Tot i que, en el ple passat, el president Pere Aragonès va reclamar a l’oposició que no fes una «guerra de l’aigua» i va convocar els grups a una cimera que se celebrarà el 31 de març, les mesures contra la sequera formen part ja del llarg historial de retrets al Govern. Tant és així que poc ha faltat perquè el decret de restriccions per fer front a la situació acabés –permeteu la ironia– fent aigües i rebutjat pel Parlament. Finalment, s’ha salvat per la mínima gràcies a les abstencions del PSC i de Junts. Tots dos havien amenaçat de deixar-lo caure i ha sigut davant aquest risc que l’Executiu ha cedit comprometent-se a incorporar mesures complementàries que aportin els grups en un nou decret, a més de tramitar-se l’actual com a projecte de llei per incorporar-hi canvis.
El resultat de la votació reflecteix la dificultat en la qual estava el Govern: només han votat ‘sí’ els 33 diputats d’ERC –a més del diputat no adscrit–, s’han abstingut els 79 que han sumat el PSC, Junts, els Comuns i la CUP, i han votat en contra 19 diputats del PP, Ciutadans i Vox. Davant el dur cop que podria haver suposat un revés en aquest front si algun dels dos grans grups hagués premut el botó del ‘no’, l’Executiu català no ha tingut cap altra sortida que recapitular. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha demanat disculpes als partits i als ajuntaments que acusen el Govern de falta de diàleg per consensuar les mesures, tot i que ha assegurat que el director de l’Agència Catalana de l’Aigua ha treballat i s’ha reunit amb infinitat d’entitats municipalistes. No obstant, la titular del departament no ha tingut més remei que entonar un ‘mea culpa’ per evitar que decaigui aquest decret i s’ha mostrat «oberta» a modificacions.
L’oposició en bloc, en particular, el PSC, Junts i els Comuns, ha atacat el president per aprovar decrets, que després han de ser convalidats pel Parlament, sense cap negociació prèvia. La crítica ha sigut genèrica, però l’actualitat posa el decret llei sobre la sequera davant de tots. El de reestructuració dels Mossos d’Esquadra (que no precisa pas parlamentari) ha sigut mereixedor, també, d’àmplies crítiques durant la sessió de control.
Els retrets se centren a assenyalar que l’Executiu ha «gestionat malament» la lluita contra la sequera i que s’hagin pres mesures sense haver-les compartit abans. Segons el seu parer, primer s’hauria d’haver dialogat amb els grups en lloc de convocar-se una cimera a posteriori. Abans del discurs de Jordà, el president ha reclamat «responsabilitat» als grups i ja havia ofert, amb vocació de salvar la votació, incloure més mesures en un nou decret llei que complementi l’actual. «Si no és convalidat, les mesures d’emergència per lluitar contra la sequera hauran d’esperar mesos», havia advertit Aragonès, que necessitava més vots a favor que en contra perquè la seva iniciativa prosperés.
El PSC i Junts han deixat en suspens el seu vot fins a l’últim moment amb l’objectiu de visibilitzar que el Govern en minoria d’ERC estava arraconat i no tenia cap altra sortida que cedir. «No tenim clar el sentit del nostre vot», ha arribat a dir el líder del PSC, Salvador Illa, que ha sembrat encara més la incertesa, quan faltava una hora escassa per a la votació. «El sentit de vot de Junts dependrà de la intervenció que faci la consellera Jordà», han afegit els postconvergents, que han reclamat explícitament el nou decret que el Govern ha acceptat.
Els socialistes retreuen a Aragonès la «falta de planificació» i de «diàleg» amb l’oposició, a més de la «centrifugació de responsabilitats» que, segons el seu parer, fa el decret a l’incloure un règim sancionador per als municipis que incompleixin. Del mateix s’han queixat des de Junts. El president va negar la major i, donant fins i tot dates de reunió, va recordar a Salvador Illa i a Albert Batet que la Conselleria d’Acció Climàtica s’havia reunit amb els respectius grups parlamentaris 15 dies abans de l’aprovació del decret de sequera. «I encara estem esperant aportacions, però el que no farem és esperar-les eternament», ha etzibat al postconvergent.
Demorar un any les sancions
Demorar un any les sancionsSegons la consellera Jordà, l’objectiu de la norma no és sancionar els municipis, sinó que sigui «dissuasori». I de fet, ha assegurat que abans de l’aprovació de la declaració d’emergència molts ajuntaments no havien presentat el pla per fer front a la sequera i que ara ja ho han fet un 98%. La vocació del PSC és que el nou decret demori un any l’aplicació de sancions, que aporti recursos extraordinaris perquè els ajuntaments puguin posar-se al dia i que s’estudiïn les infraestructures prioritàries per fer front a la sequera en els pròxims mesos.
L’abstenció dels Comuns i de la CUP
Els Comuns, que també s’han abstingut, s’han unit al cor crític per assenyalar que no era acceptable convocar una cimera sobre la qüestió, prevista per al 31 de març, amb el decret ja aprovat, i que el lògic hauria sigut atendre aquesta reunió i, després, recollint el contingut del conclave, traçar el decret. El diputat David Cid ha insistit en la contradicció que suposa, al seu parer, que es reguin camps de golf o s’omplin d’aigua creuers mentre els pagesos han de deixar de regar. El president ha replicat que no té cap inconvenient d’afegir al text del decret tota mesura que sigui consensuada en aquesta reunió amb els grups.
La CUP també s’ha afegit al bloc abstencionista per la «falta de planificació i el retard de les mesures del Govern». A més, el cupaire Dani Cornellà ha lamentat que l’Executiu demani un esforç a la ciutadania i als ajuntaments, quan «continua apostant pels macroprojectes, més avions, més creuers i més turisme». En aquest sentit, ha demanat, no una cimera sobre l’aigua, sinó una «taula de diàleg» amb tots els sectors afectats, no només les administracions.
224 municipis afectats
El decret, aprovat el 28 de febrer per l’Executiu –i ja en vigor–, i ara convalidat, restringeix l’ús del reg agrícola, industrial i urbà a 224 municipis, on viuen gairebé sis milions de catalans. Les zones afectades són les conques dels rius Ter i Llobregat (proveeixen diverses comarques de Barcelona i Girona) i de l’aqüífer Fluvià-Muga (l’Empordà), que estan en fase d’excepcionalitat, l’última baula abans de l’emergència.