Quaranta anys de la màfia a Catalunya: pizzes, maó i droga

«Les persones que viuen a Catalunya i pertanyen a les màfies italianes estan tan diluïdes dins del teixit social català que resulten irreconeixibles. Parlem en alguns casos de veïns que pertanyen a segones o terceres generacions, ens hi creuem pel centre de Barcelona o per Platja d’Aro o per Tarragona i no els detectem», expliquen fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per EL PERIÓDICO. Als mafiosos italians els agrada Espanya, al cap i a la fi les cultures italiana i espanyola no són tan diferents i a més poden camuflar-se sense problemes entre l’extensa comunitat italiana que resideix a la costa catalana. L’última gran intervenció policial activada contra el crim organitzat italià es va produir el juliol del 2017, una operació batejada com a ‘Búfala’ en la qual els Mossos d’Esquadra, actuant conjuntament amb la Guàrdia Civil i la policia italiana, van arrestar una quinzena de membres de la Camorra napolitana instal·lats a Barcelona. Des d’aleshores, la màfia ha sigut notícia en mitjans catalans de manera intermitent i perquè s’ha arrestat aquí algun dels membres perseguit per la justícia italiana. L’aparició del crim organitzat «La màfia italiana va arribar a Catalunya en la dècada dels 80, després de diverses guerres entre famílies», expliquen altres fonts dels Mossos consultades per aquest diari. El que van fer va ser «invertir en restauració i en negocis immobiliaris», remarquen. Aquesta implantació coincideix amb un canvi social i també delinqüencial a Espanya. Com assenyalava l’exposició ‘Crim i delicte’, que acaba de finalitzar al Museu d’Història de Catalunya i que repassava la criminalitat durant el franquisme, amb l’arribada de la democràcia i l’eclosió de la indústria turística Espanya es va obrir a Europa i, amagat entre tantes coses bones, també s’hi va colar el crim organitzat, fins aleshores inèdit en un país que temia més els policies que els delinqüents. Els primers mafiosos italians van triar la capital, Barcelona, i pertanyien sobretot a la Camorra. A altres llocs com la Costa Brava i Tarragona hi van anar arribant més tard membres de la ‘Ndrangheta. Un investigador dels Mossos aconsella allunyar-se del retrat que Francis Ford Coppola va fer de la màfia en la trilogia d’ ‘El padrí’ perquè no són cossos tan rígids i els llaços que uneixen els membres sovint són inestables. Pel que fa a la seva devoció pel menjar italià, Coppola no se’n va apartar ni un mil·límetre de la realitat. I molts dels restaurants que van obrir –la majoria de menjar típic italià– van funcionar, com també ho van fer algunes de les seves inversions immobiliàries. La prosperitat econòmica va entregar als mafiosos una estructura legal que després van començar a utilitzar per blanquejar diners procedents d’activitats criminals. La droga La màfia a Catalunya històricament no ha comès assassinats ni ha perpetrat delictes sorollosos perquè la seva prioritat ha sigut passar desapercebuda i guanyar diners. La seva activitat criminal s’ha centrat en el narcotràfic. Ha comprat grans quantitats de droga per vendre-la a altres organitzacions criminals gràcies als seus contactes. Una manera d’actuar que es va acreditar en l’operació Búfala del 2017 i que no es limita a la cocaïna. També trafica amb marihuana –com gairebé tot el món criminal a Espanya– i també amb el renascut haixix: el litoral català és un lloc ideal per rebre aquesta droga procedent del Marroc i després portar-lo per la via terrestre fins a Itàlia. Però a més de la ubicació estratègica que ofereix Catalunya per traficar –disposa de ports de gran activitat com el de Barcelona i Tarragona per rebre la droga i és molt a prop de la frontera francesa per exportar-la– i que aquí posseeixen des de fa anys negocis legals ideals per blanquejar diner negre, la màfia italiana té un altre motiu per sentir-s’hi a gust: el Codi Penal. Lleis laxes La policia catalana disposa d’un grup especialitzat a investigar estructures mafioses d’origen estranger: la Unitat Central d’Organitzacions Criminals Transnacionals. Els agents veuen maneres d’actuar diferents entre els mafiosos italians, els originaris de països d’Europa de l’est i els procedents de l’Àsia. Però tenen una cosa en comú: «Quan els detenim, el que més els preocupa és si seran jutjats a Espanya o al seu país», asseguren fonts dels Mossos. Saben que les penes que es dicten a Espanya són sensiblement més baixes que les que rebran si tornen a casa.

Quaranta anys de la màfia a Catalunya: pizzes, maó i droga

Els membres de la Camorra i la ‘Ndrangheta que van niar fa anys a Barcelona i la Costa Brava estan tan diluïts en el teixit social català que resulten irreconeixibles

El més llegit