D’entre les milers de coses que tenen en comú els germans Pasqual i Ernest Maragall hi ha la d’haver sigut els més votats en unes eleccions i no haver arribat, no obstant, al càrrec que anhelaven. A Pasqual li va passar el 1999, quan la llei electoral encara vigent a Espanya i a Catalunya no va traduir en escons el mínim avantatge (5.000 vots) que va obtenir sobre Jordi Pujol. A Ernest li va passar el 2019, quan altres exigües 5.000 paperetes d’avantatge sobre Ada Colau van ser neutralitzades pels tres vots, en el ple d’elecció d’alcalde, de Manuel Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho, tots llavors en l’òrbita de Ciutadans. Un es va convertir en el primer presidenciable guanyador en vot popular que no va ser president, i l’altre, en el primer alcaldable que no va ser alcalde malgrat acumular més sufragis que ningú. Pasqual va arribar a la presidència al segon intent. Ernest lluita per seguir l’estela del seu germà.