Cimera contra la sequera a Catalunya: aquestes són les propostes dels partits

Els grups de l’oposició s’han reunit per segona vegada aquesta setmana amb el Govern per intentar consensuar les noves propostes per fer front a la sequera que ha d’aprovar la cimera d’aquest divendres, una cita de la qual el president Pere Aragonès vol sortir lluint acords i evitar així que la guerra de l’aigua sigui un front més de conflicte en plena campanya de les eleccions del 28 de maig. Els partits ja han posat sobre la taula les mesures i, malgrat que cadascú ho fa amb segell propi, hi ha una reclamació comuna: recursos immediats perquè els municipis puguin arreglar fuites de la xarxa de subministre, així com recuperar pous en desús o instal·lar sistemes de control de la pressió. També que, més enllà de la urgència i de les intervencions a curt termini, es planifiquin les infraestructures clau davant episodis greus de sequera per evitar que en un futur es repeteixi la situació actual. Ajornar les sancions i crear un fons de 85 milions L’objectiu principal amb què acudeix el PSC a la cimera és que s’elimini o es fixi un període transitori de pel mínim un any per a les sancions als ajuntaments que preveu el decret aprovat pel Govern en cas d’incomplir amb els plans d’emergència. Consideren que aquesta lògica suposa «fer pagar els plats trencats» als municipis en lloc de posar el focus en la planificació que ha faltat en l’última dècada per part de la Generalitat o la falta d’execució de les inversions previstes de l’Agència Catalana de l’Aigua. En lloc de multes immediates, els socialistes proposen que hi hagi 85 milions en ajudes extraordinàries als municipis per detectar punts de fuita d’aigua –s’estima que un 22% de mitjana es perd– i millorar la xarxa de distribució i també per instal·lar sistemes de control de la pressió per si s’acaben imposant horaris de restricció de l’aigua de boca. I és que els talls sobtats, així com el restabliment del servei després de la fallada, poden provocar avaries a les canonades. Les despeses d’aquestes intervencions consideren que haurien d’assumir-se des de l’Agència Catalana de l’Aigua i serien recursos addicionals als 760 milions que ja inclouen els pressupostos per a millores del subministre. Els socialistes apunten, en tot cas, que podrien finançar-se aquestes actuacions amb fons europeus. El PSC també vol que quedi per escrit les infraestructures que es considerin urgents i prioritàries en els pròxims dos anys per intentar evitar situacions com l’actual. Això és l’ampliació de la dessalinitzadora de Tordera –per a la qual els pressupostos del 2023 ja inclouen 165 milions dels 760 previstos per fer front a la sequera– i de la millora tant de la depuradora com de l’estació d’aigua regenerada vinculada al riu Besòs. Més enllà de les mesures per pal·liar l’escassetat d’aigua, els socialistes sí que han insistit en la reivindicació que han fet els alcaldes metropolitans per poder emplenar les piscines públiques el pròxim estiu «per motius de salut». Ajudes al món local i coordinació Els republicans demanen a la resta de partits de l’arc parlamentari que «no facin guerra amb l’aigua» i que actuïn «amb responsabilitat». «No només cal canviar el decret, perquè és una peça més de les mesures i accions que cal fer, i que s’han fet i que es faran», indiquen fonts d’ERC. «Obsessionar-se amb el decret o voler posar-ho tot en aquest quan no fa falta és un error», diuen. Per això la seva proposta és donar suport i ajudes al món local i una coordinació més gran entre totes les institucions. Derogar sancions i poder contractar d’emergència Junts acudeix a la cita amb dues peticions: derogar el règim sancionador contra els ajuntaments i permetre la contractació per tràmit d’emergència, un sistema que es va utilitzar durant la pandèmia i que, de fet, ja es va habilitar durant la sequera del 2008. Volen que s’habiliti per a totes les administracions competents, ja sigui Govern o ajuntaments. Això permetria fer contractacions i inversions per la via ràpida, eliminant terminis, concursos públics i part de la burocràcia que implica. A