Irene Montero: «Les notícies falses de l’extrema dreta sobre la llei trans fan dubtar dones que defensen els drets humans»

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, arriba a la redacció de ‘Diario de Ibiza', del grup Prensa Ibérica, passat el migdia, mentre al mateix recinte on participa en un míting de Podem, Pedro Sánchez arenga els seus seguidors i companys de partit. Aquesta setmana s’aprova la llei de vivenda. A Eivissa ciutat, per exemple, s’ha fet recentment un estudi que revela que hi ha 1.000 pisos buits i 4.000 més dels quals es desconeix la situació, probablement perquè també són buits. ¿Creu que la nova llei servirà per treure’ls al mercat? Sens dubte, però per a això cal aplicar-la fins a les seves últimes conseqüències, i això només ho farà Unides Podem. En un territori com les Balears i especialment a Eivissa, on es veu molt magnificat. Efectivament, hem fet i hem aconseguit una cosa que semblava impossible: que aquesta llei de vivenda reconegui la necessitat d’intervenir en el mercat de la vivenda. Parlo de limitar els pisos turístics, crear una immobiliària pública que garanteixi que la vivenda està a un preu assequible i deixar de donar màniga ampla als voltors que han convertit l’especulació amb la vivenda en el principal problema de molts ciutadans i ciutadanes a tot Espanya, però particularment a les Balears i a Eivissa d’una manera molt accentuada. Amb aquestes mesures, ¿com ho fem perquè els propietaris d’aquestes 5.000 vivendes les lloguin o les venguin a qui les necessiti? Evidentment hi ha molts detractors a una llei de vivenda que és històrica en la nostra democràcia. Per primera vegada es planteja la necessitat d’intervenir el mercat de la vivenda des de l’ens públic perquè sigui abans un dret que un bé amb què els especuladors puguin especular. Entenc que hi ha por, i això sempre porta a llançar notícies falses, a dir que el model de la intervenció no funciona, però a les principals capitals europees està sent el que permet que a les zones tensionades no pugin abusivament i, per tant, que hi hagi una regulació. Evidentment, per a això cal valentia i la intervenció del mercat de la vivenda és la política pública que permet garantir la vivenda com un dret i no com un bé per especular. ¿Que molestarà la patronal rendista?¿Que molestarà aquells que han fet el negoci més gran de la seva vida a costa que des del públic es mirés cap a un altre costat per no garantir la vivenda com un dret? Ho entenc. Però, sens dubte, ara mateix el que necessiten les famílies a les Balears, a Eivissa i a tot Espanya és que hi hagi una limitació clara dels preus dels lloguers. El PP i Vox parlen d’un afavoriment de l’okupació arran d’aquesta llei, ¿com s’ha d’actuar amb les okupacions? Desmuntant les notícies falses. L’altre dia veia un vídeo d’un periodista, Javier Ruiz, explicant quines són les dades reals de l’okupació al nostre país. Amb les dades a la mà, el problema del nostre país i de la vivenda al nostre país té a veure amb l’especulació, no amb l’okupació, que representa, segons les dades, una cosa molt marginal. El problema de la vivenda al nostre país és que hi ha milers de famílies que han d’invertir més del 50% de la renda total que tenen a pagar un lloguer o a afrontar el pagament de la seva hipoteca. Sent un problema minoritari, ¿hi ha prou eines per lluitar contra l’okupació a Espanya? Cal actuar per garantir la vivenda com un dret. Si això fos fàcil, segurament no seria el principal problema que tenen moltes famílies. Però que no sigui fàcil no vol dir que no ho hàgim d’intentar i que no es pugui aconseguir. Prova d’això és que allà on Unides Podem governa, estic pensant per exemple en València, s’estan fent polítiques públiques històriques en matèria del dret a la vivenda. Un any abans que el PSOE anunciés que posaria les vivendes de la Sareb a disposició per al lloguer social, el vicepresident del País Valencià, Héctor Illueca, ja havia negociat la cessió de gairebé 600 vivendes de la Sareb per al parc públic de vivenda. ¿Creu que s’haurien de comprometre tots els condemnats per delictes relacionats amb ETA que integren les llistes d’EH Bildu a renunciar a l’acta de regidora? Crec que Bildu ha fet un pas important que contrasta amb una dreta i una extrema dreta que són incapaços de fer una campanya electoral sense treure tots els clàssics: ETA, Veneçuela... Al final aquesta dreta i extrema dreta parlen d’ETA perquè no volen que parlem de les comissions que la senyora Ayuso li estava regalant al seu germà Tomás Díaz Ayuso. Necessitem que hi hagi campanyes electorals en què es parli dels problemes que estan afectant la vida dels milions de persones que viuen al nostre país. Respecte al