Els 5 reptes de Daniel Sirera en les eleccions municipals de Barcelona

Després d’anys allunyat de la primera línia política, Daniel Sirera vol tornar a l’Ajuntament de Barcelona. Ja va ser regidor el 1996, però ara torna com a alcaldable. Tot i que les enquestes el situen molt lluny de poder aconseguir la vara, per als populars aquestes eleccions són molt importants. Primer, perquè es juguen recuperar el paper de principal opció dins de la dreta no independentista, que els va arrabassar primer Ciutadans i fa dos anys també els ultres de Vox al Parlament. Però, a més, perquè en funció de com quedin els seus contrincants, Sirera podria tenir la clau de la governabilitat de la ciutat. Aquests són els reptes a què s’enfronta: Concentrar el vot útil Dins del centredreta i dreta no sobiranista, el PP és el partit amb millors perspectives de cara al 28 de maig. Totes les enquestes donen per feta la seva entrada al consistori barceloní, amb entre dos i cinc regidors, a diferència dels seus principals competidors, que quedarien fora. La seva marca final, no obstant, dependrà de la fragmentació del vot. Per aquesta raó, Sirera insisteix a cridar al vot útil, i evitar que es dispersi cap a Ciutadans, Valents o Vox. Segons els populars, si tots els votants d’aquests partits el recolzessin a ell, superaria Ernest Maragall (ERC) i seria a prop dels tres possibles guanyadors, Xavier Trias (Junts), Ada Colau (comuns) i Jaume Collboni (PSC). En el record dels populars hi ha les eleccions del 2011, quan Alberto Fernández Díaz va aconseguir nou regidors amb el 18% dels vots. Convertir-se en la referència de la dreta En el dia d’avui, tornar a aquestes xifres sembla una missió impossible per al PP. Almenys, en aquestes eleccions. Però Sirera aspira a ser-hi més a prop d’aquí quatre anys. Si finalment els populars són els únics del seu espai polític que superen el 5% dels vots el pròxim 28 de maig, el propòsit de Sirera serà convertir-se en el referent del constitucionalisme de dretes a la ciutat i guanyar tot –o la gran majoria– d’aquest espai polític el 2027. Amb tot, cal tenir en compte que el daltabaix de Ciutadans en les últimes eleccions al Parlament no va beneficiar els populars, ja que els fruits es van repartir entre el PSC i Vox. Evitar ser vist com a ‘crossa’ El PP és conscient que els resultats seran modestos per al seu partit, però podrien ser determinants i tenir un paper clau en la governabilitat de la ciutat. Sirera ha deixat clar que els seus vots no serviran per investir alcalde ni Colau ni Maragall, però ha obert la porta a Trias i a Collboni. No obstant, el candidat popular no vol fer unManuel Valls. Avisa que no regalarà els seus vots com va fer l’ex primer ministre francès, amb el pretext d’evitar un alcalde independentista, i que condicionarà els pactes al seu programa electoral. Entre les peticions de Sirera hi ha una revisió de les superilles, revertir el projecte de tramvia per la Diagonal i una rebaixa d’impostos. Donar-se a conèixer al gran públic. Però per poder fer tot això, Sirera necessita bons resultats. Els populars parteixen amb avantatge respecte a fa quatre anys, per les positives perspectives estatals d’Alberto Núñez Feijóo. Tot això el beneficiarà malgrat partir amb el desavantatge de ser un candidat poc conegut dins de l’actual tauler i respecte als seus contrincants. Fa gairebé 40 anys que milita a les files populars i, en tot aquest temps, ha exercit gairebé tots els papers de l’auca –des de regidor fins a diputat o senador–, però feia deu anys que estava apartat dels focus, primer al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i els últims temps com a assessor dels populars valencians. Per revertir-ho, la seva estratègia és trepitjar molt carrer, reunir-se amb el teixit veïnal i deixar-se acompanyar per líders estatals. Recosir el partit Una altra de les prioritats del candidat popular és intentar reconstruir internament el partit, tocat pels mals resultats electorals dels últims temps i per les apostes per perfils externs i mediàtics per anar a llistes, en detriment de les bases. Apostes com les de Josep Bou a l’ajuntament o Lorena Roldán –en el seu moment– i Eva Parera al Parlament, no van provar a la militància. Per això, Sirera ha configurat una llista d’històrics del partit, amb noms com Juan Milián o Ángeles Esteller a la part alta i recuperant figures com la de Santi Fisas –que va abandonar el partit el 2019– per tancar la papereta. Es tracta, a més, d’una picada d’ullet al catalanisme moderat, ja que Fisas ara és president de la Lliga Democràtica.

Els 5 reptes de Daniel Sirera en les eleccions municipals de Barcelona

¿Qui guanyarà les eleccions a Barcelona aquest 2023?

Així són les enquestes de les eleccions municipals

El més llegit