Les set preguntes que Carles Puigdemont vol que el Tribunal Suprem faci a la justícia europea

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont,i el seu advocat, Gonzalo Boye, fa temps que pensen en la tornada a Espanya del líder del procés, declarat en rebel·lia des que el 2017 va fugir de la justícia espanyola. Pendents encara de la decisió que prengui el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat de què gaudeix per ser parlamentari europeu, no perden cap oportunitat per mirar d’obrir nous fronts judicials. Ara, en el recurs amb què cremen l’últim cartutx que tenen a Espanya per anular l’ordre de detenció nacional que hi ha contra ell, plantegen la necessitat d’elevar set noves preguntes a la justícia europea. ¿És equiparable la seva immunitat a la dels diputats i senadors espanyols? En el recurs contra la confirmació del seu processament, Puigdemont al·lega que les qüestions prejudicials són d’obligada interposició quan tracten d’assumptes del Dret de la Unió sobre el qual encara no s’ha pronuncia el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En aquest cas, intenta desmuntar l’argument principal de l’instructor del procés al Suprem, Pablo Llarena, que sempre es remet a la immunitat dels parlamentaris espanyols (diputats i senadors) per defensar l’actuació contra Puigdemont, processat per desobediència i malversació en la modalitat més greu, i amb una ordre de detenció nacional en contra seu en vigor. ¿És obligatori tornar a demanar autorització a la Cambra? El jutge defensa que no ha de tornar a cursar un nou suplicatori i demanar autorització al Parlament Europeu per ajustar el processament de Puigdemont a la nova redacció del Codi Penal, perquè aquesta mesura es va pensar per evitar que es pugui alterar el funcionament de la Cambra, no per fugir de procediments penals anteriors. Com Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí se’ls va processar el març del 2018 i no van adquirir la condició d’europarlamentaris fins al juny del 2019 –Ponsatí el gener del 2020–, Llarena entén que no és necessari tornar a sol·licitar autorització per canviar l’acusació a què s’enfronten a Espanya. La defensa afirma, en canvi, que la immunitat que els confereix l’escó fa obligatòria la petició d’una nova autorització al modificar-se els delictes pels quals estan processats. I dues de les preguntes que proposa dirigir al TJUE es refereixen a aquesta qüestió, tot i que l’última resposta del tribunal europeu sobre euroordres fos contrària als interessos dels fugits, perquè va establir que no es pot rebutjar una entrega sense vulneracions sistèmiques de drets al país que fa la reclamació. ¿Una ordre nacional de detenció viola la immunitat? La discrepància entre els arguments del jutge i la defensa en relació amb l’ordre nacional de detenció porten la defensa a demanar aclariments al TJUE en tres preguntes. Puigdemont afirma que una sentència del Tribunal Internacional de Justícia del 2002 sobre Bèlgica i el Congo va determinar que «la mera emissió o lliurament d’una ordre de detenció respecte d’una persona que gaudeix d’immunitat vulnera l’esmentada immunitat, amb independència que l’ordre emesa s’arribi a executar». No obstant, el recurs obvia que precisament l’abast del privilegi de què gaudeix Puigdemont en aquest sentit està pendent de resoldre’s en qüestió de setmanes pel TGUE. El mateix expresident va demandar el Parlament Europeu per no haver-lo defensat prou al concedir el suplicatori cursat contra ell per Llarena i la sentència que es dicti serà clau per a la tornada a Espanya. ¿Vulnera el principi ‘non bis in idem’ el procediment del Tribunal de Comptes? La setena pregunta per a la justícia europea que planteja Puigdemont es refereix al procediment per responsabilitat comptable que té obert el Tribunal de Comptes contra ell i 34 persones més pel perjudici econòmic que la seva actuació l’1-O i amb l’acció exterior de la Generalitat podria haver generat a l’Administració catalana. Boye ja va argumentar sense èxit davant l’òrgan comptable i davant Llarena que compaginar els dos projectes suposa vulnerar el principi ‘non bis in idem’, que impedeix jutjar i condemnar una persona dues vegades pels mateixos fets. En l’última interlocutòria, el magistrat va argumentar que els dos procediments es complementen. Va explicar que el de responsabilitat comptable únicament analitza els supòsits en els quals l’encarregat d’uns fons públics està obligat a retornar-los, sense que se’n derivi cap càstig penal o, si escau, disciplinari. La sentència dictada l’octubre del 2019 per la Sala Penal del Suprem contra els líders del procés que es van quedar a Espanya va derivar al Tribunal de Comptes l’establiment de la responsabilitat civil per la qual també havien de respondre de la seva actuació.

Les set preguntes que Carles Puigdemont vol que el Tribunal Suprem faci a la justícia europea

L’expresident demana aclarir si hi pot haver ordre de detenció nacional en contra seu, tot i que el TGUE encara s’ha de pronunciar sobre la seva immunitat

El més llegit