El protocol més enllà d’Ayuso i Bolaños: una qüestió de sentit comú

Quan la cap de protocol d’Isabel Díaz Ayuso va bloquejar, literalment, l’accés de Félix Bolaños als actes del 2 de maig a Madrid, es van activar a Espanya totes les alarmes del protocol. Uns es van posar les mans al cap i d’altres van somriure amb un «s’ho mereix». Alguns també van pensar: «Pobre home, quin lleig que li han fet». Comença una dicotomia a tenir en compte, i és que la presidenta de la Comunitat de Madrid va decidir saltar-se les normes a favor de la sinceritat, o això sembla quan després es va justificar dient que Bolaños «volia boicotejar l’acte». Però els problemes amb el protocol són tot un clàssic del xoc polític. Va ser memorable el salt mortal que li va fer Joan Carles I al protocol amb la famosa frase «¿’por qué no te callas’?» al president veneçolà Hugo Chávez a la Cimera Iberoamericana. O aquell moment de caire rosa en què Letizia Ortiz va fer callar el seu promès, el príncep Felip. «Deixa’m acabar», el va tallar davant d’Espanya sencera mentre anunciaven el seu compromís. Que el protocol és necessari és indubtable, sobretot perquè es basa en el menys comú dels sentits, el sentit comú. Cal explicar-ho: si el ganivet es col·loca a la dreta, és perquè els dretans tallen amb aquesta mà, la de la destresa, i la majoria de la humanitat és dretana. I si la copa de vi se sosté per la tija i no pel calze, és perquè el caldo no s’escalfi ni es desvirtuï. Curiós que en un programa com ‘Operación Triunfo’ contractessin una professora de protocol, Bárbara Senillosa, per ensenyar als nois alguna cosa més que cantar. Alguns van aconseguir aprendre. Més enllà de la taula i els esdeveniments, les anècdotes i situacions grotesques es produeixen constantment entre polítics i personatges als quals acompanyen sempre al peu de foto. La indumentària, sens dubte, forma part de l’acte protocol·lari. Fins i tot a funerals. Va ser el 1993 que Jon Idígoras va portar jaqueta i corbata per segona vegada en la seva vida (la primera va ser al seu casament) i va ser per ser rebut pel rei Joan Carles. Alguns van arribar a dir que se saltava els seus principis per sucumbir al protocol, cosa que li va importar menys que res. El mateix que va preocupar a Donald Trump passejar-se amb andamis de ‘cowboy’ per davant d’Isabel II al ser rebut al Regne Unit. Impagable l’expressió de sa majestat, reina d’Anglaterra i de la litúrgia protocol·lària, sorpresa quan va aconseguir reaparèixer per darrere de la figura immensa del president americà. El que és cert és que, quant a indumentària, Trump i la seva dona, Melania, van complir. Ella, sempre. Ell, de vegades, una mica despenjat. Els xocs a Catalunya Passarel·la Gaudí de Moda, any 2004. Pasqual Maragall, figura clau de la política catalana, presidia el ‘front row’ de la desfilada a Barcelona. El llavors ja exconseller primer de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, es va dirigir a ell i li va allargar la mà. Maragall va negar la salutació amb fermesa i un gest implícit: «Ni em toquis». En la retirada, a Carod gairebé li cauen les ulleres de l’ensurt. ¿Per què? Feia uns dies que el conseller, en un acte d’egòlatra heroïcitat, s’havia entrevistat amb ETA per portar a terme negociacions pel seu compte i risc, cosa que li va valer el rebuig de l’elenc polític nacional. «S’ha passat mil pobles», Maragall dixit. Els presidents catalans es mostren sovint reticents al protocol. En un acte al Saló de Cent, Jordi Pujol va abandonar els convidats i la sala per retirar-se a xerrar vis a vis amb un periodista de Catalunya Ràdio, Daniel Alberto Silva. Al preguntar-li el perquè del gest, el president va respondre: «Perquè és cubà i parla perfectament català». Artur Mas, el 2013 es va negar a compartir amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría una entrega de premis a Foment. I Quim Torra, quan era president, es va negar a compartir amb Felip VI en primera instància la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona el 2018. «No som súbdits, som ciutadans», va declarar. Una postura que va quedar molt matisada, perquè finalment sí que hi va assistir i va compartir acte. «Perquè Tarragona és una ciutat catalana», va dir. S’ha de considerar, però, que després dels empresonaments per la celebració de l’1-O el Govern català s’havia compromès amb el boicot al Rei. De vegades la falta de respecte al protocol s’uneix a les actituds masclistes. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, aconsegueix el podi de la humiliació de gènere. A Ankara, el 2021, va ser l’única dona en la reunió entre els líders de la UE i el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Als dignataris internacionals els van asseure a cadires; a ella, al sofà. Potser van pensar que era més domèstic. També va rebre un altre gest discriminatori un any després a la Cimera de Brussel·les, quan el ministre d’Exteriors ugandès li va negar la salutació davant la indignació del president Emmanuel Macron. Amb la picabaralla Ayuso-Bolaños molts pensen que el protocol necessita revisió. El que sens dubte no la necessita és el sentit comú.

El protocol més enllà d’Ayuso i Bolaños: una qüestió de sentit comú

La presidenta de Madrid acusa el ministre d’intentar «rebentar» l’acte del 2 de maig

Ayuso ‘deroga’ Bolaños

El més llegit