¿Felipisme versus Joancarlisme?

¿Per què no ha tornat a residir a Espanya Joan Carles I sense cap impediment legal per fer-ho, i només va tornar el maig del 2022 per donar suport a la tripulació del seu iot Bribón, parlar amb el seu fill Felipe al palau de la Zarzuela i torna entre aquest dilluns 17 i el pròxim 23 d’abril a Sanxenxo? Si ho preguntes als ideòlegs del Felipisme, per dir-ho així, uns et diran que el rei emèrit ni tan sols n’ha informat el rei Felip VI; d’altres apuntaran que és un desafiament perquè el seu fill el vol lluny, i els més recalcitrants, com Mariano Rajoy, diran que el seu desterrament és obra de Pedro Sánchez. Una font consultada per aquest diari, que ha sigut informada pel palau de la Zarzuela sobre la situació, en presenta, però, una altra visió. «Segons la Casa de sa Majestat el Rei, Joan Carles I no torna de manera estable per pròpia voluntat, ja que es troba consolidant la seva residència als Emirats Àrabs Units (EAU) a fi de fixar el seu domicili fiscal allà i eludir qualsevol nou problema amb la Hisenda espanyola, després del que li va costar regularitzar la seva situació fiscal a Espanya». La mudança del domicili fiscal de l’empresa Ferrovial d’Espanya als Països Baixos ha sigut capaç d’encendre la polèmica, però ¿i el canvi que busca –o ja ha aconseguit– Joan Carles I? El rei emèrit va abonar en dues regularitzacions una mica més de 5 milions d’euros, una primera per fons rebuts a través d’un dels seus testaferros, i una segona per regals, en forma de pagaments de 7,9 milions d’euros, per abonar el lloguer de jets privats contractats per ell per fer diversos viatges pel món després de la seva abdicació el juny del 2014. Uns pagaments de què es va fer càrrec la fundació Zagatka (Liechtenstein, 2003). I, a més, va arribar a un acord –novembre del 2022– amb l’Agència Tributària –després de la verificació d’obsequis per participació en caceres– pel qual, tenint en compte que es tractaven de quantitats inferiors a 120.000 euros anuals, no tenia comptes pendents. Amb tot, ni les dues regularitzacions van ser espontànies –els representants de l’emèrit van ser notificats per Hisenda que es feien tres investigacions penals–, ni per les despeses de caceres –verificades després d’haver sigut aprovades les seves dues regularitzacions– completes. Són dos requisits –que siguin declaracions complementàries espontànies i completes– de l’article 305 del Codi Penal. On pot residir Els ideòlegs retreuen a Joan Carles I que vingui a Espanya sense sotmetre’s, presumptament, al que cregui convenient Felip VI, i curiosament donen per un fet provat que Joan Carles I ja té domicili fiscal als Emirats Àrabs Units, qüestió sobre la qual no tenen res a dir. Els sembla el més natural i acceptable del món. Segons el Conveni entre el Regne d’Espanya i els Emirats Àrabs Units (firmat el 5 de març del 2006 i modificat el 22 de desembre del 2021) «per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni», tenir domicili fiscal allà requereix tenir la nacionalitat dels EAU. L’article 4.1, resident, estableix que «a l’efecte d’aquest Conveni l’expressió ‘resident d’una part contractant’ significa b) en el cas dels Emirats Àrabs Units, les persones físiques domiciliades als EAU i que siguin nacionals dels EAU, així com les societats constituïdes als EAU que tinguin allà la seva seu de direcció efectiva». Tot i que, aclareix, les disposicions d’aquest Conveni «no afectaran els privilegis fiscals de què disfrutin els membres de les missions diplomàtiques o de les oficines consulars d’acord amb els principis generals del Dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials». Però és que els diplomàtics espanyols tributen a Espanya. I tampoc l’emèrit gaudeix de cap privilegi fiscal. Per tant, si no és nacional emiratí seria difícil que pugui tenir el que s’anomena, segons el Conveni, la residència fiscal als EAU. Ara bé, la idea que «el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics» –la fórmula que s’utilitza per justificar aquesta nova residència fiscal– ja no arrela a Espanya