ERC modula el seu suport a Pedro Sánchez per remarcar el seu perfil electoral d’esquerra

El funcionament d’ERC és relativament senzill. Des d’una direcció centralitzada s’atenen les dues potes que sustenten el Govern: la gestió del dia a dia i la qüestió nacional. I, per gestionar-les totes dues, els republicans compten amb dos braços: Barcelona, és a dir, el Govern i el Parlament, i Madrid, això és, Congrés i Senat. L’ús del braç madrileny d’ERC per aconseguir objectius relacionats sobretot amb el procés, va vèncer caducarl’any 2022.Per la multielectoralitat d’aquest 2023, amb cites al maig i a la tardor que afecta els tres nivells d’administració (local, autonòmica i estatal) a la major part d’Espanya, es va aconsellar a totes les parts implicades deixar la taula de diàleg en repòs. El que més uneix Esquerra amb els socialistes és la nul·la voluntat de fer-se fotografies amb l’adversari en vigílies electorals. A més, el treball d’aquesta legislatura, és a dir, el tancament de la carpeta de la desjudicialització, o millor, de tot el que el poder legislatiu pot fer per a la desjudicialització del conflicte català, es va produir al desembre amb l’aprovació de la reforma del Codi Penal que sanciona la derogació del delicte de sedició i canvis en el de malversació. El suport a Sánchez I si el més important ja està fet, ¿què pot fer ERC en aquests mesos que queden fins a la dissolució de les cambres? La mateixa enumeració dels elements assenyala el camí. Si el que és substancial queda en ‘stand by’ per l’eleccions, deu ser que els comicis són, en si mateixos, clau. Per tant, l’acció del grup parlamentari republicà ha de servir per perfilar el biaix d’ERC, en aquest cas, cap a l’esquerra. Una pàtina que Esquerra pot lluir tant en les eleccions municipals, on els republicans es juguen part de l’èxit o fracàs de la convocatòria electoral a l’àrea metropolitana de Barcelona, territori on predomina l’eix dreta-esquerra, com en les pròxims comicis generals, on aquesta dualitat política tradicional de la política està encara més present. Aquest perfil progressista que busca la direcció per lluitar contra un PSOE que, segons els republicans, pretén ocupar l’espai electoral de centre caminant –si ve de l’esquerra és obligat– cap a la dreta. Aquest perfil esquerranós, aplicat al segle present vindria a ser socialdemòcrata, s’ha consolidat també amb el suport incondicional a l’acció del Ministeri d’Igualtat que dirigeix Irene Montero. Tant en la llei del ‘només sí és sí’ com en la llei trans. En totes dues el PSOE, en bloc o en part, sigui per les seves conseqüències en l’excarceració de violadors amb condemna o per desacord ideològic (llei trans) ha mostrat distància. «Fins al punt de pactar una llei, que és el mascaró de proa del Govern quant a l’àmbit social, amb el PP i Vox. La quinta essència del progressisme», etziben fonts republicanes. Sobre el futur del suport a Sánchez, fonts de la direcció del partit apunten que «ni es farà una esmena a la totalitat del que faci o proposi ni tampoc es farà un cop de volant a l’acció a Madrid que suposi una rectificació de tot el que s’ha fet fins ara». Això es traduirà, prossegueixen les mateixes fonts, que hi haurà qüestions «que es negociaran i pactaran i d’altres en què es votarà no» fent ús, reconeixen, de la llibertat de moviments que permet saber que no patiran cap venjança en l’àmbit del procés, és a dir, de la taula de diàleg. Però alhora sense dinamitar uns ponts que, en funció del resultat a les urnes a la tardor, han de ser recorreguts de nou per l’interès mutu. El d’uns, una eventual investidura, el dels altres, obrir una vegada per sempre l’anomenada agenda política del procés, és a dir, la resolució del conflicte, sigui amb o sense referèndum. El vot al Congrés Es podrien establir diverses categories de votacions al Congrés, segons la importància i transcendència no tant social, sinó política. En aquesta classificació, amb la qual almenys dues fonts del partit coincideixen tot i que considerin simplista, al cim es trobarien les votacions de la investidura i la dels pressupostos. Les estructurals. Sense entrar en detalls respecte a allò dels comptes, l’acord d’ERC amb el PSOE ha sigut ple. De fet, aquestes votacions han sigut la gasolina que ha permès arribar, tot i que anés empenyent el cotxe, a desembre del 2022. La segona categoria estaria integrada per aquelles lleis que van ser esquer electoral, tant del PSOE com d’Unides Podem. Els dos bàndols, en campanya, van prometre derogar-les fins que es van adonar, amb els col·legis electorals ja tancats, que allò era tècnicament impossible. Quant a la reforma de les dues lleis, ERC es va oposar a la de la reforma laboral i aquesta setmana s’ha pronunciat en contra de la de la ‘llei mordassa’, en un expedient que encara pot fer algun gir. A més, remarquen fonts parlamentàries, «cal destacar un matís. Mentre que la reforma laboral es va edificar sobre un reial decret, per a la ‘llei mordassa’ s’ha partit d’una proposició de llei del PNB. Senyal de les poques ganes que tenia el Govern d’abordar la qüestió». «Hi ha coses que no podem permetre», conclou aquesta veu, que gairebé coincideix amb una altra del partit que assenyala que «el PSOE ens posa de vegades molt difícil votar a favor de segons què». Cap dels dos ho esmenta però, pel context del diàleg, tots dos es refereixen al no d’ERC a la reforma de la ‘llei mordassa’. És en aquestes carpetes on la diferència de marc mental entre socialistes i republicans és més evident, assenyalen fonts d’ERC. «El PSOE ens exigeix que hem d’estar amb ells a totes. I, quan votem en funció del nostres interessos i ideologia, deixen anar allò que ‘no som un soci de confiança’», apunta una font parlamentària. «Com s’ha demostrat àmpliament en aquesta legislatura, i a diferència d’altres [referència òbvia a Junts], ERC no està en el no a tot».

ERC modula el seu suport a Pedro Sánchez per remarcar el seu perfil electoral d’esquerra

Els republicans creuen que l’intent socialista de guanyar l’espai de centre deixa al descobert el flanc del PSC, més pròxim a Esquerra

El més llegit