Silenci tens a Junts després de la condemna a Laura Borràs per corrupció

Silenci tens. Aquesta és la situació interna a Junts per Catalunya després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la presidenta del partit, Laura Borràs, a quatre anys, sis mesos i un dia de presó i a 13 anys i un dia d’inhabilitació per un delicte continuat de falsedat en document oficial i un altre de prevaricació a l’haver fraccionat contractes per afavorir un amic seu, l’informàtic Isaías Herrero, quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un òrgan dependent de la Conselleria de Cultura. «Hauria d’apartar-se i parar de fer-nos fer el ridícul», es queixa –sempre en privat– una dirigent. Mentrestant, els fidels a Borràs sostenen el que ella explica en públic i en privat: que no només no s’apartarà, sinó que plantarà cara externament i internament. L’únic que pot unir uns i d’altres, per ara, és la necessitat d’ocupar la presidència del Parlament si la Junta Electoral la deixa sense escó abans que la sentència del TSJC sigui ferma. El dia en què es va comunicar la sentència va generar una falsa sensació d’unitat. N’hi va haver i l’entorn de Borràs celebra que el secretari general, Jordi Turull, «complís el que s’havia pactat» per gestionar la resposta a la decisió de l’alt tribunal. Els diputats van acompanyar Borràs a les portes del Parlament durant la seva declaració i la direcció també, excepte el candidat a alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i alguns exconsellers. Però la pau és fràgil, per això la unitat és, en cert sentit, falsa, perquè es basa només en el que Turull va exigir dijous: no perjudicar els interessos electorals dels candidats del partit a les eleccions municipals del 28 de maig. ¿Què passarà després? Els ‘lauristes’ no faran ni un pas enrere. S’escuden que els estatuts del partit només parlen de mesures disciplinàries per a casos amb sentència ferma i no per als que siguin «lawfare», és a dir, persecució política, com al·leguen Borràs i Turull. Però si es tracta o no de persecució ho ha de dirimir la comissió de garanties, presidida per Magda Oranich, que aquest divendres a La 2 ha sigut la primera a demanar públicament a Borràs que s’aparti. Ho pensen molts i de moment només ho verbalitza Oranich davant les càmeres, que ja va denunciar pressions de la presidenta suspesa del Parlament en el cas Dalmases. Després de les municipals Aquest episodi és només l’aperitiu del que pot passar després dels comicis municipals. Si Trias aconsegueix l’alcaldia de Barcelona, pot ser una palanca per animar els crítics amb Borràs a pressionar Turull per prendre una decisió interna contra ella i deixar de «posar-se de perfil», com es lamenta un ex alt càrrec que apel·la a la «higiene democràtica i ètica». Però el secretari general, almenys per ara, gestiona la controvèrsia amb la tàctica basada a deixar passar el temps perquè els fets inapel·lables actuïn per ell. Per exemple, si la Junta Electoral obliga a substituir Borràs al Parlament o si la sentència –que no és ferma, però està vigent– li impedeix ser candidata a la Generalitat. A part de Turull, hauria de ser algun altre càrrec o un nom de pes, com Josep Rull, qui fes un pas endavant. El conflicte de fons La sentència a Borràs no és l’origen del problema intern, sinó que l’alimenta. El problema rau en l’existència, com aigua i oli, de dues maneres antagòniques d’entendre el projecte. Borràs creu en reactivar la declaració unilateral d’independència, en el moviment social independentista més que en els partits, i prioritza aquesta agenda unilateralista per sobre de la ideologia o la gestió, de manera que rebutja tota col·laboració amb l’Estat. Prova d’això és que no era partidària de formar part del Govern d’ERC , que juga al límit de la legalitat –tot i que finalment va acatar al cas Juvillà com a presidenta del Parlament–, que afirma que no té una bona relació amb els Mossos d’Esquadra i que es manifesta a la Meridiana quan el Govern recomana no fer-ho, per posar-ne alguns exemples. Els fidels a Turull, en canvi, volen enfortir un partit d’ordre, de gestió, de centre o centredreta, independentista, però que no faci ximpleries, en la terminologia de Trias. I creuen que les posicions de Borràs, com les de l’eurodiputada Clara Ponsatí, (que defensa que la independència és tan important que mereix posar-hi en joc la vida) porten Junts a un espai reduït i arraconat al tauler polític. Les espases estan en alt des de fa mesos. A Borràs internament se li ha reclamat que fes passos enrere com a presidenta de la Cambra per la seva imputació. I les cartes són a sobre de la taula. L’únic dubte és quan començarà la partida i si, com va insinuar dijous Turull, es jugarà en un congrés extraordinari en el qual dues llistes competeixin entre si, com alguns recomanaven l’any passat, abans del congrés d’Argeleres en què ‘in extremis’ Turull i Borràs van firmar un armistici precari que poques setmanes més tard, al segon conclave, va saltar pels aires.

Silenci tens a Junts després de la condemna a Laura Borràs per corrupció

Els postconvergents viuen en una falsa sensació d’unitat, ja que l’origen del problema és la coexistència de dues maneres antagòniques d’entendre el partit

El més llegit