Els Comuns posen ordre a les seves candidatures i minimitzen la fragmentació municipal

Un tercer mandat d’Ada Colau, enrobustir i consolidar el projecte més enllà de Barcelona i augmentar la seva representació amb més regidors. Són els tres objectius que es marquen per a les eleccions municipals els Comuns, el principal puntal amb què compta Yolanda Díaz per donar ales a Sumar i el mirall de la confluència que pretén embastar per a les pròximes generals. I és que, a Catalunya, l’espai morat ha aconseguit posar ordre en les seves 174 candidatures per presentar-se amb un sol paraigua i acabar amb la fragmentació que ja va passar factura el 2019 però que ara fa estralls a nivell estatal. «Ningú que formi part de Catalunya en Comú o de Podem Catalunya va pel seu compte, enlloc ens presentem aquesta vegada per separat», explica a EL PERIÓDICO la coordinadora nacional dels Comuns, Candela López. Assenyala que per arribar a aquest punt ha fet falta més d’un any de feina i «generositat» tant dels territoris com de les direccions dels partits per posar d’acord candidats que fa quatre anys van competir entre ells i aconseguir que vagin junts amb el nom d’En Comú Podem, la marca de coalició amb la qual pretenen posar fi a la dispersió de sigles dels últims anys. La situació de l’espai a Catalunya és, en aquests moments, un oasi si es compara amb la competència fratricida que s’està lliurant entre Podem i els partits que orbiten a l’esquerra del PSOE, que inevitablement s’enfrontaran en llistes rivals en territoris clau com Madrid, València o Andalusia. Si una cosa ha tingut clar el partit que lidera Colau és que no es podia repetir en el cas de Catalunya un escenari de divisions que fa quatre anys els va fer perdre la representació o va fer minvar la seva presència en alguns municipis clau. Candela López: «Ningú que formi part de Catalunya en Comú o de Podem Catalunya va pel seu compte, enlloc ens presentem aquesta vegada per separat» En aquell moment, es van produir reticències d’actors com Podem Catalunya o ICV, que en alguns territoris es van resistir a diluir la seva identitat presentant-se sota el paraigua dels Comuns, així com discrepàncies irresolubles amb EUiA i amb dirigents com Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany, emancipats ja dels morats i que ara són aliats amb ERC. Ara, a més de retenir les 16 alcaldies que ostenten –amb Barcelona com a joia de la corona, però també altres d’emblemàtiques heretades d’ICV com el Prat de Llobregat, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda–, s’han centrat a llimar les tensions i solidificar les aliances internes. A Terrassa i a Sant Cugat del Vallès, on els Comuns van rivalitzar amb Podem en dues candidatures diferents, es van quedar directament sense cap regidor. Aquesta vegada, es presentaran en una sola llista. A Sabadell, paradigma de la divisió de l’esquerra, van arribar a competir el 2019 dividits en fins a quatre candidatures diferents, i aquesta vegada s’unifiquen amb Joan Mena, diputat al Congrés, com a candidat, malgrat que també es presenta pel seu compte una dirigent que va ser expulsada de Podem. Un acord difícil a Cerdanyola i Sant Boi A Cerdanyola del Vallès i a Sant Boi de Llobregat, admeten, ha sigut especialment costós l’acord, que han sigut dels últims que s’han segellat. Del total de 174 candidatures que ha registrat l’espai, en unes 160 es presenten amb el nom d’En Comú Podem. En casos com Badia del Vallès o Sant Adrià de Besòs es presenten amb candidatures amb noms singulars –Totes fem Badia i Sant Adrià en Comú– i s’han coalitzat amb independents a Terres de l’Ebre (Movem) o amb Progrés Municipal a Pallejà i Castellbisbal. En una dotzena de municipis s’ha pactat que els seus membres s’incorporin a les llistes d’altres partits. La direcció dels Comuns admet que no ha aconseguit el repte inicial d’arribar a les 200 candidatures perquè s’ha primat posar fi a la fragmentació i perquè finalment no es presenten els seus pròxims a Amposta, Banyoles, Castellar o Ripollet. No obstant, ressalten que el 80% de la població a Catalunya tindrà opció de votar les seves candidatures –han posat especial èmfasi en l’àrea metropolitana i en ciutats com l’Hospitalet–, que es presenten en 62 dels 67 municipis de més de 20.000 habitants i en més del 50% de les capitals de comarca. Si bé la seva màxima implementació és a les vegueries de Barcelona, Penedès i Tarragona, tenen més dificultats a la Catalunya central i a les comarques de Lleida i del Pirineu. El tot o res de Barcelona Tot i així, esperen que amb la unitat aconseguida aquesta vegada amb Podem superin els 103 grups municipals que tenen en aquests moments i, per tant, la xifra de 264 regidors amb què ara compten. «Esperem que l’esforç es traslladi en el resultat i que el procés de consolidació que hem afrontat aquí anant junts serveixi per acabar amb el soroll en la resta de l’Estat», afirma López. De fet, els Comuns presumeixen de comptar amb Yolanda Díaz per afrontar una campanya que és un tot o res per a Colau, de la mateixa manera que Barcelona és pedra angular per a l’espai a Catalunya, però també per Sumar.

Els Comuns posen ordre a les seves candidatures i minimitzen la fragmentació municipal

Les 174 llistes que l’espai presenta a Catalunya estan pactades amb Podem després de la factura que va suposar la rivalitat en els comicis del 2019

El més llegit