Les tres vies obertes al Parlament per forçar la destitució de Laura Borràs

«No he dimitit. No dimiteixo. I no dimitiré». És la declaració d’intencions de Laura Borràs de no anar-se’n per voluntat pròpia de la presidència del Parlament. No ho va fer quan se li va obrir judici oral i va ser suspesa de les seves funcions ni pensa fer-ho ara malgrat la sentència que la condemna a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental. El veredicte no és ferm i a aquesta circumstància s’aferra la líder de Junts per resistir-se a deixar vacant el càrrec i ser substituïda. I, si bé l’article 24 del reglament l’empara per no perdre el seu escó, la realitat és que la institució fa gairebé nou mesos que està als llimbs. Una interinitat que la majoria de grups defineixen com a «insostenible» i que el Govern ha reclamat resoldre de forma «immediata». És davant aquest diagnòstic que fins a tres vies s’han posat en marxa en paral·lel per intentar que la Cambra catalana torni a tenir una presidència amb plenes funcions i concloure una provisionalitat que fins ara s’ha trampejat amb la republicana Alba Vergés exercint de vicepresidenta amb funcions de presidenta. La primera, la que han reclamat de manera reiterada els partits, és la política, és a dir, que Junts forci l’adeu voluntari de Borràs i proposi una successora. La segona, la que han obert Ciutadans, el PP i Vox recorrent a la Junta Electoral. I la tercera, la que ha activat el PSC amb una reforma exprés del reglament del Parlament que ERC s’avé a estudiar, malgrat que el líder dels republicans, Oriol Junqueras, ha apressat Junts a posar fi a la situació i «no anteposar els interessos d’una persona als del país». La via política: la més improbable El debat sobre la substitució de Borràs, ja per si mateix espinós, està enverinat pel context electoral. Junts ha cridat a un tancament de files als seus per evitar baralles internes a les portes de les municipals, i això es tradueix en un mutis públic dels dirigents que dins de la direcció demana que sigui apartada. Ni ella pensa fer cap moviment ni els seus, almenys per ara, forçaran que se’n vagi, ja que els que volen que això passi donen per fet que hi acabarà intervenint la Junta Electoral. Ja hi ha una personada bressada com a successora: l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. Que Junts no mogui ni un dit fa que s’embarranqui la via política, la que li reclamen ERC, el PSC, els Comuns i la CUP per desbloquejar la situació i arribar a un acord que permeti escollir una nova presidència. La pressió sobre la necessitat de recuperar «la dignitat» de la institució ha anat ‘in crescendo’ des que es va fer pública una sentència per un cas que tots els partits, excepte Junts, qualifiquen de «corrupció». Fins i tot el Govern insisteix que Borràs no s’hauria de parapetar rere la institució i reclama una solució àgil per rellevar-la. La via de la Junta Electoral: la que tots donen per segura Poc van trigar Ciutadans, el PP i Vox després de conèixer-se la sentència a presentar un recurs a la Junta Electoral per reclamar que s’executi i que Borràs perdi el seu escó. Es tracta de la mateixa via per la qual al seu dia van perdre l’acta l’expresident Quim Torra –sota la presidència a la Cambra de Roger Torrent– i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que en va quedar fora malgrat no tenir sentència ferma i amb Borràs com a presidenta amb plenes funcions. Però ERC, la CUP i els Comuns –també el PSC malgrat no tenir una actitud bel·ligerant– entenen que és una ingerència en la sobirania del Parlament que un òrgan administratiu decideixi qui perd o no la condició de diputat sense tenir sentència ferma, com estableix el reglament de la institució. És per això que, si la Junta Electoral hi intervé, la Cambra presentarà al·legacions. Tindrà un termini de 10 dies hàbils per fer-ho, així que la retirada de l’escó a Borràs no seria immediata. Tot i així, tractant-se d’un cas que els partits vinculen a la corrupció, tampoc preveuen més resistències i, si s’expedeix l’acta del següent membre de la llista de Junts, compten que es procedirà al relleu sense ni tan sols convocar comissió perquè s’elabori un dictamen que voti el ple. La via reglamentària: el PSC activa el debat Davant la incomoditat que provoca en bona part de l’arc parlamentari que ni Borràs se’n vagi voluntàriament i que tot quedi en mans de la Junta Electoral, el PSC ha mogut fitxa amb una proposta per reformar per la via ràpida –en menys d’un mes– el reglament del Parlament. Es tracta d’introduir un canvi «quirúrgic» perquè el vot de la majoria absoluta del ple sigui suficient per desposseir Borràs –o qualsevol membre de la Mesa– del càrrec. L’objectiu és que aquesta proposició de llei es debati ja en el pròxim ple, el del 19 d’abril, i s’aprovi de manera definitiva en la sessió de principis de maig. Per ara, la música no sona malament per a la resta de grups. ERC s’avé a estudiar la proposta, malgrat que preferiria que s’acabés imposant la via política. «En nosaltres sempre trobaran un aliat per preservar les institucions, però el primer pas l’ha de fer Junts», ha assegurat Junqueras en una entrevista a l’ACN. Els Comuns han donat la benvinguda a la iniciativa dels socialistes i insisteixen que «no hi ha excuses» per impedir una «sortida compartida» per superar el bloqueig. I des del PP ja han deixat caure que els genera dubtes la proposta, però que la recolzaran si serveix per posar fi a la interinitat i la «incertesa» que hi ha al Parlament. La junta de portaveus del dimarts 11 d’abril, després de l’aturada de la Setmana Santa, serà la prova del cotó fluix per saber si la iniciativa dels socialistes té prou quòrum, sempre amb el dubte de si la Junta Electoral acabarà sent més ràpida que els grups parlamentaris.

Les tres vies obertes al Parlament per forçar la destitució de Laura Borràs

La líder de Junts es nega a apartar-se de la presidència de la institució tot i que la Junta Electoral li retiri definitivament l’escó

El més llegit