Els 5 reptes de Jaume Collboni en les eleccions municipals de Barcelona

«Senyor Trias i senyora Colau, gràcies, ho han intentat, però adeu, ara ve el PSC». És una de les consignes que formen part del repertori d’eslògans que llança en els mítings l’alcaldable socialista a Barcelona, Jaume Collboni. Manifesta també tenir «gana de victòria», i no és per a menys a jutjar per tot el que recau sobre la seva esquena. El repte que assumeix va més enllà del que és personal, de ser o no ser alcalde en el seu tercer intent i de posar el fermall a la seva trajectòria municipal. Fins i tot va més enllà de tornar al PSC una alcaldia que havia ostentat sempre fins fa 12 anys. Es tracta que el pols a la capital catalana és concebut tant per Pedro Sánchez com per Salvador Illa com una conquesta clau per revalidar la Moncloa i per acostar-se també a la Generalitat. A continuació, les cinc fites que necessita Collboni per sortir victoriós sabent que, aquesta vegada, les mitges tintes poden tenir gust de derrota. Guanyar i ser alcalde El gran objectiu de Collboni passa per guanyar, per ser el més votat a Barcelona el 28 de maig i de disparar la representació socialista –ara tenen 8 regidors– per passar de ser el tercer grup en el consistori al primer. Tornar allà on el PSC estava fins fa 12 anys. Però quan unes eleccions estan a un puny, no n’hi ha prou amb guanyar per ser alcalde, com es va fer evident fa quatre anys quan Ernest Maragall va veure curtcircuitat el seu ascens. Els pactes seran determinants. I aquesta vegada, a diferència del 2019, els socialistes no tenen vetos creuats amb els independentistes i fins i tot flirtegen que és possible una aliança amb Junts. El que ha manifestat explícitament Collboni és que s’ha de posar fi a l’alcaldia d’Ada Colau, amb qui ha governat aquest mandat malgrat la seva renúncia el 23 de gener per dedicar-se a la campanya. Trencar la dicotomia Colau-Trias Per desbrossar-se el camí cap a la victòria, a Collboni no li convé que s’imposi el marc que aquesta campanya és un plebiscit sobre el projecte d’Ada Colau en el qual l’alternativa, per antagonisme, és Xavier Trias. Necessita trencar amb una concepció dicotòmica de les eleccions, que no qualli que això és cosa d’ells dos, com intenten explotar tant els Comuns com Junts per esprémer el vot útil a esquerra i dreta. La paradoxa per a l’alcaldable del PSC és que s’erigeix com a antídot a Colau després d’haver governat amb ella. Malgrat això, el seu equip sosté que la demoscòpia els somriu i que està en condicions de guanyar. El CIS els dona avui un motiu més per creure-ho, ja que apunta que el cos a cos és entre ell i l’alcaldessa. Triomfar a Nou Barris, però també a Sarrià Oneja la bandera d’esquerres, però també de l’ordre, moderació i sensatesa. Ho resumeix amb un irònic «sí que es pot fer millor». Perquè el que busca Collboni és capitalitzar l’agenda social del Govern de Pedro Sánchez però deixant clar que ell no té res a veure amb el galimaties que atribueix als Comuns. I que de si ordre es tracta, difícilment pot garantir-ho un Xavier Trias que es presenta en nom d’un partit, Junts, en el qual encara tenen molt a dir Carles Puigdemont i Laura Borràs. Amb aquesta esgrima discursiva, vol triomfar a Nou Barris i caure en gràcia també a Sarrià, així com ser competitiu a l’Eixample. No en va el seu equip de campanya presumeix del fet de tenir un «vot molt transversal» i que Collboni és el candidat que «menys rebuig provoca». Pretén aglutinar suports dels que no volen donar una tercera oportunitat a Colau, de la diàspora de Ciutadans i del suflé que interpreta que viu Trias. Posar el fermall a la seva trajectòria municipal Collboni va trigar a respirar tranquil com a aspirant a l’alcaldia per tercera vegada. Hi va haver qui va plantejar que no tingués una nova oportunitat i es van arribar a sondejar altres noms com a cap de llista, entre ells el del ministre Miquel Iceta o el de Maria Eugènia Gay,que ha deixat de ser delegada del Govern per enrolar-se en la candidatura com a número dos de la candidatura barcelonina. «És l’etern candidat que sempre està qüestionat, però que es queda perquè no troben ningú més», resumia un dirigent del PSC quan es va certificar que repetiria al capdavant de la llista. Amb tot, Collboni sap que aquesta vegada és el seu últim intent, motiu pel qual necessita especialment posar el fermall a la seva trajectòria municipal. El contrari significa obrir en canal el debat sobre la seva successió i el seu possible canvi de rol en el partit, un escenari que es podria donar fins i tot si no és alcalde però el PSC entra en el govern municipal. Ser el trampolí de Sánchez i d’Illa Si Sánchez es bolca tant a la campanya a Barcelona, si per primera vegada el tancament de campanya estatal del PSOE en unes de municipals serà a la capital catalana amb Salvador Illa i José Luis Rodríguez Zapatero, és perquè el president del Govern té molt a guanyar o a perdre aquí. Conquerir el principal ajuntament de Catalunya catapultaria el PSC, i la fortalesa dels socialistes catalans és vista pel PSOE com una vàlvula de seguretat de cara a les generals de finals d’any, que per a Sánchez suposaran un cos a cos amb el PP que serà per a ell un tot o res. Al seu torn, Illa concep la victòria a les municipals com el trampolí per acostar-se a la presidència de la Generalitat, més encara si en un dels balcons de la plaça de Sant Jaume ja llueixen les sigles del seu partit.

Els 5 reptes de Jaume Collboni en les eleccions municipals de Barcelona

¿Qui guanyarà les eleccions a Barcelona 2023?

Enquesta CIS: Colau i Collboni es disputen la victòria

Les 7 claus del programa electoral de Jaume Collboni

Aquí se la juga el PSC en les eleccions municipals a Catalunya

El més llegit