Aquestes són les cinc preguntes als acadèmics per a l’acord de claredat de Pere Aragonès

El consell acadèmic nomenat pel Govern per guiar el procés de formulació de l’acord de claredat que pretén l’Executiu ha començat els seus treballs aquest dimecres. El gabinet de Pere Aragonès els ha facilitat les cinc preguntes que han de respondre els acadèmics. Les respostes són obertes, és a dir, en poden contenir més d’una. ¿Quines característiques hauria d’incloure un acord de claredat amb l’Estat espanyol per resoldre el conflicte polític? Es tracta de la pregunta més àmplia i genèrica, molt centrada en la filosofia acadèmica i, per tant, purament acadèmica, en què poden tenir cabuda conceptes abstractes com ara ‘empoderament de la ciutadania’. Es tracta d’obtenir uns principis i valors que regulin el procés relacionat amb l’acord de claredat. ¿Quins mecanismes existents en la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític? Pregunta molt típica de la ciència política i que mira de buscar exemples que puguin servir de guia i orientació, tant en el sentit positiu com en el negatiu. És a dir, observar com en altres conflictes s’han abordat problemes de sobirania, entenent sempre que la ruta que es fixi a Catalunya serà pròpia i exclusiva per a Catalunya. No hi sol haver fórmules universals. ¿Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per implementar aquestes solucions? En aquest apartat el ‘sanedrí’ haurà d’identificar quines institucions han de participar, de manera activa o bé passiva, com receptores, de l’acord de claredat. En els tres àmbits geogràfics que el Govern identifica, és a dir, internament a Catalunya, a l’Estat i, molt especialment, entre la comunitat internacional. ¿Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític? La formulació és prou oberta perquè es recomani des d’un referèndum vinculant a un de consultiu, passant per un que insti a obrir un procés negociador o bé un de ratificació d’algun document o llei. I alhora, sortint del marc mental del referèndum –que és el preferit pel Govern–, hi pot haver qui aposti per processos participatius o eleccions plebiscitàries. ¿Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per tenir la màxima legitimitat i inclusió i assegurar la seva validesa i implementació? Aquesta és la pregunta que més atenció atrau, perquè les respostes que el ‘sanedrí’ emeti aniran dirigides a esbossar com s’ha de fer el referèndum perquè sigui aplicable i compti amb tota la legitimitat. L’objectiu és identificar les peces d’un puzle que permeti tirar endavant un referèndum en què totes les parts acceptin el mecanisme (singularment l’Estat, que a hores d’ara ni se’l pren seriosament); que el conjunt de la societat catalana se senti partícip i que el resultat compti amb prou validesa perquè es pugui portar a terme. És aquí on apareixeran els percentatges de la majoria recomanats i com llegir, per exemple territorialment, el resultat.

Aquestes són les cinc preguntes als acadèmics per a l’acord de claredat de Pere Aragonès

Pere Aragonès llança la seva proposta d’Acord de Claredat en el debat de política general del Parlament

El més llegit