ex alt càrrec del Ministeri de Defensa va respondre: «El que hi ha a Espanya és risc d’una tupinada monumental per part del PSOE (sic) i mal faríem en callar». El mateix dia, després de conèixer-se l’operació de la Guàrdia Civil a Mojácar, el general de Divisió retirat Alberto Asarta, cèlebre pel seu lideratge sobre tropes destinades en operacions internacionals com la d’interposició a Bòsnia i la missió de cascos blaus al Líban, incitava la inquietud ciutadana en aquesta xarxa social: «¿Quants Mojácar sense descobrir hi deu haver a Espanya? ¿On van els vots comprats a Melilla? Volem saber-ho. ¿També el PP? Atenció a què ens poden preparar... Estarem atents. Corrupció sense límits». Després, amb més de 6.000 lectures, subscrivia la contestació d’un espontani –«per molt que estigueu molt atents, el programa informàtic d’Indra farà el que li doni la gana...»– amb un «totalment d’acord amb tu». Risc violent Les dues teories estan sent ventades en webs TV d’extrema dreta, en alguns casos per comunicadors euròfobs o en directa i bona relació amb l’ambaixada russa a Espanya. En els casos esmentats, així com d’altres que travessen amb freqüència el ciberespai, els seus emissors tenen molta audiència entre funcionaris de les Forces de Seguretat, com és el cas d’un perfil anònim darrere del ‘nickname’ Doctor Tricorni. Les cadenes de missatges de desinformació a Espanya, estudiades al Parlament Europeu com a part del fenomen d’ingerències externes o d’organitzacions extremistes en processos electorals, es vigilen com a part d’un procés que les fonts policials espanyoles consultades estimen que pot durar, amb una gradual crispació, fins a les eleccions generals. Hi ha, a més, un fenomen que s’intenta prevenir pel risc i imprevisibilitat que suposa i també per l’experiència acreditada als Estats Units i al nord d’Europa: l’impacte que missatges desestabilitzadors poden tenir al reescalfar el fenomen del terrorisme d’actors –o llops– solitaris, aquells que, similars al gihadisme, conduïts per una autoradicalització alimentada a les xarxes socials, decideixen pel seu compte actuar violentament contra la situació que és el suposat origen del seu neguit.

Nova narrativa de notícies falses contra el 28M: igualar-lo a les eleccions de 1936

Cadenes de desinformació pretenen treure profit dels casos de compra de vots a Melilla, Almeria i Múrcia

El més llegit