L’Audiència Nacional no veu delicte en la decisió d’Ada Colau de trencar relacions amb Israel

En aquests temps n’hi ha molts que consideren que tot el que no agrada és delicte i pot ser portat als tribunals. Afortunadament aquestes iniciatives poques vegades prosperen, perquè el contrari significaria que els jutges tindrien l’última paraula en totes les decisions, incloses les adoptades per qualsevol govern. Això és el que s’ha produït amb la querella presentada per dos advocats contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el director de Justícia Global i Cooperació Internacional, David Llistar, per la ruptura de relacions de la capital catalana amb Israel per l’ocupació de Palestina, que ha sigut rebutjada per la Sala Penal de l’Audiència Nacional. En una interlocutòria, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, la Secció Penal Tercera de l’Audiència Nacional rebutja la denúncia presentada pels advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas contra els dos polítics catalans, perquè segons estableix la llei d’enjudiciament criminal s’inadmeten les querelles presentades quan «els fets en què es fonamentin no constitueixen delicte». També seran rebutjades les que s’interposin davant un òrgan que «no es considera competent per instruir el sumari», com passa amb els jutjats centrals d’instrucció quan els fets denunciats són un acord adoptat per l’Ajuntament de Barcelona. Si els fets denunciats fossin delicte, els jutjats competents per investigar-ho serien els d’aquesta ciutat. Sense efectes fora d’Espanya Els querellants atribuïen a Colau i Llistar els delictes d’odi i de prevaricació administrativa. Argumentaven la competència de l’Audiència Nacional en el fet que «la voluntat, perfectament expressada per la querellada, no esgota els seus efectes, i encara menys en la ruptura d’un acord d’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv de l’any 1993 en el marc dels Acords d’Oslo per a la pau al Pròxim Orient, sinó que es dirigeix essencialment a manifestar directament a l’Estat d’Israel en la persona del primer ministre la suspensió de les relacions amb l’Estat d’Israel i amb les institucions oficials de l’esmentat Estat». Defensaven que per això «els efectes no jurídics (repercussions polítiques, relatives a les relacions internacionals, ofensa al poble jueu)» s’havien «desplegat» fora del territori nacional, cosa que justificava la intervenció de l’Audiència Nacional, que s’encarrega de jutjar els delictes comesos per espanyols a l’estranger. Les explicacions dels querellants no van convèncer el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, que va rebutjar la querella en primera instància. «La jurisprudència és clara respecte de la interpretació de les normes competencials de l’Audiència Nacional que, en general, pel seu caràcter excepcional, ha de ser restrictiva, de manera que únicament quan consti acreditada inequívocament la concurrència dels elements que determinen la competència se li’n pot atribuir el coneixement. És obvi que l’essència de la pretesa actuació delictiva dels querellats té lloc a Barcelona; per tant, la querella no es pot admetre a tràmit», va assegurar en la interlocutòria. La Secció Penal Tercera ha rebutjat ara el recurs d’apel·lació amb què els querellants van tornar a intentar l’admissió a tràmit de la iniciativa. En una interlocutòria declara que «la resolució de l’instructor ara recorreguda s’ha de considerar adequada i correcta, ajustada a les normes de competència i jurisprudència que les interpreta, amb criteri compartit pel ministeri públic, que es va oposar a l’admissió de la querella i s’oposa ara al recurs». Per això conclou que «per raons de seguretat jurídica» ha de ser ratificada.

L’Audiència Nacional no veu delicte en la decisió d’Ada Colau de trencar relacions amb Israel

Barcelona trenca relacions amb Israel de manera temporal

Altres ciutats que hi han trencat llaços per motius polítics

El més llegit