Xavier Trias, a buscar el vot no independentista que enyora l’extinta Convergència

Setmana passada. Barcelona. Després de l’agenda pública de campanya, Xavier Trias sopa amb una trentena de persones en un luxós hotel de la capital catalana. A la taula, els responsables de la cadena hotelera i altres homes i dones d’empresa, que escolten l’alcaldable de Junts. Molts, gens susceptibles de votar-lo, a priori ubicats més a la seva dreta. Algun li recomana amagar l’independentisme fins a les eleccions del 28M. El sopar –com molts altres contactes de Trias amb agents socials i professionals– pot semblar una anècdota, però demostra que el candidat ho té clar: el seu objectiu és seduir els no independentistes amb un discurs netament convergent, centrista i moderat. Els números canten. Segons l’últim baròmetre del GESOP per a EL PERIÓDICO, Trias no només consigna la fidelitat de vot més elevada (65%) de tots els candidats, sinó que absorbeix tant el 14% de votants d’extrema dreta com dos de cada deu votants d’ERC, la fuga més important de tot el tauler i que explica la caiguda del postulant republicà, Ernest Maragall. És a dir, que l’exalcalde postconvergent pesca al calder republicà independentista, però també, en una proporció important, de la ultradreta. Trias evita Puigdemont i Borràs Una altra dada que segur que és a les carpetes dels caps de campanya de Trias, els districtesque més el van votar quan va ser alcalde: Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Gràcia i l’Eixample. El perfil socioeconòmic d’aquests barris és coherent amb el discurs de Trias, que ha obviat absolutament l’independentisme en els seus discursos. L’ha obviat tant que fins i tot una bona notícia per al seu partit, com la plantofada d’una comissió de les Nacions Unides a l’Estat per no haver respectat els drets de l’expresident Carles Puigdemont no va ser utilitzat per Trias en campanya fins que un periodista l’hi va preguntar. Trias ha evitat rebre el suport de la presidenta de Junts, Laura Borràs (tret d’una breu intervenció el primer dia de campanya), i del mateix Puigdemont, que es prodiguen a tot Catalunya dient que votar Junts val doble: per tenir alcalde de JxCat i per la independència. Alhora, critiquen durament el PSC... amb qui Trias diu compartir model econòmic. Més clar encara és el seu avís al partit: sobre pactes decidirà ell. Dit d’una altra manera: els més independentistes de Junts, els que no volen que arribi a acords amb el PSC reben de Trias un missatge clar: «Foteu-vos», va dir Trias en l’equador de la campanya a Sants, quan va comentar que li critiquen que els seus missatges sonin a Convergència. Hi haurà una consulta interna a Junts, però no vinculant. I Trias parlarà amb tots i fins i tot no descarta al 100% un pacte amb el PSC, malgrat no guanyar les eleccions. A la recerca dels vots a Manuel Valls El candidat, en definitiva, sap que ha robat ja part de vots a ERC i ara se centra a captar votants de centredreta, sense espantar tampoc els primers, amics que li van confessar fa quatre anys que havien finançat l’ex primer ministre francès, Manuel Valls. A tots els que volen «fer fora Colau» (missatge que s’ha convertit en el monotema dels seus mítings), sense més ni més. Per això Trias evita detallar quin model de ciutat proposa (més enllà de referències genèriques al lideratge, la cobertura de la Ronda de Dalt, l’increment de policies i la millora de la brutícia als carrers) per evitar generar anticossos en votants o molt de dretes o molt independentistes. Però aquesta estratègia genera dubtes interns. ¿N’hi ha prou amb dir «Colau no» per ser alcalde de Barcelona? Aquesta és la pregunta retòrica que es fan alguns internament. Això mobilitza un determinat vot, però potser no n’hi ha prou per aconseguir la majoria, alerten. Però en això, com en el no independentisme, Trias mana. Mana perquè així es va decidir com a condició per ser candidat i perquè sap bé que a Junts hi ha una mala maror que es pot convertir en tempesta interna després del 28M. Així que Trias continua fidel al seu estil, continguts i estratègia: presentar-se com un candidat no antipàtic a les dretes perquè els pot proporcionar el que fa anys que esperen, que no és altra cosa que desbancar Colau. Sí, és independentista, però això ara no està en qüestió, ve a dir cada vegada que l’hi pregunten, fins i tot quan és sobre el referèndum de l’1-O: «Toca mirar al futur», insisteix. Té la lliçó apresa. Si així aconseguirà aprovar l’examen, se sabrà la nit de diumenge.

Xavier Trias, a buscar el vot no independentista que enyora l’extinta Convergència

El candidat eludeix referències al sobiranisme per captar suports de centredreta

Eleccions municipals, última hora

¿Qui guanyarà els comicis a Barcelona?

El més llegit