Les 5 contradiccions entre el discurs de Tamames i Vox

«Vull començar donant-los l’enhorabona per la seva sagacitat periodística perquè en una ostentació d’investigació periodística han descobert que Ramón Tamames no és de Vox, que és un espanyol independent», va etzibar Santiago Abascal dijous davant una atapeïda sala plena de periodistes al Congrés dels Diputats i junt amb l’exdirigent del PCE. Al líder de Vox no li ha quedat cap més remei que assumir les discrepàncies que el separen de qui va ser diputat en la dècada dels 70 i els 80, i ara candidat de la seva formació a rellevar Pedro Sánchez en una moció de censura. El mateix ha fet Tamames: treure ferro a l’exhibició de les diferències. Però això no fa que desapareguin: Catalunya i les autonomies Vox, des dels seus orígens, ha defensat de manera clara i rotunda l’eliminació de l’Estat de les autonomies. Per activa i per passiva, l’extrema dreta ha demanat que s’eliminin els governs autonòmics. Així ho van fer fins que en van formar part, quan han rebaixat el seu discurs. Ara, miren d’esquivar el tema. Al contrari del que fa Tamames. «No. ¡Com puc defensar això!», va exclamar l’exdirigent del PCE en una entrevista concedida a aquest diari quan se li va preguntar sobre si defensaria acabar amb el sistema autonòmic. I no només això. El candidat de Vox a la moció de censura va defensar fa menys de sis anys el reconeixement de la «Nació Catalana», rebaixar al 4% les aportacions de Catalunya a l’Estat i, fins i tot, la creació d’una Agència Tributària Federal. Així ho explica al seu llibre ‘¿A dónde vas, Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista’, en el qual relata, a través de la seva relació epistolar amb l’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’expresident del Govern central Mariano Rajoy, la seva proposta a compte del procés. La immigració Si hi ha una cosa que caracteritza el partit d’extrema dreta són els seus atacs verbals furibunds als migrants. Els dirigents de Vox han carregat de manera contínua contra els menors estrangers no acompanyats i han vinculat la migració amb els problemes de seguretat. Tamames, en l’esborrany del seu discurs per al debat de la moció de censura, recull que el que s’ha de fer és «reunir els millors demògrafs juntament amb els nostres internacionalistes per donar resposta justa a la qüestió de les migracions a la Unió Europea i oferir aquesta anàlisi a la mateixa UE». No només això, sinó que apunta a la necessitat d’«abordar aquest problema retardat, amb milers de víctimes mortals que es deriven d’una falta de regulació comunitària cada any a l’Atlàntic peninsular i tot el Mediterrani». Fins i tot, arriba a esmentar el papa Francesc quan assegura que «el ‘Mare Nostrum’no pot seguir sent sepultura de milers i milers de nàufrags de pasteres». La violència masclista «El feminisme radical és qui més ha promogut unes lleis de gènere que, a més de no tenir base científica, només contemplen la violència contra la dona quan és exercida per un home», diu l’exposició de motius d’una iniciativa que va presentar Vox el 2020 reclamant que s’eliminés la llei integral contra la violència de gènere que va aprovar el PSOE el 2004. Un discurs que han estat recalcant els últims tres anys. Més encara des que es va aprovar la llei de garantia integral de la llibertat sexual, la coneguda com a llei del ‘només sí és sí’. A això s’hi suma la contínua negació que existeixi la violència masclista, al·legant que aquesta no té gènere. Fa unes quantes setmanes, en una entrevista a TVE, se li va preguntar a Tamames sobre si derogaria la norma que va aprovar José Luis Rodríguez Zapatero. «En absolut. Cal defensar la dona com cal defensar l’home. No hi ha dubte que la dona ha estat reprimida durant molt temps. És admirable el que s’ha fet en els últims 10 anys. Fantàstic. I posar fre a això... La igualtat a mi em sembla que és l’horitzó», va respondre. L’Agenda 2030 Els objectius de desenvolupament sostenible, comunament coneguts com a l’Agenda 2030, són 17 reptes que es va marcar l’Assemblea General de les Nacions Unides per assolir al final d’aquesta dècada i «aconseguir un futur millor i més sostenible per a tothom». Per a l’extrema dreta aquests preceptes només busquen «la pèrdua de la sobirania de les nacions i la implantació d’un nou ordre mundial en benefici del col·lectivisme i la tirania». Tal és el seu rebuig que van presentar la seva contraproposta: l’Agenda Espanya. No obstant, a Tamames sí que li agrada l’Agenda 2030. «Aquests objectius són, actualment, la millor síntesi del que poden ser les aspiracions generals d’una política exterior espanyola que contempli la col·laboració i la solidaritat amb la resta del món, sobretot el menys desenvolupat», va escriure al seu llibre ‘Más allá de la maldita pandemia’, publicat el 2021. L’ecologisme «Fanatisme climàtic», amb aquestes dues paraules qualsevol dirigent de Vox mira de tirar per terra tota argumentació relativa al canvi climàtic. Fa dos anys, un diputat de la formació ultra al Congrés va arribar a dir que «si s’escalfa una miqueta el planeta reduirà morts per fred». I ara, el seu candidat a la moció de censura és un exparlamentari que als anys 70 i 80 va destacar per la seva posició fortament ecologista. Tamames va arribar a defensar a la Cambra baixa que no s’explotessin els recursos de l’Antàrtida i que es protegissin els ossos bruns a Cantàbria.

Les 5 contradiccions entre el discurs de Tamames i Vox

Fa dies que la formació d’extrema dreta intenta restar importància a les discrepàncies ideològiques amb el seu candidat a rellevar Sánchez

El més llegit