Similituds i diferències entre la pèrdua de l’escó de Laura Borràs, Pau Juvillà i Quim Torra

La retirada de l’escó a Laura Borràs estava pràcticament escrita. Tot i que la naturalesa dels seus casos és molt diferent, ja es va viure amb l’exdiputat Pau Juvillà i l’expresident Quim Torra. Res va poder fer Roger Torrent, el primer que va haver de gestionar una ordre de la Junta Electoral Central (JEC) per desposseir una acta; res va poder fer la mateixa Borràs malgrat defensar que no actuaria com el seu antecessor, i res podrà fer ara Alba Vergés com a vicepresidenta amb funcions de presidenta de la Cambra. El final es dibuixa com el mateix per a tots tres, malgrat que cada un dels seus casos ha tingut també les seves pròpies vicissituds i unes conseqüències diferents fruit d’un context polític canviant. L’origen dels casos i les condemnes El llavors diputat i president de la Generalitat, Quim Torra, va despenjar fora del termini establert una pancarta del Palau de la Generalitat en període electoral, i el diputat i secretari tercer de la Mesa, Pau Juvillà, no va retirar uns llaços grocs del seu despatx a la Paeria de Lleida el 2019, quan era regidor. Tots dos van acabar inhabilitats per una condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Torra, durant un any i mig; Juvillà, durant sis mesos. En canvi, Borràs ha sigut condemnada a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental per haver adjudicat a dit contractes a un amic en la seva etapa com a presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Abans, el 28 de juliol de l’any passat, ja va ser suspesa per la majoria del Parlament quan se li va obrir judici oral, motiu pel qual la Cambra acumula nou mesos en una insòlita interinitat. ¿Qui ha mogut fitxa davant la JEC? Els que han mogut fitxa davant la Junta Electoral sense esperar que les sentències fossin fermes han sigut sempre el PP i Ciutadans, i en els casos de Juvillà i de Borràs, també Vox, que va irrompre al Parlament el 2021. En els tres precedents van reclamar a la JEC que retirés de manera immediata la credencial de diputat i tant els afectats com el Parlament van presentar al·legacions. De poc va servir, ja que l’òrgan administratiu ordena aplicar l’article 6.2 de la LOREG, el de la «inelegibilitat sobrevinguda», sense necessitat d’esperar que hi hagi sentència ferma. En el cas de Torra, l’ordre va arribar el 3 de gener del 2020, sota la presidència de Torrent. Juvillà va quedar fora de la institució el 20 de gener de l’any passat, quan Borràs exercia de presidenta amb plenes funcions. I és aquest 4 de maig que se certifica la sortida de la Cambra de la líder de Junts. La defensa dels escons En els tres casos, el Parlament ha presentat al·legacions amb l’argument que l’article 24 del reglament, la norma per la qual es regeix la institució, estableix que només es pot retirar l’acta a un diputat quan la sentència és ferma, però la interpretació de la JEC és que la LOREG passa per sobre. En el cas de Borràs, la institució va argumentar que la dirigent, a més, està suspesa. No obstant, les fórmules per defensar els escons en els tres casos han variat fruit de l’experiència acumulada, però també de l’origen de la situació. Cal veure com es gestionarà la situació de Borràs, però aquesta vegada, ni ERC ni la CUP preveuen una especial bel·ligerància en la defensa de l’escó, perquè consideren que la dirigent està condemnada «per corrupció». La previsió és que, malgrat el recurs al contenciós que ha presentat per mirar de dilatar la seva sortida, l’acta se li retiri igualment. L’actitud és diferent de la que es va tenir amb Juvillà i Torra, amb els quals es van explorar vies per intentar frenar que perdessin la condició de diputats abans de la condemna ferma. El PSC ha votat aquesta vegada en contra directament de presentar recurs. En les tres situacions, això, sí, s’ha primat no posar en risc els funcionaris. En el cas de Juvillà, es va