La batalla de Doñana del PP i Vox enreda la Comissió Europea

No és estrany que els partits espanyols traslladin la seva baralla política a Brussel·les. És fins i tot habitual al Parlament Europeu i, particularment, en la seva comissió de peticions, un d’aquests espais destinats a donar veu al ciutadà que es converteix massa sovint en un ring de boxa per a les formacions espanyoles. No obstant, poques vegades una disputa entre el Govern d’un Estat membre i el principal partit de l’oposició havia escalat tan ràpid i generat una ona expansiva a tan alt nivell com la que ha esquitxat i enredat de ple aquesta setmana la Comissió Europea, a qui el líder i president del Partit Popular Europeu, l’alemany Manfred Weber, per a malestar de la institució ‘guardiana dels tractats’, ha acusat directament, en una declaració summament inhabitual i molt en clau electoral, de «comportament partidista» entorn del pla de regadius per a la zona nord del Parc Nacional de Doñana. ¿Quan va arrencar el cas? Les denúncies per l’existència de més d’un miler de pous il·legals i l’«extracció abusiva i insostenible d’aigua» a l’entorn de Doñana per al cultiu intensiu de maduixes van començar a arribar fa gairebé una quinzena d’anys, al voltant del 2009. Però no va ser fins al 2014, i després d’una llarga investigació, quan l’Executiu comunitari va obrir un procediment d’infracció per vulneració de diverses directives europees, entre les quals la normativa sobre aigua i la directiva d’hàbitats que culminava en una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE i una condemna a Espanya dos anys més tard, el 2021, per no protegir l’aiguamoll, no haver tingut en compte les extraccions d’aigua il·legals i les extraccions per al proveïment urbà en l’elaboració del pla hidrològic del Guadalquivir 2015-2021 i no haver-ne previst cap mesura correctora. ¿Per què ha ressorgit ara? El cas ha tornat a esclatar arran de la presa en consideració al Parlament andalús d’una proposició de llei del PP i Vox, presentada el 3 de març, a tres mesos de les eleccions autonòmiques del 28 de maig, que canviarà la classificació de 1.600 hectàrees de sòl forestal per considerar-les agrícoles regables amb aigua superficial, cosa que de facto suposarà ampliar la zona regable en un aiguamoll ja sobreexplotat i sota pressió. Un pla que ha sigut objecte des de fa mesos de cartes i reunions i, sobretot, d’una onada d’advertències de Brussel·les, tant de la directora general de Medi Ambient, Florika Fink-Hooijer, com del comissari del ram, sobre possibles multes de no complir la sentència del TJUE del 2021. ¿Quin és el diagnòstic de Brussel·les? Tant per carta com en resposta parlamentària i de viva veu la Comissió Europea ha traslladat al PP andalús que el pla de regadius que planteja no va en la bona direcció, sinó que podria tenir efectes «desastrosos» en la conservació de l’ecosistema de l’aiguamoll. «Si s’adopta tal com s’ha proposat, podria degradar l’aiguamoll protegit de Doñana, un dels més grans d’Europa i de summa importància per a la coherència de la Xarxa Natura 2000», deia dilluns el portaveu de Medi Ambient després del viatge llampec del conseller de Medi Ambient andalús, Ramón Fernández-Pacheco. Aquesta resposta va ser la que va activar la maquinària popular. ¿Des de quan s’ha convertit en part el PPE? Dos dies després de la galleda d’aigua freda rebuda per Fernández-Pacheco al despatx del comissari de Medi aAbient, Virginijus Sinkevicius, la cap de files del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, tornava a la càrrega denunciant l’actitud de la Comissió. Aquesta vegada secundada pel president del Partit Popular Europeu, la formació a què també pertany la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen. «El que necessitem és una Comissió que intenti aportar solucions, que intenti unir la gent, i no dividir per un rerefons polític partidista», reclamava Manfred Weber en un to dur que escala precisament a un mes de les eleccions municipals, a tres mesos de la presidència espanyola de la UE l’1 de juliol i a any de les pròximes europees. «He de ser molt clar: veig el comissari amb una camisa vermella fent campanya per [Pedro] Sánchez en comptes de ser un veritable creador de solucions», afegia qui va ser la primera aposta del PPE el 2019 per presidir l’Executiu comunitari i que finalment va ser relegat pels líders europeus en benefici de la seva compatriota alemanya. ¿Quina ha sigut la reacció de la Comissió? El mateix comissari Sinkevicius va marcar el terreny el mateix dimecres: «Doñana és important per a Espanya i per a la UE. M’he reunit amb Ramón Fernández-Pacheco, Teresa Ribera, Manfred Weber, Iratxe García i Dolors Montserrat per escoltar totes les parts. El meu missatge és el mateix: la Comissió Europea actua com a guardiana imparcial del tractat i la implementació de la sentència del Tribunal és una prioritat». Vint-i-quatre hores després la presidenta en persona, a través del seu portaveu, avalava el seu equip. «Per descomptat que té confiança en el conjunt de membres de l’escola de comissaris», afirmava amb rotunditat el portaveu Eric Mamer evitant entrar en la disputa política. «El que podem dir molt clarament és que la Comissió aquí compleix el seu paper de gestió d’un expedient basant-se en la legislació en vigor i les sentències del TJUE en aquest àmbit. I se cenyeix estrictament a aquest paper institucional», afegia. A l’equip de Von der Leyen entenen perfectament el joc polític del Parlament Europeu, l’única institució europea elegida per sufragi universal, i que l’encreuament de retrets s’hagi disparat en vigílies dels pròxims processos electorals, però insisteixen a quedar al marge d’aquests jocs. «La Comissió és un òrgan institucional, els seus membres venen de diversos partits i països, i la seva comesa és fer una gestió neutra com a guardiana i intèrpret dels tractats», insisteixen.

La batalla de Doñana del PP i Vox enreda la Comissió Europea

Brussel·les avisa Andalusia que la llei de Doñana va «en sentit contrari» al TJUE

El Partit Popular Europeu acusa Brussel·les de fer «campanya partidista» amb Doñana a favor de Sánchez

El més llegit