¿Els partits nacionalistes estan sobrerepresentats al Congrés? Veritats i mentides

Durant el debat de la moció de censura de Vox, el fallit candidat a la presidència del Govern Ramón Tamames va repetir una dotzena de vegades el mantra que els partits nacionalistes i independentistes estan sobrerepresentats al Congrés per culpa de la llei electoral de 1977. Això els permet sovint disposar de la clau de la governabilitat i condicionar l’actuació de l’Executiu, malgrat ser formacions contràries a la unitat d’Espanya i al pacte constitucional. Són proclames habituals de les forces polítiques conservadores que es van accentuar quan la irrupció de marques com Podem, Ciutadans i Vox van trencar la tradició bipartidista i l’era de les majories absolutes. Però, ¿què hi ha de cert i què hi ha de mite en aquestes asseveracions? ¿És veritat que la llei electoral espanyola beneficia els partits nacionalistes? Per comprovar-ho, fem un cop d’ull als resultats de les últimes eleccions generals, el novembre del 2019. Els beneficiats Al Congrés hi ha representats fins a 18 partits. Si comparem el percentatge de vots que va obtenir cada formació a les urnes amb el percentatge d’escons que els van correspondre a la Cambra baixa, observem que, en efecte, diverses forces nacionalistes tenen una quota de diputats a l’hemicicle per sobre de la quota de paperetes que van obtenir als comicis. Però també comprovem que els partits més sobrerepresentats, i a gran distància de la resta, són el PSOE i el PP. Els socialistes van guanyar les eleccions amb el 28% dels vots i 120 escons, que són, en realitat, el 34% dels diputats del Congrés, sis punts més. Els populars van aconseguir el 20,81% dels sufragis i els seus 89 parlamentaris representen el 25% de la Cambra, quatre punts més. Sis formacions més, totes d’àmbit autonòmic o provincial, surten també beneficiades amb el repartiment d’escons, però amb diferències entre vots i diputats que no arriben ni a l’1%. Es tracta d’EH Bildu, Terol Existeix, Navarra Suma, PNB, Junts per Catalunya i Coalició Canària. Els perjudicats Per contra, en les últimes generals, la llei electoral va perjudicar Ciutadans, Unides Podem i Més País. El partit d’Inés Arrimadas es va quedar amb només 10 escons, el 3% del Congrés, malgrat haver aconseguit el 7% de les paperetes, quatre punts menys. En el cas dels morats, el greuge va ser de tres punts al rebre el 10% dels diputats (35) amb el 13% dels vots. Quant a la marca d’Iñigo Errejón, la diferència en detriment seu és d’un punt i mig. Un altre cas molt significatiu és el del PACMA, el partit animalista que mai ha aconseguit fer-se un lloc al Congrés malgrat l’important sac de vots que obté. El novembre del 2019 228.856 paperetes van quedar sense representació, 11 vegades més que els 19.761 que van donar un escó a Terol Existeix, més del doble de suports que Navarra Suma (que va aconseguir dos escons) i més del triple que el Partit Regionalista de Cantàbria (que va esgarrapar un diputat). Una altra comparació que crida l’atenció: ERC va aconseguir 13 escons amb 874.859 vots i Cs va obtenir 10 diputats amb 1.650.318 paperetes. El factor clau ¿Per què es produeixen les distorsions anteriors? El factor clau és la circumscripció electoral, que en les eleccions generals és la província. Per garantir la representativitat territorial al Congrés, el nombre d’escons assignats a cada província no és proporcional al nombre d’habitants, per la qual cosa els territoris menys poblats tenen més diputats del que els correspondria per població, i viceversa. Per això el «preu» en vots dels escons varia molt segons el territori. Mentre que a Madrid es necessiten 96.175 vots per aconseguir cada un dels 37 escons en disputa, a Terol n’hi ha prou amb 24.765 per cada un dels tres escons. Mentre que a Barcelona fan falta 91.472 vots per cada un dels 32 diputats en joc, a Sòria només es requereixen 23.449 vots per a cadascun dels dos diputats. En conseqüència, les formacions que es presenten (i, per tant, tenen el vot molt concentrat) en poques circumscripcions, com les forces nacionalistes, necessiten menys vots per aconseguir un escó. En canvi, els partits que es presenten a tot Espanya requereixen més quantitat de vots repartits per tot el país. Si no és així, com els passa a Més País i a Ciutadans, es veuen penalitzats. En les últimes eleccions, cada escó li va «costar» a Més País 192.142 vots i a Cs, 165.031, en comparació amb els 19.761 que li va «costar» a Terol Existeix o els 49.539 de Navarra Suma. ¿I amb altres circumscripcions? El biaix de l’actual model i la importància de la circumscripció es confirmen si fem un exercici de política ficció. Tant si les províncies repartissin cada una el mateix nombre d’escons sense cap mena d’ajust per població com si la circumscripció electoral fos més gran (per exemple, la comunitat autònoma o una circumscripció única estatal), el PSOE i el PP haurien obtingut el 2019 entre 10 i 18 diputats menys dels que van aconseguir. Vox hauria esgarrapat tres escons més, Unides Podem podria haver-se’n anotat una desena més i Cs hauria duplicat la seva representació actual. Quant a les forces nacionalistes i independentistes, la majoria d’elles, tret de la CUP, sortirien perjudicades amb circumscripcions més grans. ¿Què passa a Catalunya? Com que en 44 anys els partits catalans han sigut incapaços de consensuar una llei electoral pròpia, les eleccions autonòmiques es regeixen també per la llei estatal, per la qual cosa la distorsió de la proporcionalitat és la mateixa. Per això, des del 2015, l’independentisme té majoria absoluta en escons malgrat no tenir-la en vots. Al Parlament actual, ERC, Junts i la CUP sumen el 54,81% dels diputats malgrat que a les urnes van sumar el 48,46% dels sufragis. Sis punts de diferència. Amb els resultats del 2021, els partits més beneficiats són Junts i ERC. Els postconvergents tenen el 23,70% dels escons del Parlament amb el 20,24% dels vots, 3,5 punts més. I els republicans tenen el 24,44% dels diputats amb el 21,48% dels sufragis, tres punts més. La sobrerepresentació del PSC és d’1,2 punts i la de Vox, de 0,4 punts. Les altres quatre formacions estan infrarepresentades, i Ciutadans i el PP són les més perjudicades.

¿Els partits nacionalistes estan sobrerepresentats al Congrés? Veritats i mentides

Les circumscripcions, el nombre de diputats que s’elegeixen i el sistema electoral condicionen els vots necessaris per aconseguir un escó

El més llegit