Jaume Asens: «Pablo Iglesias és el nostre passat, Yolanda Díaz és el nostre futur»

Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista: «¿Yolanda Díaz serà la candidata de Podem a les generals?» Ho decidiran les primàries, però ha mostrat la seva predisposició, dins el procés de confluència per recompondre tot l’espai del canvi. ¿Yolanda Díaz és la seva candidata a les generals? És la meva candidata, la persona amb millors condicions i atributs. Estic d’acord en això amb Pablo Iglesias, que va ser qui la va proposar per a la successió. ¿Parla amb Iglesias perquè moduli el seu rebuig a Díaz? Parlem regularment. No puc revelar el contingut de les converses, però l’opinió d’Iglesias és notòria per la seva projecció mediàtica. No tinc clar que Iglesias sigui avui positiu per a Podem. Hahaha. Sense Pablo no hauríem arribat fins aquí, però pertany al passat sense deixar d’elogiar la seva autocrítica. Aquest moment històric va en direcció de líders com Yolanda. Vostè va ser tinent d’alcaldia d’Ada Colau, avui acompanya Yolanda Díaz. Són dues dones excepcionals, de personalitat forta i que sobresurten per sobre de la mitjana. Assumeixen la missió ingrata del lideratge, els Comuns no tindrien l’alcaldia de Barcelona sense l’Ada. ¿I sense Yolanda Díaz? Difícilment obtindrem un gran resultat en les generals sense ella. Pablo és el nostre passat, Yolanda és el nostre futur. La moció de censura ha propulsat la seva candidata. Yolanda ha demostrat la seva altura de líder amb visió d’Estat. La moció li ha servit de carta de presentació i li ha permès cosir tensions internes. Vostè es va asseure a uns quants metres de Tamames. Vaig veure un home gran, al final dels seus dies, savi, amb moltes lectures, vanitós, que s’ha deixat instrumentalitzar per una qüestió d’ego, amb tics reaccionaris. I respectuós. Vostè també va substituir Iglesias, al Congrés. Ell em va proposar que el succeís com a president del grup parlamentari quan va deixar el càrrec. Han sigut temps difícils per a l’esquerra. No està sent fàcil, mai ho ha sigut l’entesa entre diferents corrents, cada una amb el seu protagonisme singularitzat. Anem cap a un mapa de microesquerres estèrils. La pulsió o temptació de l’esquerra sempre ha sigut la fragmentació però, davant la possible arribada al poder dels nostàlgics del franquisme, no ens podem permetre les passions tribals ni el narcisisme de les petites diferències. Prioritzarà el sentit comú. ¿Per quant han perdut la guerra del ‘només sí és sí’? Hem de fer autocrítica. Hi ha hagut molt soroll, la gent no ens ha entès, ha faltat fer més pedagogia i destacar que les dones no estan més ben protegides amb un Codi Penal més sever, sinó amb mesures com les que implantem a Barcelona i que han portat Alves a la presó. Com diu Zapatero, s’ha de donar temps a la llei. ¿En quin moment conciliador és massa conciliador? Sempre he buscat el pacte entre diferents sensibilitats, i tinc el propòsit de servir de pont. En temps en què et posiciones o et posicionen, milito en el partit dels matisos. És incòmode. ¿Podria haver sigut vostè ministre? Sí, podria, però no vaig voler. No forma part dels meus desitjos personals, no tinc aquesta ambició. Vostè va declarar davant Marchena en el procés. Vaig explicar el meu paper com a tinent d’alcaldia de Participació Democràtica de Barcelona. Va ser una experiència una mica desagradable, perquè no em deixava respondre. Després d’haver interrogat jo mateix centenars de testimonis, vaig veure que la sentència estava clarament dictada per endavant. Marchena tractava amb menyspreu determinats testimonis, jo inclòs. ¿De sobte han aparegut quatre milions de franquistes? Els motius per votar la ultradreta són molt dispars. Vox i Catalunya es retroalimenten. Sense l’independentisme, seria poca cosa, però si governés una Espanya molt extrema, es convertiria en una fàbrica d’independentistes. Amb el PP en solitari, la meitat dels catalans es van pronunciar per la independència, amb PP/Vox es poden multiplicar. En realitat, vostè és aquí com a mallorquí. Les meves arrels són a Manacor i a Sineu, la meva mare i el meu germà viuen a Mallorca. He construït la meva catalanitat a partir d’una visió mallorquina del Mediterrani. ¿El seu caràcter té alguna cosa de mallorquí? M’agradaria pensar que sí, amb Mallorca i amb l’empatia de la meva mare. El meu caràcter és ondulant com volia Montaigne, el meu adorat Camus afirmava que el temperament és suavitzat pel mar on navegàvem amb llaüt amb el meu pare.

Jaume Asens: «Pablo Iglesias és el nostre passat, Yolanda Díaz és el nostre futur»

Jaume Asens Llodrà (Barcelona, 1972) va arribar al Congrés a la dreta de Yolanda Díaz en la moció de censura | L’advocat, filòsof i politòleg presideix el Grup Parlamentari d’Unides Podem en successió i per decisió de Pablo Iglesias

El més llegit