que em preguntava, crec honestament que fa molts anys que la societat basca construeix pau i construint convivència. El seu partit a Euskadi va qualificar aquest fet de situació «greu i lamentable» després que vostè no hi donés importància. Crec que tots els partits hem donat contundentment la nostra opinió. Bildu ja ha donat una resposta i crec que el que hem de fer és recolzar aquest procés de construcció de la pau i la convivència que la societat basca està exercitant durant tants anys. També denunciar el desvergonyiment que suposa, per part de la dreta i l’extrema dreta, utilitzar el dolor de les víctimes per intentar que en la campanya no es parli dels problemes reals dels ciutadans i de les ciutadanes, ni del desvergonyiment que implica la dreta quan gestiona amb retallades, privatitzacions i comissions de la senyora Ayuso al seu germà Tomás Díaz Ayuso. ¿Poden generar desconfiança en el seu partit les contínues discrepàncies dins de la coalició de govern? Crec que la gent no és tonta i té molta més cultura democràtica del que moltes vegades els poders mediàtics volen donar a entendre. La gent sap que el govern de coalició a Espanya, també el govern de coalició a les Balears, són governs que estan garantint i permetent l’avenç en drets. La gent és molt conscient que aquests són governs que avancen en drets i que si avancen en drets és fonamentalment perquè Unides Podem està amb força en aquests governs. Si ja hem aconseguit tot això, sent la força minoritària, la gent ha d’imaginar-se el que podríem aconseguir tenint més força o sent fins i tot la força majoritària en aquests governs. Una d’aquestes lleis que va generar divisió en el govern i en el col·lectiu feminista és la coneguda com a ‘llei trans’ per aspectes com l’autodeterminació de gènere, va faltar diàleg? Fixi’s que, precisament, la lliure determinació de la identitat de gènere és una demanda unànime de totes les persones LGTBI, no només de les persones trans. A més, la Unió Europea està reconeixent que és l’única manera de garantir els drets humans de les persones trans. Per a mi ha sigut tremendament dolorós veure com el PSOE dubtava. Unides Podem, les feministes i les persones LGTBI moltes vegades molt soles fent front a les maleïdes notícies falses de la dreta i de l’extrema dreta. Vostè defensa que les més de 1.000 reduccions de penes i excarceracions de condemnats per delictes contra la llibertat sexual ha sigut per una mala interpretació de la llei del ‘només sí és sí', una altra norma polèmica dins de la coalició, ¿el seu partit ha actuat contra alguna d’aquestes decisions judicials? En primer lloc, això no ho dic només jo. Això ho diu també la Fiscalia General de l’Estat amb consens de tots els fiscals i les fiscals de sala. Plantegen clarament que hi ha una aplicació inadequada i que, a més, aquesta aplicació inadequada la porta a terme una minoria de tribunals. Segons les dades del mateix Consell General del Poder Judicial, dos terços, és a dir la immensa majoria de les revisions de condemna, no se salden amb rebaixes de pena, es mantenen les penes en adequada aplicació de la llei i del dret transitori. A partir d’allà, evidentment jo no només em quedo en el rebuig rotund a aquestes decisions judicials de rebaixes de condemnes, tot i que siguin minoritàries. Amb només una víctima que estigui patint per una decisió judicial de rebaixa de condemna ja tindríem prou motius per actuar. Precisament per això, durant mesos vaig treballar amb tot el que tenia al meu abast, per mirar d’arribar a un consens i un acord amb el PSOE i amb la majoria d’investidura, per donar una resposta adequada al dolor i al patiment de les víctimes i a l’alarma social que s’havia generat. Desgraciadament, el PSOE va decidir pactar una retallada en drets en aquesta llei amb el PP. Crec que és necessari dir a les dones del nostre país que els drets feministes no es negocien amb el PP i que hi havia prou marge per tenir una proposta que donés resposta a les víctimes i ens permetés alhora sostenir el consentiment com a centre del codi penal. ¿Es va plantejar dimitir del seu càrrec després de l’esmena del seu propi govern a una de les banderes del seu ministeri? El que vaig pensar és que era més important que mai que hi hagués gent que, des del govern, digués amb claredat que els drets feministes no es pacten amb el PP. En una mateixa legislatura s’ha produït un avenç de drets i després un retrocés en el consentiment com a centre del codi penal que han pactat el PSOE i el PP, amb molt dolor per a mi com a ministra. Així que és més necessari que mai que existeixi un Ministeri d’Igualtat amb un clar compromís d’aplicar tota la llei del només sí és sí fins a les últimes