La Puerta del Sol: les ombres d’una obra sense ombres

La del ‘Quilòmetre 0’, la del rellotge i les campanades de nit de Cap d’Any, la del 15-M, la d’‘el oso y el madroño’, la de la proclamació de la República, la de l’estació de metro i rodalies… Hi ha moltes `puertas del Sol’ a Madrid, tantes com fites i usos ha conegut al llarg de la seva història o té avui la plaça més emblemàtica de la ciutat. Però fent cas dels seus visitants més habituals, en realitat n’hi ha només dues: la que creuen diàriament 50.000 turistes i veïns –segons càlculs de l’ajuntament– a pas lleuger o parant només pe fer-se la foto de rigor, i la que utilitzen alguns madrilenys per quedar, manifestar-se o estar una estona de xerrada veient passar els que van amb pressa. La recent reforma urbanística de l’enclavament, que aquests dies fa els últims retocs, suposa una victòria dels primers sobre els segons i un triomf dels que sostenen que els nusos principals de les grans ciutats s’han d’orientar a la circulació davant els que defensen que les places es van inventar per ser àgores que facilitin la reunió i el gaudi del veïnat. No hi ha acord possible entre aquestes dues maneres d’entendre els espais urbans, com no n’hi ha hagut entre els partidaris i els detractors d’un projecte que ha generat infinitat de comentaris a favor i en contra des que el picot va entrar a la plaça, el març del 2022. Precisament, la raó de ser de la remodelació –que l’enclavament estava desordenat i era urgent netejar-lo d’obstacles per millorar el trànsit dels vianants– ha sigut, al cap i a la fi, la cosa que més crítiques ha provocat. Els que rebutgen el projecte lamenten que la Puerta del Sol, cèlebre per haver sigut lloc de trobada –alguns d’històrics–, potenciï a partir d’ara el seu perfil de lloc de passada. -Ha sido horrible, sin agua, a pleno sol, ni una sombra donde guarecerme, notaba como se me secaba el cuerpo a cada segundo que pasaba... -¿Te has perdido en el Sáhara? -No, he ido a la Puerta del Sol. pic.twitter.com/UBel8Zbdnh — Tonto, te voy a comprar una bolsa de chuches. (@AbreCesar23) 21 d’abril del 2023 Projecte antic Tot i que l’obra s’ha executat en els últims 15 mesos, en realitat el disseny té 10 anys d’antiguitat. Després de diverses reformes parcials portades a terme des de finals dels anys 80 del segle passat –l’última va tenir lloc el 2009 amb motiu de la instal·lació d’una estació subterrània de tren que sortia a l’exterior per una estructura batejada pels madrilenys pel seu aspecte com ‘la balena’ o ‘el tragaboles’–, l’ajuntament va decidir el 2013 que el lloc necessitava una rehabilitació integral que posés fi a la convivència de llambordes, fanals, planxes de granit i elements urbans de diferents èpoques. Després de convocar un concurs públic d’idees, Ana Botella, llavors alcaldessa de la ciutat, va deixar el projecte guanyador dins un calaix i la seva successora, Manuela Carmena, no va fer cap intent de treure’l, però l’actual regidor, José Luis Martínez Almeida, va anunciar poc després d’arribar a l’alcaldia que l’executaria amb l’excusa de culminar la conversió de la plaça en zona de vianants, tot i que l’obra no figurava en el seu programa electoral. Tan aviat l’ajuntament va difondre els primers plans i vídeos de la futura plaça, les crítiques es van començar a precipitar sobre el seu disseny, la majoria per la seva falta de zones verdes i la sensació d’erm granític que transmetien les imatges. Urbanisme negacionista vs. Superilla Barcelona 📸 @MadridDecadente pic.twitter.com/pGNmOiMBMr — Janet Sanz (@janetsanz) 5 de maig del 2023 El nuevo nombre de la Puerta del Sol después de la reforma de Almeida. (Que no digo yo que nadie tunee el nombre de las estaciones de ese secarral…) pic.twitter.com/NYDE1rd6SN — Javier Durán (@tortondo) 5 de maig del 2023 pic.twitter.com/q44nQRcv0W — Nico Ordozgoiti (@NicoOrdozgoiti) 20 d’abril del 2023 La reclamació vegetal va ser ràpidament contestada pels promotors del projecte: Sol s’assenta sobre una llosa gegant de formigó que dona sostre a la xarxa de túnels, passadissos i vestíbuls per on circulen diàriament el metro, el tren i els viatgers, i que impedeix que els arbres arrelin. 