més, reclamen destinar els 500 milions d’euros del romanent de l’ACA a diverses inversions. En el document que els postconvergents han enviat al Govern, hi ha 250 milions d’euros a l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, 100 milions més per licitar una nova dessalinitzadora a Cubelles, 50 milions per a la recuperació de pous existents o 50 més per invertir a la xarxa d’Aigües Ter Llobregat per «millorar el seu funcionament i eficiència» i evitar fuites. També demanen més campanyes de sensibilització, compensacions per a agricultors i ramaders afectats i recursos per a la modernització del reg. Fonts de Junts asseguren tenir voluntat de «consensuar» amb el Govern, però demanen una «rectificació» a la política portada a terme fins ara. Municipalització de l’aigua La CUP considera que totes la mesures plantejades fins ara pel Govern són «pedaços» i demana un «debat en profunditat sobre el model econòmic i productiu per afrontar la situació de crisi climàtica». Els anticapitalistes creuen que la cimera «no servirà», però tot i així han enviat les seves propostes a la Generalitat. Entre aquestes, destaca que l’aigua no sigui un «negoci» i que es puguin «municipalitzar» els serveis, que en els plans contra la sequera dels municipis turístics es faci una previsió de consum d’aigua i mesures d’estalvi, així com que als edificis unifamiliars i plurifamiliars s’adoptin mesures per a la «reutilització de les aigües grises». Reduir a la meitat els creuers i fer un mapa de consum territorial A més del fons extraordinari perquè, especialment els municipis petits, puguin recuperar pous en desús, connectar-se a la xarxa d’aigües de Catalunya o reduir fuites, els Comuns reclamen també dos decrets: un de mesures urgents per reduir pèrdues a la xarxa de subministre i clavegueram i un altre en matèria de restriccions. Aquest últim considera que hauria d’incloure que es limiti a la meitat el nombre de creuers que aquest estiu arribaran a Barcelona per ser «grans consumidors d’aigua», a més d’elaborar un mapa de consum municipal per radiografiar en quins municipis està disparat i saber on cal intervenir. També tornen a reclamar la suspensió d’obres i projectes que suposin un «alt consum d’aigua», com el Hard Rock. Altres dels plantejaments d’En Comú Podem passen per tenir una via administrativa clara perquè els municipis puguin remunicipalitzar la gestió de l’aigua quan finalitzin les concessions i que s’avanci cap a un Pacte Nacional per l’Aigua en el qual participi el sector agrícola, econòmic, social i sindicats i es plantegin les infraestructures de dessalinització i regeneració d’aigua que s’han de portar a terme en els pròxims anys. També apunten la necessitat de fixar un pla d’aprofitament de recursos hídrics alternatius, com els del freàtic o la recuperació d’aqüífers contaminats per purins (set de cada 10 estan contaminats per nitrats), així com de reaprofitament d’aigües pluvials. Simplificació dels procediments administratius També Ciutadans demana una «simplificació dels procediments administratius» per a la contractació, incloent-hi la possibilitat d’habilitar la «tramitació d’emergència», amb una «fiscalització posterior». A més, els taronges demanen millorar l’execució d’inversions, amb la possibilitat de fer més «col·laboració publicoprivada» per poder millorar la «celeritat». Com la resta de formacions, Cs també demana millorar la xarxa de subministre i reduir les pèrdues, però no sancionant els ajuntaments –perquè consideren que «acaba repercutint els ciutadans que compleixen»–, sinó amb «ajudes al finançament i també amb col·laboració en la mateixa execució de les obres». Sense mesures concretes El PP no ha volgut concretar encara les mesures que portaran a la reunió de divendres amb el Govern, tot i que sí que deixen clar que els seus diputats Lorena Roldán i Daniel Serrano assistiran a la cimera.

Cimera contra la sequera | L’oposició reclama recursos perquè els municipis puguin arreglar fuites d’aigua

Una inversió més gran en dessalinitzadores i la recuperació de pous en desús formen part del paquet d’exigències al Govern

El més llegit