D’entre les milers de coses que tenen en comú els germans Pasqual i Ernest Maragall hi ha la d’haver sigut els més votats en unes eleccions i no haver arribat, no obstant, al càrrec que anhelaven. A Pasqual li va passar el 1999, quan la llei electoral encara vigent a Espanya i a Catalunya no va traduir en escons el mínim avantatge (5.000 vots) que va obtenir sobre Jordi Pujol. A Ernest li va passar el 2019, quan altres exigües 5.000 paperetes d’avantatge sobre Ada Colau van ser neutralitzades pels tres vots, en el ple d’elecció d’alcalde, de Manuel Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho, tots llavors en l’òrbita de Ciutadans. Un es va convertir en el primer presidenciable guanyador en vot popular que no va ser president, i l’altre, en el primer alcaldable que no va ser alcalde malgrat acumular més sufragis que ningú. Pasqual va arribar a la presidència al segon intent. Ernest lluita per seguir l’estela del seu germà.
Cita amb les urnes el 28M
Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Ernest Maragall en les eleccions municipals
A la recerca del segon triomf a Barcelona
Maragall venç Colau

El més llegit
- ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Espanya, paralitzada per una gran apagada d’origen desconegut
- Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa