Anàlisi electoral | Un 28M agitat a Barcelona i suau a Madrid

A Madrid i Barcelona, les eleccions tenen un sabor diferent de la resta de municipis. Tenen un cert gust de ‘midterms’, eleccions de mig cicle que donen pistes del que podrà passar en el futur polític espanyol i català. Importa qui s’emporta la vara de comandament, qui guanya, però també quina és la força de cada bloc, i com queda cada partit. Sigui qui sigui l’alcalde a Barcelona, importa quina és la força relativa d’ERC respecte a Junts, i del PSC respecte als Comuns. A Madrid, governi o no el PP, importa la potència que demostri Vox, i si Més Madrid continua estant davant del PSOE. Figures com Yolanda Díaz, Pedro Sánchez, Aragonès, Borràs, Feijóo i Abascal, malgrat no participar en les eleccions, s’ho juguen de cara al que pugui passar el 2024. Des de fa setmanes, des de Predilect llancem prediccions diàries sobre quin serà el govern municipal resultant a totes les capitals de Catalunya, a més de les ciutats més poblades de la comunitat i Madrid. En pròximes entregues diversificarem la nostra mirada, però en aquesta primera anàlisi dirigim l’atenció als dos punts calents del 28 de maig: Barcelona i Madrid. ¿Qui governarà Barcelona? Barcelona és una plaça electoral clau no només per la seva capitalitat, que implica una gestió de recursos comparable a algunes comunitats autònomes, si no pel nivell de competició electoral a què assistim. Fins a tres forces es juguen per la mínima la primera posició en vots i regidors. Els protagonistes són coneguts. A la vigent alcaldessa Ada Colau, que lluita per la segona reelecció, s’hi sumen dos competidors forts, Jaume Collboni, del PSC, i Xavier Trias de Junts. ¿Tenen els tres candidats la mateixa probabilitat d’empunyar la vara de comandament? No realment: segons les xifres de Predilect, Barcelona en Comú i PSC tenen probabilitats significativament superiors de de guanyar sobre Junts. Tot això, malgrat que la candidatura de Trias sigui la que més hagi crescut en els últims mesos segons les enquestes i algunes d’aquestes el situïn en primera posició. Aquest fenomen es deu al potencial coalicional de cada força. El PSC i, sobretot, BeC tenen més capacitat de teixir aliances que Junts. Malgrat les desavinences, tot sembla apuntar que tant el PSC com BeC estan forçats a entendre’s després de les eleccions. En cas que els socialistes es despengessin de la primera posició, el cost de provocar un canvi de color en el govern alçant Trias és més alt que recolzar la reelecció de Colau. En el cas dels comuns, el suport a Trias és electoralment implantejable. El tercer actor important en aquesta equació és ERC. El cost de desbancar BeC en favor d’un govern de dretes és alt. A més, la força relativa d’ERC és insuficient per sostenir un govern de Trias. De veure’s temptats de donar suport al candidat de Junts es necessitaria el suport d’altres forces com el PP, escenari que per vetos mutus és descartable. Aquest mosaic format per més vetos que fílies explica l’acord de govern barceloní més probable segons Predilect: el del PSC, BeC i ERC (57%), que se situa bastant per davant del següent acord més probable, el que integraria Junts, el PSC i el PP (20%). ¿Poden canviar aquests números durant la campanya electoral? Un patró que es pot avançar és que es reforci l’atenció sobre les tres primeres forces. En aquest tipus d’eleccions tan competides, sol generar-se un clima de cursa de cavalls, cosa que ofega els següents partits del pilot. Una tendència que es reforça en les municipals, en què quedar primer és més important que en autonòmiques o generals. Si no s’arriba a un acord de majoria, ocupa l’alcaldia el candidat amb més regidors a favor. Això provoca que els votants estratègics de la resta de partits acabin escollint la seva segona opció. Per tant, no serà estrany que perilli l’entrada de les formacions polítiques més pròximes al 5% com és el cas de Vox, la CUP i fins i tot el PP. Si Trias s’enlaira gràcies a aquest efecte i dona la suma amb ERC, podria augmentar la seva probabilitat d’erigir-se com a alcalde. En cas contrari, convé prestar molta atenció a qui tingui més potencial d’arrossegament d’aquí al dia de les eleccions, Collboni o Colau, perquè en dependrà qui ocupi l’Ajuntament de Barcelona en els següents quatre anys. ¿Repetirà Ayuso? La primera pregunta té una resposta bastant segura: sí. Ayuso compta amb un 95% de probabilitats de repetir com a presidenta de la Comunitat de Madrid. Un percentatge que amb prou feines ha variat des de fa un mes i que és molt improbable que canviï. L’altra pregunta determinant és si ho farà en solitari com fins ara o si governarà en coalició amb Vox. Les estimacions de Predilect són coherents amb les dades de les enquestes que atorguen al PP una majoria molt àmplia. Si necessita Vox serà per la mínima, com ja va passar el 2021 quan els populars es van quedar a tres escons de la majoria absoluta. I com en aquella ocasió, amb tal avantatge de suport, tot apunta que a Vox no li quedaria cap més remei que cedir els seus escons i deixar governar Ayuso. Predilect prediu un govern en solitari del PP amb un percentatge del 75% de probabilitat. La comoditat de la candidatura d’Ayuso contrasta amb l’escenari a la seva esquerra, amb un Ciutadans desaparegut, un PSOE que presenta un segon espasa i Més Madrid, la candidata dels quals ja no té el filó de competir sobre el seu tema estrella, la sanitat pública, com va ser el cas fa dos anys enmig d’una pandèmia. ¿I Almeida? La situació de José Luis Martínez-Almeida és lleugerament més inestable. Del 95% de probabilitat de reelecció d’Ayuso, baixem en el seu cas al 73%. Primer perquè, com és per tots conegut, la força de l’esquerra a la capital és superior a la de la regió. En segon lloc, ni Almeida té la capacitat mobilitzadora d’Ayuso en el camp de la dreta ni les candidatures d’esquerra són tan inefectives a la capital en comparació amb els seus companys de cartell autonòmics. Rita Maestre, de Més Madrid, no reporta el mateix desgast que demostra la seva companya Mónica García, i el PSOE presenta una exministra, Reyes Maroto. El marge d’Almeida és igualment encara alt, 47 punts per sobre de la probabilitat que Rita Maestre torni a Cibeles, l’alternativa més viable a Madrid. Això té una raó fonamental: és probable que un percentatge important de vots d’esquerres es perdi. L’escenari lleugerament més probable és que Podem no superi la barrera electoral del 5% (37% de probabilitat segons Predilect) i que tampoc ho faci Ciutadans. D’aquí al 28 de maig és improbable que aquestes formacions a tocar de la barrera electoral millorin les seves perspectives. Molts dels votants de Podem i Ciutadans poden desmotivar-se i quedar-se a casa o votar una altra formació amb la lògica del vot útil. D’aquest ball de vots entre formacions petites i grans dependrà en bona mesura com es reparteixin els escons del consistori madrileny. La campanya electoral ha començat i els partits que menys han de perdre, però també els que voregen la majoria, jugaran totes les seves cartes.

El més llegit