La fragmentació llasta les expectatives de les dretes a Barcelona

Les eleccions del 28 de maig no només serviran per decidir l’alcalde de cada municipi. També marcaran quina és la tendència a tan sols mig any de les generals. A Barcelona, fins a quatre partits lluitaran per un mateix sac de vots en el flanc de la dreta constitucionalista. El PP, Ciutadans, Vox i Valents es mesuraran a les urnes i el mapa que surti d’aquella mateixa nit marcarà el seu futur. Especialment, el de Cs i el de Valents, que –directament– es juguen la seva continuïtat, mentre el PSC cada vegada es desmarca més d’aquests partits, com revela l’estat de les enquestes. PP De les quatre formacions que competeixen, els que surten més ben parats en les enquestes són els populars, amb Daniel Sirera al capdavant. Són els únics que tindrien garantida la seva entrada al consistori. La resta podrien quedar per sota del 5%, el mínim marcat per aconseguir representació. Segons la mitjana de sondejos publicada recentment per aquest diari, el PP seria al voltant del 6,8% i Vox tocaria les portes de Sant Jaume amb un 4,7%. Cs, en canvi, es volia lluny (2,7%) –tot i que algunes enquestes recents els donen millors perspectives– i Valents també seria a molta distància d’aconseguir algun regidor. Amb aquestes dades, els populars tenen clar que la seva campanya es basarà en crides constants al vot útil. «Si els que voten Vox, Cs i Valents són conscients que el seu vot no obtindrà representació i voten el PP com a única força de centre i centredreta no independentista que pot entrar a l’ajuntament, empatem en nombre de regidors amb Ada Colau, Xavier Trias i Jaume Collboni i superem ERC», assegura Sirera en declaracions a EL PERIÓDICO. El que planteja l’alcaldable del PP és una utopia actualment per la fragmentació a quatre del mateix conjunt de votants, però el seu plantejament passa per ser l’única de les quatre candidatures que superi el llindar del 5% el 28-M, perquè d’aquí a quatre anys hagi pogut ocupar tot –o la gran majoria– d’aquest espai polític. De moment, Sirera ha articulat una llista que busca tornar a unir el partit –tocat internament després d’anys de penúries electorals i apostes mediàtiques fora de les files–, i amb picades d’ullet al catalanisme moderat –amb la recuperació de Santi Fisas, ara president de la Lliga Democràtia–. Vox Segons les enquestes, només Vox pot alterar els plans de Sirera. Després de tres intents –el 2015 i el 2019–, els sondejos donen per primera vegada a l’extrema dreta possibilitats reals d’entrar a l’Ajuntament de Barcelona. La formació té poca implantació municipal, però intentarà servir-se de la marca. L’alcaldable Gonzalo de Oro-Pulido buscarà recollir els vots que els ultres van aconseguir en les eleccions del Parlament del 2021, quan es van aproximar als 45.000 vots, un 7% de tots els emesos a la capital catalana. Ciutadans Però per a qui les eleccions de maig són decisives és per a Cs, que busca salvar els mobles com sigui i evitar desaparèixer del mapa polític. Fonts del partit consultades per aquest diari reconeixen que la divisió els passarà factura el 28 de maig, però asseguren que no els fa «por» que la ciutadania tingui diferents opcions per elegir i creuen que aquesta fragmentació només «es combat sent la millor opció». Per revertir la tendència, la formació ha optat per posar de candidata el seu perfil més mediàtic i ‘guerrer’, el d’Anna Grau, que buscarà fer-se veure durant la campanya per no passar desapercebuts. De moment, ja ha començat amb les manifestacions setmanals contra els okupes a l’edifici d’El Kubo-La Ruina. Però més enllà de les enquestes la carrera per formar llistes tampoc ha donat bons auguris a Cs, que acabarà presentant-se en menys de la meitat de municipis catalans que fa quatre anys. A més, ha hagut de renunciar a tenir paperetes del partit en enclavaments importants com Sant Feliu de Llobregat, Ripollet o Molins de Rei, i fins a 12 capitals de comarca –entre les quals Igualada, Vic, Mollerussa o Amposta–. En algun dels casos, a causa de l’OPA del PP al seu candidat. Valents Qui està a l’espera d’aquesta debacle dels taronges és Valents, la formació fundada per Eva Parera. El seu flirtejos amb el PP –amb qui es va presentar a les eleccions del Parlament del 2021– i amb Cs –amb qui va compartir la llista liderada per Manel Valls– la van portar a proposar una llista única de ‘constitucionalistes’ a les eleccions municipals, que no va prosperar. Ara, segons explica el seu número dos, Albert Guivernau, a EL PERIÓDICO, la intenció és buscar el vot taronja que el 2021 «es va quedar a casa». Calculen que a Barcelona podrien ser «uns 100.000 vots». No obstant, en aquelles eleccions, qui va sortir més beneficiat de la debacle taronja va ser el PSC. El 2017, llavors amb Inés Arrimadas al capdavant, van aconseguir guanyar a les ciutats més poblades –Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida o Tarragona–, mentre que el 2021 van guanyar en totes aquestes els socialistes, que van recuperar el tradicional ‘cinturó roig’. Ara Jaume Collboni espera també beneficiar-se’n i captar part del vot útil del constitucionalisme. De moment les enquestes el situen dins de les quinieles, competint amb Trias i Colau.

La fragmentació llasta les expectatives de les dretes a Barcelona

¿Qui guanyarà les eleccions? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

El més llegit