¿Qui és qui en el ‘sanedrí’ que dissenyarà l’acord de claredat d’Aragonès?

Aquests són els membres del consell acadèmic assessor del Govern per a la formulació d’un acord de claredat. La comesa d’aquest grup serà realitzar un informe que formi part del debat i que permeti traçar una proposta d’acord amb el qual negociar un eventual referèndum d’autodeterminació. Marc Sanjaume-Calvet Marc Sanjaume-Calvet. Professor lector de Teoria Política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Coordinador del Grup d’Investigació en Teoria Política i del programa d’estudis del Màster en Democràcies Actuals. Anteriorment, va ser professor lector a la Universitat Oberta de Catalunya, assessor a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i investigador visitant a la Universitat d’Edimburg (Escòcia) i de Laval (Quebec). També ha sigut investigador postdoctoral al Centre de Recherche Interdisciplinaire sur la Diversité et la Démocratie a la Universitat del Québec a Mont-real (UQÀM). La seva investigació acadèmica s’ha publicat a les revistes ‘West European Politics’, ‘Journal of Politics’, ‘Party Politics’, ‘Nations and Nationalism’ i ‘Canadian Journal of Political Science’, entre d’altres. També ha publicat articles a les revistes divulgatives ‘Action Nationale’, ‘Debats’, ‘Diàlegs’, ‘Eines’, ‘Espill’, ‘Qüestions de vida cristiana’, ‘Revista de Catalunya’, ‘Sàpiens’ o ‘Valors’. És coautor, al costat de Ferran Requejo, del llibre Defensive federalism (Routledge, 2023) i ha publicat el llibre Independència i progrés. El repte democràtic de l’Scottish National Party (Saldonar, 2021). Eva Anduiza Perea Catedràtica de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també és investigadora ICREA Acadèmia i directora del grup d’investigació Democràcia, Eleccions i Ciutadania. És doctora per l’Institut Universitari Europeu. Ha sigut professora a les universitats de Salamanca i Múrcia i acadèmica el 2018-19 al Centre d’Estudis Avançats en Ciències del Comportament de la Universitat de Stanford. Les seves principals àrees d’investigació aborden diferents aspectes de la implicació dels ciutadans en la política: les causes i conseqüències de la participació electoral, la protesta política, els mitjans digitals i actituds polítiques com el populisme i el sexisme. És autora de nombroses publicacions en editorials i revistes acadèmiques de reconegut prestigi com ‘Cambridge University Press’, ‘American Journal of Political Science’, ‘Comparative Political Studies i ‘European Journal of Political Research’. Ha exercit diferents càrrecs en l’àmbit universitari i ha col·laborat amb entitats avaluadores i d’investigació (AQU, Agència Espanyola d’Investigació, European Research Council), acadèmiques (CSES, CASBS, ICPS), professionals (AECPA, APSA), fundacions (Fundació Catalunya-Europa, Fundació Alternatives) i organismes de l’administració (CEO, CIS, Institut d’Estudis de l’Autogovern). Lesley-Ann Daniels Politòloga que investiga la pau i els conflictes. Estudia les disputes sobre l’estatus territorial arreu del món, incloent-hi Catalunya, Escòcia, Irlanda del Nord, Ucraïna, Indonèsia i les Filipines. També ha recopilat una base de dades de les campanyes en referèndums per la pau. Abans de ser investigadora, va treballar en el programa de la Unió Europea per a la Pau i la Reconciliació a Irlanda del Nord, que va seguir al final del conflicte, de 30 anys. Actualment, treballa a la Universitat d’Oslo i està vinculada a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals. Astrid Barrio López Professora Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de València. Llicenciada i doctora en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona i DEA a Études Politiques per Sciences-Po. Va disfrutar d’una beca postdoctoral del MICINN a la Université de Montpeller. Ha sigut professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i professora col·laboradora a la UOC i a ESADE. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi dels partits polítics. S’ha dedicat a l’anàlisi de la seva dimensió organitzativa (estructura, institucionalització i canvi), a les característiques i comportament dels seus membres, als processos de selecció dels candidats, a les modalitats de finançament i als processos d’interacció a través de l’anàlisi dels sistemes de partits. Ha participat en una desena de projectes d’investigació finançats per diverses institucions i ha sigut investigadora principal en dos d’aquests. Com a resultat d’aquesta investigació, ha publicat més de 60 capítols de llibre i articles en revistes com ‘Comparative European Politics’, ‘South European Society and Politics’, ‘Ethnic and Racial Studies’, ‘Mediterranean Politics’, entre d’altres. Va ser vicedegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretària acadèmica