Xoc entre el Govern i la Generalitat pel traçat i el finançament de la B-40

L’acord firmat per Pere Aragonès i Salvador Illa que va permetre donar curs i aprovar els pressupostos de la Generalitat per al present 2023, en el qual l’Executiu acceptava la construcció d’un tram de la B-40, el que unirà Terrassa amb Sabadell i Castellar del Vallès (la Ronda Nord), incloïa un termini perquè la Generalitat i el Govern de Pedro Sánchez firmessin un conveni per encarrilar les obres. Aquest termini, el primer trimestre, venç avui 31 de març i de moment no s’entreveu cap acord, tot i que fonts de la Generalitat asseveren que es continua treballant i, en cap cas, s’han trencat els ponts. La visió de l’altra part, del Ministeri de Transports, és diametralment oposada. «El ministeri no té cap termini, són ells els que el tenien, en virtut de l’acord pressupostari. I malgrat això, no han volgut negociar. No s’ha fet cap reunió, tan sols intercanvi de documents. S’han comportat de manera deslleial», afirma el secretari general d’Infraestructuras del ministeri de Transports, Xavier Flores. Dos són els obstacles, segons el Govern, que impedeixen l’acord. Als dos esborranys que el Ministeri de Transports ha fet arribar al Govern es contextualitza la Ronda Nord com un dels trams d’una obra de més envergadura, la B-40. Això és important per al Govern espanyol perquè, si bé adjudica el control d’aquest tram a la Generalitat, s’adverteix que, quan el traçat de la B-40 estigui completat per tota la via, això és, fins a Granollers-la Roca del Vallès (incloent-hi el tram ara en discussió) passarà a ser propietat de l’Estat, al formar part de la xarxa bàsica d’autovies. El Govern d’ERC s’ha oposat sempre a la construcció de la B-40 i, forçat pel PSC, va transigir en la construcció d’aquests sis quilòmetres del tram de la Ronda Nord que, d’altra banda, els alcaldes dels municipis afectats demanaven com a solució als seus problemes de congestió viària. Tot això redunda en el fet que la Generalitat no vol cap menció a la B-40 que pogués donar a entendre que la resta de trams s’acaben fent i que és qüestió de temps. «El Govern no negocia aquest conveni en condicions d’igualtat, en comparació amb altres convenis que es firmen amb el ministeri. Ho fan obligats perquè volien aprovar els pressupostos. Això se’ls oblida», replica Flores que insisteix que la Generalitat no pot pretendre obtenir alguna cosa a la seva sencera satisfacció. Amb tot, el secretari general d’Infraestructures reitera que «tot és negociable, sempre que es vulgui negociar». Menció polèmica La discussió afecta el mateix enunciat de l’objecte del conveni, que per part catalana ha de ser «Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar» i, per part ministerial, és «el finançament del tram d’autovia B-40 entre Terrassa i Sabadell que constitueix la ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell». Hi ha hagut cinc comunicacions entre el Govern espanyol i el Govern català. Transports va enviar un esborrany de conveni, i la Generalitat va respondre amb un altre. El ministeri va enviar un segon esborrany que va ser respost amb una carta amb anotacions per la part catalana. El dimecres 30 de març, la carta catalana va ser resposta amb una altra en què s’asseverava que estaven d’acord amb el fet de no «prejutjar la presumpta continuació o no de la via». ¿Problema resolt? «Fins que no ho vegem escrit al conveni no ens ho creurem», asseguren a aquest diari fonts catalanes. Aquesta manera de procedir, exclusivament telemàtica, «no és la pertinent», segons Flores. I quan es dona, aconsegueix documents ‘oberts’ perquè la contrapart pugui objectar i proposar. No amb documents ‘tancats’ a què res es pot afegir o treure i, menys, amb cartes, com ells han fet», assevera Flores. Addicional tercera L’altre gran escull és el finançament. El pacte sobre aquesta autovia era que la Generalitat fixava el traçat, per allò de la forta oposició popular a la seva construcció, i l’Estat es feia càrrec del cost. En la proposta del ministeri, els més de 200 milions que costa la Ronda Nord es carreguen a la disposició addicional tercera de l’Estatut. Aquesta disposició es va crear el 2006 després de reconèixer la infradotació pressupostària que ha patit Catalunya i tenia una vigència de set anys. El Govern del PP de Mariano Rajoy li va fer cas omís. Els diners a compte de l’Estatut, entenen la Generalitat, no és finalista, segons el Govern. És a dir, és una partida que arriba a Barcelona i el Govern en disposa a la seva voluntat per a les obres que vol finançar. Dit d’una altra manera, si s’inscriuen en aquesta disposició, la Generalitat es quedarà amb 200 milions menys per a les seves inversions. La visió de Transportes torna a ser diferent. A la pregunta de si el Govern, ja que s’ha assegut a negociar un conveni sobre la B-40 contra la seva voluntat, s’ha d’atenir a unes condicions establertes també contra la seva voluntat, per tal com s’asseuen a la taula a negociar en inferioritat (obligats a canvi d’uns pressupostos), la resposta de Flores és «pot dir-se així». El secretari general eleva els seus dubtes, a més, que els fons de la disposició addicional tercera no puguin ser finalistes.

Xoc entre el Govern i la Generalitat pel traçat i el finançament de la B-40

El Ministeri de Transports acusa el Govern de «deslleialtat» i d’oblidar que el pacte amb el PSC els obligava a un acord sobre la Ronda Nord del Vallès abans del 31 de març

El més llegit