Les 6 claus de l’«acord de claredat» a la UE que impulsen Puigdemont, Comín i Ponsatí

¿Participen els eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín en l’impuls d’una llei de claredat a nivell europeu? ¿Té alguna vinculació aquesta iniciativa amb la via pel referèndum pactat que defensa el Govern de Pere Aragonès? La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha encès una nova polèmica amb Junts a l’assegurar que, mentre rebutgen i menyspreen el pla del president, els seus exsocis estan compromesos amb una iniciativa que entenen que té una naturalesa similar a la UE. L’afirmació ha provocat la reacció irada dels tres dirigents, que acusen els republicans de buscar una confusió deliberada amb el grup Self-Determination Caucus que es va posar en marxa la tardor del 2021. Es tracta d’una aliança informal d’eurodiputats independentistes que tenen per objectiu aconseguir un mecanisme legalment reconegut a escala europea que vinculi els estats membre i que marqui una pauta sobre com han de procedir les nacions sense estat que vulguin exercir el dret a l’autodeterminació. Si bé ERC interpreta que és un projecte que té una base compartida amb el que pretén el Govern, des de Junts repliquen que no hi té cap vinculació i que són dos projectes amb objectius diferents. ¿Qui forma part del Caucus i per què? Constituït a la tardor del 2021, el Self-Determination Caucus està format per eurodiputats de Córsega, Irlanda, Catalunya, el País Basc i Flandes: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, de Junts; Jordi Solé i Diana Riba, d’ERC; Pernando Barrena –que ja no està a l’Eurocambra– i Ana Miranda (EH Bildu); Izaskun Bilbao (PNB), Chris MacManus (Sinn Féin), François Alfonsi (Régions et Peuples Solidaires), Karl Vanlouwe (N-VA) i Johan van Overtveldt, Assita Kanko i Geert Bourgeois (NVA). Tots ells parteixen de la base que, si Europa és un espai comú, hi ha d’haver també un marc comú si una nació o regió vol exercir l’autodeterminació perquè no es doni la circumstància que, en funció de l’Estat, en uns es permeti un referèndum –com a Escòcia– i en d’altres no –com a Catalunya– o que, si s’arriben a fer, es facin sota paràmetres diferents. L’objectiu del grup és exercir de ‘lobby’ per aconseguir aquest mecanisme legal. ¿Com funciona? Des de la seva creació, el Caucus es reuneix mensualment, tot i que de vegades aquesta periodicitat pot variar. En els últims quatre mesos s’han produït quatre trobades: el 15 de desembre, el 24 de gener, el 28 de febrer i el 21 de març. El següent, segons fonts del grup, es produirà molt probablement aquesta setmana d’urgència arran del conflicte obert entre ERC i Junts. A aquestes reunions no sempre hi acudeixen els eurodiputats, sinó que de vegades són representants tècnics de les seves oficines els que hi van. En el cas de Junts, és Clara Ponsatí la que ha liderat la implicació del partit en la iniciativa. ¿Què ha fet fins ara? Amb agenda pròpia, el Caucus va posar en marxa l’any passat un cicle de conferències sobre casos conflictes territorials com el de Catalunya, Euskadi i Córsega. En aquest últim hi va participar Puigdemont. Durant la Conferència sobre el Futur d’Europa, convocada per la UE amb l’esperit de replantejar els fonaments i el futur de la unió, van promoure el vot a favor de la iniciativa que plantejava la incorporació de l’autodeterminació als tractats. L’última de les seves accions ha sigut el disseny d’un grup d’acadèmics perquè elaborin un estudi sobre com encaixar una llei de claredat sense necessitat de reformar els tractats, un treball que esperen que acabi abans de l’estiu. No obstant, hi ha polèmica per qui el lidera. ¿Qui lidera el grup d’experts? El mes de novembre passat, el Caucus va escollir els experts encarregats d’elaborar la proposta i va escollir com a coordinador el politòleg Jaume López, mentre que la resta de l’equip el formen el politòleg Marc Sanjaume, la professora de dret de la Universitat d’Edimburg Elisenda Casañas, els juristes Iñaki Lasagabaster, Zelai Nikolas, Eduardo Ruiz-Vieytez i Maite Zelaia i el politòleg Mario Zubiaga. No obstant, López hi va renunciar voluntàriament perquè es va incorporar com a director general al Govern d’Aragonès a finals de l’any passat. A partir d’aquí, les versions disten. Mentre que des d’ERC asseguren que es va acceptar per consens que la batuta la portés Sanjaume, des de Junts diuen que no ho veien clar, però que des que es va fer públic que aquest politòleg es posava al capdavant del ‘sanedrí’ del Govern per dissenyar l’acord de claredat que promou a Catalunya hi ha un clar «conflicte d’interessos» que l’obliga a apartar-se. «En la reunió del març es va demanar que no fos ell qui liderés el grup d’experts del Caucus, i això està en discussió», afirmen fonts de l’equip de Ponsatí. ¿Hi ha connexions amb l’acord de claredat del Govern? El Caucus transita en paral·lel i al marge de l’acord de claredat que promou Aragonès, tot i que en aquests moments es dona la circumstància que tant Sanjaume com Casañas formen part del grup d’experts de les dues iniciatives i que ERC pretén retroalimentar els dos projectes. Junts afirma que és «fals» assegurar que el Caucus tingui com a missió l’aval a la via del referèndum pactat amb el Govern que defensen els republicans. «En cap cas s’ha plantejat el projecte en el marc de diàleg amb el Govern espanyol i encara menys amb una negació del referèndum de l’1-O. Les declaracions de Vilagrà són una manipulació partidista que posa en risc aquest projecte europeu de consens», han assegurat Puigdemont, Comín i Ponsatí en un comunicat. El que es plantegen, afegeixen des de l’equip de l’eurodiputada, és una «llei superior que estigui per sobre de l’oposició d’un estat» a la celebració d’un referèndum. ¿La iniciativa inclou el diàleg per exercir l’autodeterminació? Fonts republicanes recorden el punt 2 del document explicatiu que es va traslladar al grup d’experts i que explicita què es busca: «Una clàusula jurídicament vinculant que cobreixi l’obligació de dialogar des de l’estat membre en cas que un territori vulgui fer ús del seu dret a l’autodeterminació. Aquesta obligació de dialogar ha de conduir a un diàleg, una negociació i un compromís genuïns a nivell estatal; altrament, s’ha d’atorgar a la UE el dret de mediar en la situació». ERC entén que subscriure aquest text suposa avalar una solució dialogada amb l’Estat en el cas català, premissa que neguen des de Junts, que insisteix que el que es treballa és un marc general europeu per al reconeixement de l’autodeterminació. Per evitar una «confusió interessada» amb l’objectiu del Caucus, Junts ha reclamat un canvi de nom per referir-se al mecanisme de claredat europeu, petició que, des d’ERC, asseguren que no s’ha fet per ara formalment.

Les 6 claus de l’«acord de claredat» a la UE que impulsen Puigdemont, Comín i Ponsatí

El Govern recorda a Junts el compromís de Puigdemont, Ponsatí i Comín amb una llei de claredat a la UE

Aquestes són les cinc preguntes als acadèmics per a l’acord de claredat de Pere Aragonès

El més llegit