planteja l’interrogant: ¿en què consisteix aquest nucli o base d’activitats o interessos econòmics de Joan Carles I? Perquè l’Agència Tributària no ha registrat mai una declaració de béns i comptes corrents de Joan Carles I a l’estranger. El 5 de setembre del 2018 l’Organització Nacional d’Inspecció del Frau (ONIF) i l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) van respondre a un requeriment del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre l’existència d’aquests béns. Segons assenyalaven, «Sa Majestat el Rei Emèrit Joan Carles I no ha presentat declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger (model 720)». I afegien: «En les diferents fonts d’informació que disposa l’AEAT no hi ha constància del fet que S.M. el Rei Emèrit Joan Carles I tingui comptes corrents a l’estranger». Posteriorment, en ocasió de les dues regularitzacions «espontànies» presentades per Joan Carles I a finals del 2020 i principis del 2021 (va abonar una mica més de 5 milions d’euros pels gairebé 9 milions ocultats), l’Agència Tributària va indagar en els seus comptes. I va assenyalar que no li constava declaració de patrimoni seu a l’estranger. Una situació «natural» Però, més enllà d’aquestes evidències, ¿per què serà natural que Joan Carles I tingui domicili fiscal als Emirats Àrabs Units? El rei emèrit, segons el reial decret firmat per Rajoy i el mateix Joan Carles I el 13 de juny del 2014, «continuarà vitalíciament en l’ús amb caràcter honorífic del títol de Rei, amb tractament de Majestat i honors anàlegs als establerts per a l’Hereu de la Corona, Príncep o Princesa d’Astúries, en el Reial decret 684/2010, de 20 de maig, pel qual s’aprova el reglament d’honors militars». En les seves al·legacions per aconseguir la immunitat total al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra, la defensa de Joan Carles I va esgrimir davant la demanda civil per presumpte assetjament de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein https://www.elperiodico.com/es/politica/20220329/rey-juan-carlos-juez-deniega-recurso-corinna-ernesto-ekaizer-13446705, la seva qualitat de membre de la família reial de Felip VI, argument que va ser rebutjat tant pel jutge Matthew Nicklin com per la Cort d’Apel·lacions, que només va reconèixer la seva immunitat parcial, limitada al període anterior a la seva abdicació. Però és un fet que Joan Carles I va defensar, sense èxit, la seva pertinença a la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI. ¿És «natural» o «normal» que el rei emèrit, en vista dels seus propis arguments, membre de la família reial espanyola, tingui domicili fiscal als Emirats Àrabs Units, presumiblement a través d’un vestit a mida ja que per conveni hauria de tenir la nacionalitat emiratí i tampoc consta que l’hagi obtingut? En altres termes, després de defraudar –reconegudament a través de les seves regularitzacions especials– Hisenda, ¿no convindria debatre la circumstància que hagi aprofitat el seu autodesterrament per agafar els diners (presumptament controlats a l’estranger) i estigui establert fiscalment a Abu Dhabi? «Més enllà de si té o no el domicili fiscal als Emirats –cosa que segons el Conveni vigent no seria possible sense la nacionalitat emiratí–, el fet greu seria que l’emèrit vulgui tributar allà per tenir els seus principals interessos fora d’Espanya, que seria una de les raons que justificarien ser resident fiscal en un altre país, en aquest cas als EAU», assenyala a EL PERIÓDICO Carlos Cruzado, president del sindicat dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha). «¿I aquests béns o fons són de l’últim any»?, es pregunta. Els que pretenen l’existència d’un abisme entre el Felipisme i el Joancarlisme, potser haurien de fer lobby perquè la Zarzuela aconsegueixi que l’emèrit continuï declarant a la Hisenda espanyola després d’haver-la defraudat. ¿O no érem tots?

¿Felipisme versus Joancarlisme?

El problema és, si es confirma, la residència fiscal del rei emèrit a Abu Dhabi, no si ve a Sanxenxo sense «autorització» de la Zarzuela

El més llegit