Feijóo evita trencar amb Vox com Ayuso davant la possible onada de pactes després del 28-M

No són només estils diferents de fer política, ella més impetuosa i ell més gallec, amb tot el que això significa. És que també parteixen de caselles molt diferents en el pols que el PP fa cinc anys que fa amb Vox a les urnes. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja va frenar la ultradreta en les eleccions avançades de maig del 2021. El partit de Santiago Abascal se sentia fort després d’haver sigut necessari a Andalusia i haver torçat el braç al PP a Catalunya (11 escons contra tres), però Ayuso el va posar ferm. Vox només va treure un escó més a l’Assemblea madrilenya: va passar de 12 a 13. Ella va doblar de sobres els seus escons del 2019, de 30 a 65. Alberto Núñez Feijóo, en canvi, parteix en desavantatge en les eleccions generals (88 diputats davant 52 de Vox al Congrés) i ha de pensar en les altres 11 comunitats i els 8.100 municipis que també celebraran eleccions el 28 de maig. Ayuso, aquest dijous, va llançar el missatge més potent de la seva precampanya: «Definitivament, és bo que a partir d’avui cada un segueixi el seu camí», li va etzibar a Rocío Monasterio, la cap de Vox a l’Assemblea i amb qui ha anat teixint acords els últims quatre anys per poder governar. El missatge va arribar 24 hores després que, al Congrés, els diputats del PP s’abstinguessin en la votació de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez, que ha copat l’actualitat política aquesta setmana. Una abstenció davant la ultradreta no és ben vista en països com França i Alemanya, on durant dècades han vetat qualsevol acostament a aquests partits radicals per intentar frenar-los. Girada la mirada cap a l’equip de Feijóo per preguntar per la ruptura d’Ayuso amb Vox, el discurs és molt més temperat i mostrant comprensió alhora amb la decisió de la presidenta madrilenya: «Si un partit no et permet aprovar els pressupostos, aquesta ruptura o aquest distanciament té sentit, tot i que hi insisteixo: el PP ni trenca ni es casa amb ningú», va respondre aquest divendres Elías Bendodo, coordinador general del PP, als periodistes. Governar «amb el que pugui» Fonts de la direcció de Feijóo asseguren que Vox «té encara la marca forta», de manera que arrossega més el seu nom que qualsevol candidat que puguin presentar en les municipals i autonòmiques, i això és un risc per al PP. Ja es va veure a Castella i Lleó amb un desconegut Juan García-Gallardo, que en l’actualitat és vicepresident del Govern autonòmic d’Alfonso Fernández Mañueco. Aquestes fonts de la cúpula conservadora consideren que l’«ambigüitat davant Vox» durarà «mesos», perquè els candidats a les alcaldies del PP poden necessitar els vots després del 28-M i no se’ls pot posar ja aquest veto d’entrada. A Espanya, 7.300 municipis dels 8.100 que hi ha tenen menys de 10.000 habitants. Dirigents del PP admeten sense càmeres que el PP ha de governar «amb el que pugui». La fotografia final que donarà les eleccions en ajuntaments i comunitats és la que tem Feijóo. Si hi ha molts governs a mitges entre el PP i Vox, com ara el de Castella i Lleó, el polític gallec sap que això es pot convertir en el seu principal taló de Aquiles per a les seves eleccions generals, que se celebraran abans que acabi l’any. Els populars pactant amb la ultradreta al maig és música per a les orelles de Sánchez, que ja va atiar la por de Santiago Abascal en els comicis a la Moncloa del 2019. Aquest dimecres, en l’última jornada de la moció de censura, el cap de l’Executiu central va tornar a posar l’accent en aquesta suma del PP i Vox que reflecteixen totes les enquestes i que és l’única que, per ara, permetria que Feijóo arribi a la Moncloa. «El que els uneix és aturar els avanços socials i les polítiques progressistes d’aquest Govern, desfer el camí, tornar a les polítiques avui desacreditades que van esquinçar socialment i territorialment aquest país. L’únic mòbil és el retrocés. Aquesta és l’única raó d’aquesta moció destructiva», va declarar.

Feijóo evita trencar amb Vox com Ayuso davant la possible onada de pactes després del 28-M

Bendodo manté una estudiada ambigüitat amb la ultradreta: «El PP ni trenca ni es casa amb ningú»

El més llegit