La dissolució d’ETA compleix cinc anys amb tots els seus presos a Euskadi i Navarra

Amb coreografia d’inspiració irlandesa, ETA va baixar el seu teló ara fa cinc anys, en un acte amb ínfules internacionals convocat en una vila de la localitat vascofrancesa de Cambo-Les-Bains. Es compleix un lustre de la posada en escena d’aquell anunci de dissolució, però la cerimònia del 4 de maig del 2018 no anava ni podia ser exactament el final, perquè darrere quedava una reguera de 853 morts (22 d’ells nens) i 2.650 ferits, i perquè per davant queden 175 historials penals encara en vigor a les presons, 379 crims per resoldre i una interminable baralla pel relat. Malgrat les seves similituds amb el quart, el tercer o el primer, aquest V aniversari del final d’ETA té un element diferencial: és encara recent la conclusió de la política de dispersió penitenciària de l’Estat, liquidada el 24 de març passat, quan Institucions Penitenciàries va anunciar als advocats d’Irantzu Gallestegi i a quatre presos etarres més que donava llum verda al seu trasllat a presons basques i navarreses. Des d’aleshores, el grup de terroristes penats s’ha reduït de 176 a 175 per un compliment de condemna del primer excarcerat d’aquesta etapa, Faustino Marcos. Hi ha a més 26 condemnats per atemptats o col·laboració amb banda terrorista que estan en llibertat condicional, segons l’observatori de l’Associació Víctimes del Terrorisme. Ja sota la custòdia penitenciària del Govern Basc, 43 d’aquests presos han accedit al tercer grau carcerari (amb l’única obligació de pernocta entre reixes). Si bé d’aquests 43 casos 12 tenien encara recurs en contra pendent d’avaluació el 28 d’abril passat. Vigilància policial activa ETA ja havia anunciat el cessament de la seva «activitat armada» el 2011. El que ara es commemora és una escenificació de 48 hores de durada, des que, passades les dues de la tarda del 3 de maig, va ser enviat a Euskal Telebista un vídeo llegit en castellà i eusquera per José Antonio Urrutikoetxea (Josu Ternera) i Marisol Iparaguirre (Anboto) amb una «declaració final al poble basc». Aquest últim avís era el del cessament de «tota l’activitat política» de l’organització. ETA va passar el forrellat als frondosos jardins de la vila Arnaga, on va viure Edmond Rostand, el creador de Cyrano de Bergerac. A Jonathan Powell, excap de gabinet del ‘premier’ britànic Tony Blair, li va tocar llegir la versió en anglès del comunicat final d’ETA. Observava per darrere l’exlíder del Sinn Féin, Gerry Adams, que després intervindria per demanar al govern d’Espanya l’acostament de presos d’ETA, i per recordar que ell mateix va ser un pres per terrorisme. Amb figures com aquestes, o com la del mediador sud-africà Brian Currin, i amb la lectura d’un comunicat del secretari general de l’ONU, Kofi Annan, ETA i el seu brancatge polític es van esforçar a donar-li cobriment internacional a l’acte. I per allunyar-lo tot el possible del seu rerefons fúnebre, va ser triada la veu jove d’una dona de Gernika, Irati Cuevas, de 29 anys, per llegir en eusquera la «declaració d’Arnaga», que demanava «esperit de generositat per curar les ferides». «Es tractava de disfressar de declaració de pau el que no era més que una acta de defunció», apunta avui una font vinculada a l’acció policial de l’Estat. Cap portaveu d’Interior comenta aquest aniversari, com tampoc ho van fer amb el tercer o el quart, tot i que sí que remarquen en aquest ministeri que les investigacions policials sobre delictes de la banda terrorista continuen en actiu. Des del 2011, diverses operacions de la Policia, la Guàrdia Civil i la gendarmeria francesa han acabat amb la captura de 241 membres d’ETA, i han sigut localitzats 35 zulos d’armament i explosius amb 360 pistoles i fusells, 900 quilos de goma 2, 3.000 detonadors i 6.000 bales. Des de l’anunci del qual es compleixen cinc anys han sigut atrapats 12 terroristes, i la Fiscalia ha obert 180 diligències, incloses ampliacions d’informació sobre autories intel·lectuals de crims encara no del tot aclarits. Tota aquesta activitat després del final dels atemptats ha sigut possible en gran part per l’entrega d’un paquet de documentació interna de la banda, que França va materialitzar el febrer del 2018. Són els anomenats «segells d’ETA», origen d’un treball d’anàlisi de la Policia i la Guàrdia Civil que en Interior anomenen «operatiu Dàmocles». El preu de la pau Només una setmana abans d’aquest V aniversari, el 28 d’abril passat, col·lectius de familiars de presos d’ETA celebraven a la localitat biscaïna de Santurtzi una concentració per felicitar l’aniversari a l’etarra Jon González, condemnat a 377 anys per intentar matar amb una bomba la tinenta d’alcalde de Portugalete, Esther Cabezudo. El nombre d’homenatges i actes de benvinguda (o ongietorris) a terroristes ha descendit després d’un pic en el tercer aniversari de la dissolució d’ETA, però persisteix a Euskadi una batalla pel relat des de la hipòtesi que els hereus de l’entramat terrorista pretenen una dissolució de la culpa, un «conte de violència generalitzada en què uns atacaven d’altres i viceversa, quan no és veritat: aquí uns posàvem el clatell i d’altres posaven la pistola», recorda un exregidor socialista guipuscoà amb sis amics morts, un munt d’anys amb escorta i un residu d’estrès posttraumàtic. «La foto que es recorda en aquest aniversari no és la foto de la derrota d’ETA, sinó la foto de la propaganda d’ETA», adverteix Consuelo Ordóñez, germana de l’assassinat Gregorio Ordóñez i presidenta de l’associació basca de víctimes COVITE. «No hi ha hagut un temps millor que el que estem vivint, cert, i ens n’alegrem; en aquest país hem aconseguit el més important, que és que ETA deixi de matar –argumenta–, però hem d’explicar la veritat: que va ser un final negociat, i que ETA, quan ja va veure que el govern Rajoy va complir totes les exigències que havia negociat amb Zapatero, va escenificar la seva foto de propaganda, perquè una de les seves exigències era un final sense vencedors ni vençuts». En general, les víctimes viuen cada 4 de maig amb tota la indiferència que se’ls permet. «No hi ha una foto d’un final policial, amb detencions i desarmaments, com acaben les organitzacions terroristes davant qualsevol estat democràtic», lamenta Ordóñez i conclou: «Aquest país té un infinit deute amb les víctimes. Som les víctimes les que hem pagat el preu de la pau... amb impunitat».

La dissolució d’ETA compleix cinc anys amb tots els seus presos a Euskadi i Navarra

La cerimònia de comiat d’ETA

Cops policials després de la dissolució

El més llegit