conseqüències. Aquesta llei és una llei pionera en la lluita contra les violències sexuals. Per primera vegada a Espanya l’Estat té obligacions amb les víctimes de violència sexual. Amb el 8% que denuncia i també amb el 92%, la immensa majoria, que mai denuncia les violències, precisament per por de no ser cregudes o per por d’una inadequada resposta judicial. ¿I no creu que hi hagués errors en el text que fessin que els jutges apliquessin així la llei? Fixi’s que, com li dic, les dades que li dono no són meves, les dona el CGPJ i la mateixa Fiscalia General de l’Estat. Aquestes dades indiquen, com li dic, que la majoria dels jutges estan aplicant bé la llei i que hi ha una minoria que està rebaixant penes, en inadequada aplicació tant de la llei com el dret transitori. Però en tot cas. El PP i el PSOE, quan van defensar aquest retrocés en drets de les dones, van deixar clar que ni la seva reforma ni cap altra reforma podria evitar les decisions judicials minoritàries de rebaixes de condemnes. No hi ha cap reforma de la llei que eviti les decisions judicials, tot i que siguin minoritàries, de rebaixes de condemnes. ¿Què opina del ball de partits que recolza Yolanda Díaz en aquestes eleccions? Bé, nosaltres hem demanat fa molts mesos a la Yolanda que fes campanya per Unides Podem. Hem arribat a més acords d’unitat que en cap altre procés electoral en aquesta convocatòria de municipals i autonòmiques. Ella pren les seves decisions i la ciutadania pot opinar sobre això. Nosaltres celebrem que recolzi els candidats i les candidates de Podem, perquè creiem que són els millors candidats i candidates. En el terreny personal, ¿com és la seva relació? Sé que això genera molta curiositat, però tenim una relació normal. L’important de l’activitat política, més enllà que puguem tenir millors o pitjors relacions, és que siguem capaços d’armar bones propostes. Crec que tampoc cal enganyar la gent, perquè no és idiota. Hem de ser capaços d’arribar a un acord, nosaltres ho hem dit amb claredat a la Yolanda, voldríem haver tingut un acord abans que comencés aquest cicle electoral i que volem un acord de coalició entre Podem i Sumar. Això em sembla el més rellevant. No queden per fer unes canyes. Bé, últimament no quedo per fer canyes amb ningú [riu]. Espero tenir una mica de temps després de la campanya. ¿Per què creuen necessari un supermercat públic? Perquè creiem que és una necessitat i que funcionaria una empresa pública de supermercats, Preus Justos, amb preus justos per als productors i també per als consumidors. I que ens permeti plantar cara a un oligopoli alimentari que apuja els preus molt per sobre de les possibilitats de les famílies i també posant en risc molts petits i mitjans productors del nostre país. Això s’afronta des de l’ens públic, en estricte compliment de l’article 128 de la Constitució, que diu que tota la riquesa del país, sigui quina sigui la seva titularitat, és a dir pública o privada, està sempre en mans de l’interès general. Em parla d’oligopoli però el seu discurs se centra en Joan Roig, ¿i els altres? En aquest país estàvem acostumats que als grans empresaris no se’ls pogués anomenar. No era ser un bon polític anomenar els que s’estan lucrant a costa de vulnerar el lliure mercat i també de generar patiment i preus alts per a les famílies i convertir, per tant, l’alimentació en un negoci en lloc d’un dret. ¿Creu que Joan Roig vulnera el lliure mercat? El senyor Joan Roig és propietari de Mercadona i Mercadona té per si sol el 25% de la quota de mercat en el sector. Hi ha altres grans empreses com Carrefour, que també en controlen bona part, però cap com Mercadona. Crec que no passa res per dir que Joan Roig forma part de l’oligopoli alimentari. Ell mateix va reconèixer que estaven apujant desproporcionadament els preus, i això no pot tenir cabuda en la nostra democràcia. Ell podria argumentar que la pujada de preus és generalitzada per la inflació i que Mercadona és un negoci. És legítim fer negoci, sí, però no a costa de posar en perill un dret fonamental com és l’alimentació i que hi hagi milers de famílies que no poden donar als seus fills i filles el menjar que volen o que creuen que és millor per a ells. Per sort, hi ha mecanismes que funcionen des de l’ens públic, des d’allò comú, per garantir que els drets siguin abans que els béns per especular-hi. Això no vol dir que no es pugui fer negoci, però la garantia de drets és el primer.

Irene Montero: «Les notícies falses de l’extrema dreta sobre la llei trans fan dubtar dones que defensen els drets humans»

La ministra d’Igualtat defensa les lleis del seu ministeri i assegura que no va pensar a dimitir malgrat les esmenes dels seus socis de govern

El més llegit