Diversos partits infringeixen la llei al publicar propaganda electoral a Facebook

«No hi ha res més nociu per a les dones que el Ministeri d’Igualtat d’Irene Montero. La violència no té gènere». Aquestes paraules encapçalen un anunci publicat a Facebook per Eva Parera, candidata de Valents a l’alcaldia a Barcelona. El partit conservador ha gastat entre 100 i 200 euros per publicar un vídeo que han vist fins a 70.000 persones. En un altre audiovisual, compartit també a Instagram i dirigit principalment als homes, segons consta en el registre, la formació demana als usuaris finançament per a la campanya electoral. Els dos anuncis tenen un problema comú: estan prohibits per llei, tot i que des del partit es limiten a dir que «es van publicar quan no estava previst». El seu cas no és únic. El 28 de maig, milions de ciutadans estan cridats a participar en les eleccions municipals i autonòmiques. Conscients de l’oportunitat que això pot suposar, partits polítics de tots els espectres ideològics han començat a bombardejar els votants amb publicitat electoral. No obstant, molts dels anuncis electorals publicats a les xarxes socials vulneren el que estableix la llei, segons ha pogut detectar EL PERIÓDICO a partir del rastreig de les dades de la biblioteca d’anuncis de Meta. L’article 53 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) –de 1985, però modificada el 2011– és clar sobre aquestes pràctiques. «Des de la convocatòria de les eleccions fins a l’inici legal de la campanya, queda prohibida la realització de publicitat o propaganda electoral mitjançant cartells, suports comercials o insercions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals, no podent justificar-se les esmentades actuacions per l’exercici de les activitats ordinàries dels partits», diu la normativa. La llei sí que permet als partits presentar els seus candidats o el seu programa electoral i «donar a conèixer aquests actes a través de qualsevol mitjà de difusió», però només contempla la seva participació en xarxes socials «sempre que no suposi cap tipus de contractació comercial». Prohibició de la propaganda El període de prohibició va del 4 d’abril, quan es va publicar el reial decret de convocatòria de les eleccions municipals i autonòmiques, fins al 12 de maig, quan comença la campanya electoral. «Els partits tenen 15 dies per demanar el vot. És abans i després d’aquests dies de campanya que apareixen molts dels problemes», explica Leyre Burguera, professora de Dret Constitucional a la Universitat Nacional d’Estudis a Distància (UNED). «Hi ha una falta de joc net entre partits que passa desapercebuda i moltes vegades queda impune» Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra Les últimes setmanes, la Junta Electoral Central ha ordenat la retirada d’anuncis a internet del PP a Extremadura i Astúries que vulneraven la llei, una pràctica que contempla multes d’entre 300 i 3.000 euros. No obstant, l’organisme no compta amb mitjans per investigar l’activitat digital dels partits i només pot actuar si ha rebut abans la denúncia d’un afectat. «Hi ha una falta de joc net entre partits que passa desapercebuda i moltes vegades queda impune», assegura Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Eleccions a Barcelona La batalla per l’alcaldia de Barcelona concentra gran part de l’atenció d’aquests comicis. Després de quatre anys de mandat d’Ada Colau al costat del PSC, la fórmula podria repetir-se, si bé el tauler continua igualat i ple d’incògnites. Els anuncis de la majoria dels partits que es presenten a la capital catalana duraven fins al dia 4, cosa que prova el seu coneixement de la llei. Valents ha incorregut de forma evident en una pràctica prohibida, ja que ha pagat per atacar un rival polític i demanar donacions. Un cas diferent és el de Barcelona en Comú, que va publicar fins a sis anuncis a Facebook i Instagram per promocionar el míting inaugural de campanya. En aquest acte, l’alcaldessa va cridar a la «mobilització dels treballadors» i va recolzar la candidatura de Yolanda Díaz per ser «la primera presidenta d’Espanya». Aquesta bateria publicitària va costar menys de 200 euros i va arribar a entre 70.000 i 80.000 persones, principalment dones joves. Des de la formació expliquen que «a diferència d’altres partits» van retirar tota la propaganda electoral durant el període prohibit i només van mantenir l’anunci de presentació del seu programa «com empara la llei». Més de 15 casos L’anàlisi d’EL PERIÓDICO ha detectat més d’una dotzena de casos similars a les 15 ciutats més poblades de Catalunya, incloses les capitals de província. La confluència sobiranista i d’esquerres Guanyem Girona –segona en els comicis municipals del 2019– tenia cinc anuncis electorals publicats fora de termini, però després de ser contactada per aquest diari els ha desactivat. També s’han detectat fins atresanuncis marcadament electoralistes i fora de termini de Junts a Mataró; cinc anuncis d’Ara Reus –que asseguren «no saber-ne res»–; un de Marta Morell, líder del nou partit municipal Sentim Sabadell, i dos d’ERC, un a Mataró i un altre a Sant Cugat, per promocionar una entrega de premis i la seva parada a Sant Jordi. La branca santcugatenca de la formació independentista explica que la llei empara aquests usos publicitaris. «Falta de concreció» La regulació es va establir per limitar la despesa en propaganda electoral i procurar la igualtat d’oportunitats de tots els partits. Tot i així, la seva interpretació dona lloc a «molts conflictes» i a cada vegada més denúncies. «La nostra normativa continua ancorada a una percepció analògica de la comunicació electoral i és una mica confusa», assegura Burguera. Requejo, que va ser membre de la Junta Electoral Central entre el 2004 i el 2008, creu que molts partits s’escuden en l’«ambigüitat i falta de concreció» de la normativa per justificar la seva propaganda. «La nostra normativa segueix ancorada a una percepció analògica una mica confusa» Leyre Burguera, professora de Dret Constitucional a la Universitat Nacional d’Educació a distància Altres partits que han pagat anuncis a Facebook i Instagram per presentar les seves candidatures són Junts al Prat, Riudoms i Sant Martí Sarroca; la CUP a Tàrrega, Mataró, Vilassar, Alcanar i Vila-Seca; el PSC a Molins de Rei; els Comuns a Arenys, i petites formacions municipalistes com MÉS per sa Pobla, Tria Granollers, SOM o Sumem per l’Ampolla. Les formacions contactades asseguren que han limitat la publicitat a l’anunci de les seves candidatures i no han demanat el vot per ajustar-se al marc legal.

Diversos partits infringeixen la llei al publicar propaganda electoral a Facebook

Prediccions: ¿Qui guanyarà les eleccions del 2023?

Així estan les enquestes dels comicis a Barcelona

EL PERIÓDICO detecta a les plataformes de Meta més d’una dotzena d’anuncis pagats per formacions polítiques catalanes durant uns dies de precampanya en què estan prohibits

El més llegit