La moció de Vox serveix al Govern per prendre impuls davant el cicle electoral

Molts escons buits. Sobretot, del PP. Per la seva raresa i transcendència, les mocions de censura solen ser cites parlamentàries que aixequen un enorme interès, però aquest dimarts una part dels seients a l’hemicicle no tenien ocupant. Els seus inquilins devien pensar que hi havia millors coses a fer. Tota la jornada va tenir un aire desganat, com de dejà vu de la primera moció que va presentar Vox fa dos anys i mig, amb Santiago Abascal com a candidat. L’única novetat, als seus 89 anys, era Ramón Tamames, com a nou aspirant de la formació d’ultradreta. Però ni tan sols durant la seva primera intervenció hi va haver ple. «Vaig acabant que vostès estan una mica cansats. Tots tenim una mica de cansament», va reconèixer Tamames. «Hem de ser més breus. No repetir tant els arguments», va afegir. La frase semblava destinada tant a Abascal com a Pedro Sánchez, que havien protagonitzat el veritable debat just abans, atacant-se sense pausa durant dues hores i mitja, prenent la paraula una vegada i una altra, mentre l’economista i antic dirigent del PCE atenia amb actitud absent, traient diversos papers d’una atrotinada carpeta de cartró blau. Va ser una mica el mateix de sempre, però per al president del Govern va representar una passarel·la per exhibir les seves mesures socials (ajudes davant la guerra d’Ucraïna, pujada de l’SMI, ingrés mínim vital, reforma laboral, revalorització de les pensions), col·locar el PP al mateix sac que Vox i tornar a unir la coalició, amb les relacions entre el PSOE i Unides Podem en el seu pitjor moment de tota la legislatura, en contra de la dreta i ultradreta. Com a acte de precampanya davant les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, i a menys de nou mesos de les generals, poques cites, probablement cap, resulten més substancioses per als socialistes. El perquè de tot això «¿Què estem fent avui aquí?», es va preguntar Sánchez passat el migdia. La pregunta era pertinent. Tots els assistents, en algun moment o altre de la llarguíssima sessió, els la van acabar fent. La moció fracassarà dimecres, segon dia de debat, al comptar només amb els 52 vots a favor dels diputats de Vox. Tamames no vol ser president: només busca avançar els comicis generals perquè se celebrin també al maig. Les línies generals del seu discurs ja es coneixien, a l’haver sigut publicat un esborrany dies abans. I el veritable líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, profundament incòmode davant una convocatòria en què el PP es col·locarà de perfil amb la seva abstenció, va optar per absentar-se (no és diputat, però podria haver acudit com a oient a la Cambra baixa) i assistir al matí a una reunió amb diplomàtics a l’ambaixada de Suècia. La broma es fa sola. El president del Govern no va deixar penjant en l’aire la pregunta sobre el perquè de tot això. «Si alguna cosa uneix el seu candidat interposat, el seu grup i el que s’abstindrà, és frenar l’acció el Govern de coalició progressista», li va dir a Abascal. Llavors va agafar impuls: «Ja li dic que durant molts mesos, i durant molts anys, aquí hi haurà una majoria progressista que farà avançar el nostre país». Tots els diputats del PSOE i Unides Podem van aplaudir, en una escena que no és gaire habitual durant els últims temps. També ho van fer quan va intervenir Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i líder d’Unides Podem, en un nou exemple de l’aposta dels dos socis de la coalició per continuar units, malgrat les discrepàncies per la llei del ‘només sí és sí’, la guerra a Ucraïna o la llei de vivenda. Díaz va enaltir la tasca de diversos ministres, d’un i altre partit, i va acabar concloent: «Queda coalició per a molt temps». «La posada en escena i els discursos [de Sánchez i Díaz] han estat molt sincronitzats. Hem buscat traslladar que això és un Govern de coalició i que davant no hi ha res», van assenyalar fonts de la Moncloa. L’aposta va sortir bé. Tot i així, alguns dels socis tradicionals de l’Executiu no van compartir del tot l’enfocament. Per exemple, EH Bildu. «No és suficient amb dir que ve la dreta. No és suficient amb ser el menys dolent», va advertir la portaveu parlamentària dels abertzales, Mertxe Aizpurua. L’única alternativa Com estaven anticipant els seus col·laboradors, Sánchez va fer servir la moció per plasmar què passaria si el PP i Vox acaben sumant majoria absoluta al desembre, un escenari que moltes enquestes consideren ara mateix probable, perquè aquesta, i no una altra, és l’única alternativa a la coalició de socialistes i morats. En aquest esquema, Tamames, que va portar a terme un discurs amb punts de connexió amb Vox (la immigració, l’okupació de vivendes, la immersió lingüística o els acords amb l’independentisme), però allunyat del to apocalíptic de la ultradreta, tenia poca cabuda. El rol del mateix candidat va ser gairebé el de convidat. Ni tan sols es va esforçar a replicar al Govern i els grups parlamentaris. Així que el president del Govern li va contestar amb educació, durant una hora i mitja que el candidat va qualificar de «totxo». Però l’important havia tingut lloc abans, durant les primeres intervencions de Sánchez, dirigint-se a Abascal i al gran absent: Feijóo. Per al líder socialista, un i altre són la mateixa cosa. L’abstenció del PP «Vox i el PP s’assemblen com dues gotes d’aigua –va dir el cap de l’Executiu–. Les mateixes polítiques regressives en polítiques socials i econòmiques. L’únic que vostès aporten diferent del PP és un plus de brutalitat [...]. Vox és a la política espanyola com el menjar ultrprocessat a la dieta mediterrània. El mateix. «Vox és el glutamat de la dreta» Un simple potenciador del sabor extrem. I aquí arribem a la veritable qüestió. Vox per si sol no guanyarà les eleccions. El que pot aconseguir és que les seves idees acabin impregnant tota la dreta». Prova d’això, va continuar, és l’abstenció de Feijóo, que contrasta amb el vot en contra del PP a la moció ultra l’octubre del 2020, quan Pablo Casado liderava els conservadors. «Pas a pas. Ja estan més a prop del sí», va dir Sánchez en la seva primera rèplica a Abascal, després que el president de Vox presentés Tamames amb la seva habitual retòrica incendiària. El líder de Vox va carregar contra el virus xinès i l’estat d’alarma, les lleis d’igualtat, el cas Mediador i les seves «nits crapuloses», els mitjans de comunicació i fins i tot, en un de les seves tradicionals obsessions, la vestimenta desenfadada dels diputats d’esquerra. I Feijóo, el partit del qual intervindrà dimecres, enmig. «Al final d’aquest debat, només hi haurà dues opcions: consentir amb aquest Govern, votant en contra i abstenint-se, o acabar amb aquest disbarat», va concloure el líder ultra, empenyent el líder del PP al bàndol socialista. Sánchez va fer el mateix, però en sentit invers. «Al senyor Feijóo tot aquest deliri no li fa ni fred ni calor, el deixa indiferent –va dir el cap de l’Executiu–. El que farà el PP amb aquesta abstenció és un pagament en diferit, com es porta a casa. Però senyories del PP, vagin amb compte. Més aviat que tard la dreta vindrà a exigir-los un segon pagament per saldar els deutes. Quan arribi aquest moment, recordin aquest debat». Sánchez va acabar animant Vox que al setembre, durant el nou període de sessions, presenti una tercera moció.

La moció de Vox serveix al Govern per prendre impuls davant el cicle electoral

Sánchez reafirma la seva aposta per la coalició, uneix el bloc d’investidura i es bolca a retratar Feijóo com un ostatge d’Abascal

El més llegit