Noves investigacions busquen els altres oblidats de la memòria històrica

Un greuge municipal manté sense tomba el soldat desconegut de la Guerra Civil espanyola, una ossada sense nom que va aparèixer, com d’altres, amb la cartutxera i les bales de Màuser en una serra del que va ser front de la batalla de Llevant. Una granada li va treure la vida i 85 anys després no troba la caritat d’una sepultura ni l’homenatge d’un monument. No es tracta d’un afusellat pel franquisme, ni reposava en una fossa de passejats i ni tan sols se sap ben bé a quin bàndol pertanyia. La cresta ilíaca de la seva pelvis va emergir al sol a la serra d’El Toro (Castelló) l’estiu del 2013, quan els experts de la societat Arqueoantre investigaven l’escenari dels combats. Estava tapat per pocs centímetres de terra i fullaraca arrossegada per la pluja i l’aire. L’informe ‘Los olvidados de los olvidados’ –recentment publicat per l’equip científic dels professors Javier Iglesias-Bexiga i Miguel Mezquida i amb ajuda de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica– dona un nom tècnic a aquest soldat mort: UF-3001 És a dir, unitat funerària 3001. UF-3001 va morir en un dels fronts més durs i menys coneguts de la Guerra Civil, els escarpaments de pedra de la línia XYZ, un conjunt de fortificacions i trinxeres amb què la República va defensar València en portes de la batalla de l’Ebre. UF-3001 era un noi jove, baixet, de no més d’1,59 d’estatura. El seu cos va aparèixer al costat dels ossos desordenats d’un altre combatent, potser enemic, potser company. L’informe antropològic d’UF-3001 explica que va patir «ferides compatibles amb impacte de metralla a les vèrtebres toràciques», que «van afectar també les costelles esquerres 2 a 6 i la clavícula esquerra». La seva troballa constitueix part d’un altre flanc de la memòria històrica, el de professors i voluntaris que investiguen contra els altres oblits d’aquest país. La memòria dels combatents emergeix quan està més normalitzada i subvencionada la recerca de la memòria dels afusellats. Altres oblits Altres oblitsAflora aquesta arqueologia amb tota la seva didàctica política entre altres estudis i indagacions que aprofiten l’experiència acumulada d’un decenni de tràmits i excavacions en cunetes i fosses comunes. És el temps d’altres memòries, tot i que no encara d’altres reconeixements. Amb investigacions com aquesta despunta a Espanya una nova encunyació científica de l’arqueologia de guerra. Però al rivet humanitari que l’acompanya encara no se li dona hospitalitat institucional. Sosté l’informe de la troballa que també els soldats que van perdre la vida en la Guerra Civil tenen drets, almenys un «efectiu dret a la veritat del que va passar». I aquest dret és previ a qualsevol garantia de reparació i, sobretot, de no repetició. Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València, va proposar donar descans al cos d’UF-3001 en un panteó, que seria el primer monument al soldat desconegut a Espanya. El projecte va comptar amb el vistiplau de l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco. La ciutat podria acollir el monument, però la normativa legal li dona prerrogativa d’enterrament d’un cadàver al municipi del terme en el qual apareix. Sense el vistiplau d’El Toro, amb alcaldia del Partit Popular, no es pot inhumar a Castelló, amb alcaldia socialista. Però El Toro tampoc l’enterra. Alonso espera des de setembre la resposta municipal a una sol·licitud per donar-li «un lloc amb una certa dignitat», però «res, ni una paraula». El soldat desconegut es manté en una caixa a l’Institut Pluridisciplinari de la Universitat Complutense de Madrid. Aquest cadàver va ser rescatat juntament amb 41 més en la campanya d’indagacions que va fer Arqueoantre en el marc d’una disciplina científica que té com a principal característica, explica Iglesias-Bexiga, «la precarietat. Perquè et facis una idea: vam començar amb 300 euros». Malgrat això ,s’han anat popularitzant treballs com el de Llevant o com els del professor Alfredo González Ruibal a les trinxeres de la Ciutat Universitària de Madrid. Famílies FamíliesHi ha darrere un caldo de cultiu de famílies –com n’hi va haver als inicis de les excavacions de fosses comunes d’afusellats– i comencen a contactar associacions entre elles, com per exemple l’Asociación de Familiares de Combatientes del Frente de Extremadura amb la plataforma Familias del Frente de Levante. Arran de les peticions de famílies, s’iniciarà aquest maig una intervenció arqueològica en escenaris madrilenys de la batalla de Brunete. Hi ha més voluntat de les famílies que diners per investigar, però hi ajuda la memòria dels veïnats i llogarrets, tot i que a poc a poc es vagi esborrant mentre la mort, llei de vida, clareja