acordar que el recurs contenciós administratiu que presentaria davant el Tribunal Suprem es votés en el ple abans de la seva formalització, el mateix que s’ha fet amb Borràs, ja que en el cas de Torra es va votar a posteriori, quan ja no tenia l’acta, i després que així ho reclamés el tribunal. També es va intentar aprofitar una escletxa legal de la sentència del Suprem sobre l’expresident en la qual s’indica que la competència per decidir els efectes de condició d’un diputat que es puguin derivar d’una inhabilitació sense sentència ferma és del Parlament i, en cas d’«inactivitat», de la JEC. Es va convocar la comissió de l’estatut dels diputats i es va elaborar un dictamen que es va votar en el ple el 17 de desembre en defensa de l’escó de Juvillà –sense que ell pogués ja votar–, però també va caure en sac foradat. Ara, la intenció d’ERC i de la CUP és no arribar al punt de reunir la comissió per elaborar un dictamen. La reacció dels independentistes ERC i la CUP no han recolzat Borràs durant el procés judicial, perquè consideren que no es tracta d’un cas de persecució política, sinó de mala praxi. Tant ells com la resta de partits del Parlament, a excepció de Junts, li han reclamat que se’n vagi pel seu propi peu i, davant la seva negativa, s’ha activat una reforma del reglament impulsada pel PSC per intentar revocar-la sense esperar la intervenció de la JEC. En canvi, en el cas de Torra i en el de Juvillà, els grups independentistes van sortir en defensa de la seva condició de diputats i van qualificar d’injusta la intervenció de la JEC. Hi va haver intents de mantenir la unitat. En el cas de l’expresident, Torrent va manifestar estar disposat a mantenir-li l’acta fins a la sentència ferma, però es va pronunciar el Suprem i se li va desactivar la possibilitat de votar amb l’argument de no exposar els funcionaris a conseqüències judicials, decisió que va fer saltar pels aires la relació entre Junts i ERC al Govern. Davant la situació de Juvillà, ERC i la CUP van mantenir el suport a la decisió verbalitzada de Borràs de mantenir-lo com a diputat fins que la condemna fos ratificada. La llavors presidenta va arribar a proposar la suspensió de l’activitat parlamentària, però només es van desconvocar comissions per falta de quòrum al no assistir-hi els independentistes. Les relacions es van acabar ressentint a mida que les paraules de Borràs no concordaven amb els fets i es constatava que Juvilllà, malgrat la gesticulació, havia perdut les prerrogatives de parlamentari. Borràs es va acollir a l’existència de «realitats paral·leles» i va situar tota la responsabilitat en els funcionaris per obeir la JEC. Les conseqüències polítiques Amb la sortida de Borràs del Parlament, s’obrirà la veda perquè els grups escullin una nova presidència de la institució, una patata calenta que cau enmig d’una campanya electoral i que pot allargar el relleu fins després del 28 de maig, quan l’elecció d’un substitut es barrejarà amb l’embolic d’intercanvi de pactes al capdavant dels ajuntaments. També Junts, si vol retenir el càrrec, es veurà abocat a afrontar una pugna interna entre partidaris i detractors de Borràs, que continua presidint el partit. En el cas de Torra, la gestió de la retirada de l’escó que va fer Torrent va desembocar en l’anunci d’eleccions per part del llavors president, una intenció que es va postergar, primer, per la pandèmia i, després, per la negativa del dirigent a anar-se’n fins a la seva inhabilitació el setembre del 2020. Menys impacte polític va tenir la sortida de Juvillà més enllà del bany de realitat per a Borràs i l’elecció de Carles Riera com a secretari tercer de la Mesa.

Similituds i diferències entre la pèrdua de l’escó de Laura Borràs, Pau Juvillà i Quim Torra

Les claus de la decisió de la Junta Electoral per retirar l’escó a Laura Borràs

La Mesa del Parlament mira de dilatar la sortida de Laura Borràs després de l’ordre de la JEC

El més llegit