🌳¿Per què la reforma de la Puerta del Sol no té arbres? Molts ciutadans carreguen contra el projecte de Linazasoro i Sánchez per no arbrar la plaça. Aquí expliquem per què el projecte és així. pic.twitter.com/7lSmfgSzFM — Madrid Proyecta 🏗️ (@MadridProyecta) 1 de març del 2022 El pla inicial, obra de l’estudi d’arquitectura Linazasoro&Sánchez i titulat ‘El sol del membrillo’, sí que contemplava una zona arbrada a la confluència amb la carrera de San Jerónimo, però la Comissió Local de Patrimoni la va rebutjar perquè que tapava la façana de diversos edificis històrics del segle XIX, que va ser quan es va edificar la Puerta del Sol. El nou traçat ha eliminat les dues grans fonts envoltades d’ornaments vegetals i pedrissos que abans refrescaven l’ambient i permetien als vianants descansar acompanyats del soroll de l’aigua. Ara, les zones de seient han quedat desplaçades a l’arc nord de la plaça, i això ha deixat la resta de l’espai convertit en una àmplia esplanada de granit. L’única presència aquàtica serà el petit estany que envoltarà l’estàtua de Carles III, que ha sigut traslladada des del centre de la plaça fins a la cantonada esquerra de l’edifici del rellotge. Queixes veïnals «Si abans Sol ja era una paella, ara ho serà més. En plena emergència climàtica, han triat una solució molt poc sostenible. La nova plaça serà un lloc de pas, sí, però corrents per no cremar-nos», es queixa Víctor Rey, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sol i el Barrio de las Letras, que treu foc pels queixals amb una reforma defensada amb arguments d’ordenació urbana per part del Col·legi d’Arquitectes de Madrid. «No totes les places poden tenir el mateix ús. A prop de Sol n’hi ha d’altres amb jardins i bancs per descansar, però aquest enclavament, per ser un nus de comunicació, està cridat a ser un lloc de pas», raona Sigfrido Herráez, degà del col·legi, l’organisme que va organitzar el concurs d’idees. «Ja que s’embarcaven en una reforma integral, haurien d’haver buscat fórmules més creatives que deixessin contents els veïns i els vianants, perquè n’hi ha», intervé l’urbanista Antonio Giraldo, que aposta per instal·lar una estructura aèria vegetal sobre la zona dels bancs, com si fos un tendal, que faci suportable estar-hi durant les hores de més calor. Un cop més la madrilenya Puerta del Sol, encreuament i punt de partida dels camins d’Espanya, està en plena transformació urbana. ¿Què suposa per aquest emblemàtic lloc? Ho analitzarem detalladament perquè hi ha molt a dir, i moltes coses que no s’ha dit. ⬇️Adelante hilo⬇️ pic.twitter.com/fsrzFez1Aj — Antonio Giraldo (@giraldeo) 15 de juliol del 2022 L’obra, valorada en 10,7 milions d’euros, també ha inclòs el canvi d’ubicació de la llosa que marca el ‘Quilòmetre 0’ de les carreteres radials espanyoles, que ara compta amb una rosa dels vents sobre la qual figuren els noms oficials de totes les capitals de província. L’última polèmica de la reforma ha estat relacionada amb el nom de València, a què han oblidat afegir l’accent obert. El retard en l’execució de l’obra ha impossibilitat la inauguració oficial al coincidir amb període electoral (en realitat, la reforma no culminarà fins que ‘la balena’ sigui substituïda per una nova estructura de vidre, però aquesta intervenció depèn d’Adif, no de l’ajuntament). El desfasament en el calendari ha privat Martínez Almeida de l’acte polític que, segons l’opinió de Víctor Rey, hi ha rere la rehabilitació de la Puerta del Sol: «Era una obra innecessària que només respon al desig de l’alcalde per passar a la història de la ciutat», afirma el líder veïnal.

La Puerta del Sol: les ombres d’una obra sense ombres

La reforma de l’enclavament més emblemàtic de Madrid genera crítiques per la seva falta de zones verdes en plena emergència climàtica

Els partidaris del model de ‘plaça dura’ escollit defensen que el lloc s’ha d’enfocar al trànsit de vianants, no al gaudi dels veïns

Així és la revolució sostenible de 10 ciutats europees

MAPA | La desigualtat verda: els barris de Barcelona amb més i menys parcs i jardins

El més llegit