les files dels que van veure o van sentir aquella guerra i la seva negra repressió posterior. Matèria per a aquesta nova activitat de la memòria democràtica no falta a les muntanyes de Lugo, per les quals es van retirar desordenats i famolencs soldats republicans del batalló de Galícia, procedents de la caiguda d’Astúries davant l’avenç franquista. Tretze d’aquells soldats van ser tirotejats durant la seva retirada per falangistes de Lugo. Rescatar els seus cossos va ser una «de les intervencions més emocionants» de l’Agrupació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) a Galícia. Ho explica la presidenta de l’entitat, Carmen García Rodejo. Les morts es van perpetrar entre A Fonsagrada i El Acebo. «Un romanç popular va guardar a la comarca la memòria d’aquests morts i on van ser enterrats, repartits en tres fosses», explica García. «‘Los mataron como conejos’», canta el romanç. Els liderava el comandant Moreno. El romanç, que es cantava en secret i va ser recuperat per l’ARMH, acaba: «‘Falanges de Fuensagrada,/ no podréis subir al cielo,/ porque está de portero/ el comandante Moreno’». Depuració en grup Depuració en grupLa memòria dels combatents s’estudia mentre es recopila també la dels col·lectius civils. De repressió de postguerra hi ha moltes referències en una llista de 92.000 noms, com la repressió als ferrocarrils, fenomen amb què es va trobar l’exministre José Luis Ábalos a l’arribar al Ministeri de Transports el 2020. Un col·laborador del seu gabinet li va parlar d’un gruixut manuscrit sense publicar, una tesi de l’historiador Miguel Muñoz Rubio, sobre la purga sistemàtica que va fer el franquisme sobre 92.000 dels 125.000 treballadors ferroviaris que hi havia a Espanya el 1939. De la lectura d’aquells folis –que van passar d’estar guardats en un calaix a publicar-se i a servir de base per al vídeo documental ‘Los hijos del hierro’– li va néixer a Ábalos un compromís que el fa acudir allà on l’UGT organitza una xerrada sobre aquest cas. Fa poc va estar a Santander i a Galapagar (Madrid) i el 12 de maig acudirà a Carballo (la Corunya). «Era un col·lectiu molt sindicalitzat, molt combatiu, per això el van reprimir –explica l’exministre–. A més, l’activitat dels ferrocarrils era estratègica i els militars del franquisme no es podien permetre no controlar-la. Va ser una repressió que al principi va incorporar depuració, presó i assassinats arbitraris». Una estàtua a l’estació madrilenya d’Atocha recorda avui aquelles víctimes i també el dolor de les famílies «que de vegades em trobo encara als actes als quals vaig», relata Ábalos. El 2023, tres estudis subvencionats per l’Estat indaguen en aquesta franja de la història política d’Espanya. Un d’ells, de l’Institut Català de Recerca a Patrimoni Cultural, examina els processos contra agents de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. Presidis i captius Presidis i captiusAltres mandataris polítics s’impliquen en la baralla contra els altres oblits, malgrat que aquesta lliça compti encara amb més voluntat privada que ajudes públiques. El 3 de maig, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i la de Transports, Raquel Sánchez, van homenatjar els espanyols deportats al camp de concentració de Mauthausen. I quan van col·locar una corona de llorer al monòlit que els recorda als jardins del complex Nuevos Ministerios de Madrid, estaven ritualitzant una altra de les memòries que afloren en aquesta etapa de la recuperació de la memòria històrica a Espanya. Els camps de concentració franquistes són objecte de sis projectes subvencionats per la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. Han rebut 12.000 euros de subvenció els projectes del Consell Superior d’Investigacions Científiques per estudiar els camps de presoners del Bajo Guadalquivir, a Sevilla, i de Casa del Guarda, a Guadalajara. S’investiguen també amb fons estatals el que va ser destacament penal de Bustarviejo (Madrid) i els destacaments penals miners d’Astúries i de Lleó. Alhora, s’obren pas a poc a poc altres iniciatives per a altres memòries, com la investigació del tardofranquisme, les seves presons i lluites obreres, la reconstrucció de la història de la guerrilla o maquis, la intervenció dels nazis a Espanya (hi ha un projecte en marxa de la Fundació Carles Pi i Sunyer) i els crims de guerra durant la contesa. Sobre aquesta última matèria hi ha un treball en marxa de la Federació Asturiana Memòria i República. Es titula ‘Antes Trubia que Gernika: los bombardeos de la Legión Cóndor en Asturias’. L’Estat els ha donat 10.000 euros.

Noves investigacions busquen els altres oblidats de la memòria històrica

Nom per a la Fiscalia de la Memòria

El record de les porteres afusellades a Barcelona

El més llegit