de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Mar Aguilera Vaqués. Doctora i professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, ‘master of laws’ per la Universitat de Colúmbia, ‘visiting researcher’ a Harvard Law School i a Cambridge. Autora de nombroses publicacions acadèmiques, les seves principals línies d’investigació estan vinculades als drets fonamentals, els drets a la propietat, el medi ambient i a la participació, la democràcia i la llibertat d’expressió. És observadora internacional i experta legal i constitucional per a la Unió Europea, l’OSCE, l’OEA i les Nacions Unides en missions d’experts per a l’observació electoral de països com Timor Oriental, Sudan, Egipte, Tunísia, Guatemala, Mèxic, Sri Lanka, Tanzània, Togo, Zàmbia, Haití i Cambodja. Marco Aparicio Wilhelmi Doctor en Dret Públic per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002), professor afegit de Dret Constitucional a la Universitat de Girona (UdG), on des del curs 2013-2014 ocupa el càrrec de coordinador del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració . És docent convidat en programes de postgrau de diverses universitats públiques, com la Universitat de Barcelona (màster oficial en Antropologia i Etnografia), Universitat de la Corunya (màster oficial en Migracions Internacionals), Universitat Major de San Andrés, Bolívia (màster oficial en Dret Constitucional ), Universitat Carles III (Curs d’Expert en Pobles indígenes, Drets Humans i Cooperació Internacional), entre d’altres. Entre les seves principals àrees d’investigació destaquen els drets humans, amb especial atenció als drets col·lectius i dels pobles indígenes; els drets de les persones migrants; l’exigibilitat dels drets socials i culturals; l’anàlisi constitucional del procés d’integració supranacional europea, i, últimament, la regulació jurídica del que és comú. És director de la Càtedra Internacional Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible (UdG), president de l’Observatori DESC i membre de la Junta de l’ICIP. Pau Bossacoma Busquets. Professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És llicenciat en Dret i també en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra. Va obtenir un màster en ciències jurídiques i un doctorat en Dret en aquesta última universitat. Autor de nombrosos treballs sobre sobirania, autonomia, autodeterminació, secessió i integració europea. Guanyador del Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet. El seu últim llibre és Morality and legality of secession, publicat per Palgrave Macmillan. Sol col·laborar en diversos diaris i assessorar diverses autoritats i institucions públiques. Elisenda Casañas Adam Professora de Dret Públic i Drets Humans a la Universitat d’Edimburg i directora associada de l’Edinburgh Centre for Constitutional Law. Els seus principals interessos d’investigació se centren en l’anàlisi comparativa del dret públic, especialment en l’àmbit del constitucionalisme plurinacional, els referèndums i l’autodeterminació, la ‘devolution’ i el federalisme, la revisió judicial i la protecció dels drets humans en sistemes multinivell. Durant la seva trajectòria s’ha focalitzat en el dret públic d’Escòcia i el Regne Unit, Catalunya i Espanya. Abans d’incorporar-se a la Facultat de Dret de la Universitat d’Edimburg, el 2011, va ser professora de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. És llicenciada per la UAB i té un doctorat per l’Institut Universitari Europeu de Florència, amb la tesi doctoral ‘Federalism judicial from a comparative perspective: Spain, United States i United Kingdom’. També ha sigut investigadora visitant a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Josep Lluís Martí Màrmol Professor de Filosofia del Dret, llicenciat en Dret i doctor en Teoria Política i Social per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, és professor titular de Filosofia del Dret i Comissionat pel Projecte del Benestar Planetari de la UPF. Les seves línies d’investigació estan relacionades amb la teoria de la democràcia i, en concret, la democràcia deliberativa, la democràcia participativa i la democràcia digital. Coeditor de la revista ‘Law, ethics and philosophy’ (LEAP), ha sigut Laurance S. Rockefeller Fellow de la Universitat Center for Human Values de la Universitat de Princeton (2008-2009), vicerector d’innovació de la UPF (2017-2021) i secretari general de la UPF (2017). Autor de nombroses publicacions acadèmiques, entre les quals destaquen ’La república deliberativa: una teoría de la democràcia’ i ‘A political philosophy in public life: Civic republicanism’ (coautor amb Philip Pettit).

¿Qui és qui en el ‘sanedrí’ que dissenyarà l’acord de claredat d’Aragonès?

El Govern català dona llum verda al consell acadèmic perquè esbossi l’acord de claredat

El més llegit