Meritxell Budó: «De vegades els càlculs electoralistes van pesar més que la gestió de la pandèmia»

Meritxell Budó (Barcelona, 1969) va estar en el focus polític de la pandèmia a Catalunya, capejant temporals externs i interns. Farmacèutica de professió i integrant de Junts, el 2020 consellera de Presidència i portaveu del Govern, es mulla a fons sobre les lliçons de la crisi tres anys després, però guarda moltes llibretes personals sobre el que va passar . A Catalunya i al nostre entorn, ¿es va pecar d’excés de confiança quan el virus va néixer a la Xina? Potser, vist en perspectiva, vam actuar amb més confiança del compte, però no teníem les eines per actuar d’una altra forma, sincerament. «La covid ens va agafar com a la resta del món. Limitar el debat a les retallades em sembla superficial» Una salut pública més robusta a Catalunya, que venia d’anys de retallades, ¿hauria permès una gestió millor? Ens va agafar com a la resta del món. Limitar-lo a les retallades em sembla superficial. El sistema sanitari ho va donar tot de forma coordinada. Amb més eines d’inici hauríem pogut fer més coses. Em refereixo a les PCR. Es deia que només donaven la foto del moment. Donava la foto del moment, però podies identificar els positius i aïllar-los. ¿És veritat que la conselleria de Salut d’Alba Vergés no creia d’entrada en les PCR? Diguem que inicialment no els semblava que fos el punt d’inflexió. Teníem assessors i experts i tots ens posaven sobre la taula la importància de la PCR. «A la conselleria de Salut no li semblava que les PCR fossin un punt d’inflexió» ¿Va seguir el partidisme, internament, malgrat la crisi? A mi el president [Quim] Torra em va encarregar coordinar el Govern i ho vaig fer tant com vaig poder. És cert que hi havia més predisposició en uns consellers que en d’altres a ser coordinats. ¿Els de Junts tenien més predisposició? Exactament. Em va tocar fer de frontissa entre els dos colors del Govern. «Em va tocar fer de frontissa. Hi havia més predisposició en els consellers de Junts a ser coordinats» ¿Per què es va trigar tant a reaccionar a les residències d’avis? Probablement es va reaccionar tard i no amb les mesures necessàries. No teníem epis [equips de protecció individual]. Va ser un cúmul de circumstàncies. Ens hem de replantejar quin model de residències volem, quina atenció sanitària han de tenir. L’agència d’atenció integral social i sanitària mira de capgirar el model. Oriol Mitjà, un dels assessors del Govern, va assegurar que hi havia una circular interna en la qual es demanava no derivar els avis de les residències als hospitals... Desconec si existia, aquesta circular. El que si que sé és que els hospitals, les ucis, l’atenció primària, les ambulàncies... estaven col·lapsades. «Desconec si hi va haver una circular demanant no derivar els avis de residències a hospitals» O sigui que es va haver de prioritzar... Això l’hi hauran d’explicar des del Departament de Salut. No recordo cap ordre de prioritzar cap persona per sobre d’una altra. ¿Quina valoració fa de la gestió del llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa? No era el meu homòleg però teníem una relació fluida. De vegades discrepàvem, però parlàvem. Hi havia un diàleg. Però continuo sent molt crítica sobre quan van recentralitzar certes competències, que feia 30 anys que teníem. Amb Catalunya es van equivocar. I van ser lents en la presa de decisions. La compra de material també va generar un mercat especulatiu... Compraves un avió de mascaretes i venia un millor postor que en pagava un milió de dòlars més i l’avió desviava el rumb cap al país d’aquest comprador. Va ser un mercat especulatiu vergonyós en un moment de màxima necessitat. «La compra de material va generar un mercat especulatiu vergonyós» ¿I tenen noms i cognoms, aquests especuladors? Serà difícil d’aclarir. De vegades la condició humana no és tan noble com hauria de ser. ¿Es penedeix d’haver dit que en una Catalunya independent hi hagués hagut menys morts? Potser va ser una frase desafortunada en el context d’una entrevista amb una pregunta, una repregunta i una pregunta final. El que volia dir és que s’havia d’actuar ràpid per evitar morts i que Catalunya estava reclamant des del 13 de març que ens confinéssim tots a casa. ¿Hem après alguna cosa de la pandèmia, des del punt de vista mèdic, biomèdic, social...? Es va dir que res seria igual després de la covid... Soc molt crítica. Crec que no n’hem après massa. La condició humana és la d’ensopegar amb la mateixa pedra de forma reiterada, i sobre això que vam dir que en sortiríem més enfortits, no tinc clar que hagi sigut així. I ara ens trobem amb un problema derivat, com és la salut mental, que està aflorant i no tenim prou recursos per afrontar-la. «No hem après massa, la condició humana és la d’ensopegar amb la mateixa pedra» ¿Què és el pitjor i el millor que ha viscut amb la gestió de la pandèmia? El millor que vaig aprendre és que a l’hora de governar en certes crisis has de ser capaç d’escoltar molta gent i envoltar-te dels millors assessors per prendre decisions. I això ho vam fer. I el pitjor, la política de partit. ¿Per què fins i tot davant una crisi mundial es va prioritzar el partit? Perquè algú feia càlculs electorals i havia de pensar: ‘Fins aquí, perquè els meus càlculs electorals diuen tal cosa’. Torra va acusar ERC, inclòs Pere Aragonès, de deslleialtat... No vull parlar de deslleialtats, però és cert que els càlculs electoralistes de vegades van pesar més que la gestió de la pandèmia.

Meritxell Budó: «De vegades els càlculs electoralistes van pesar més que la gestió de la pandèmia»

«A la conselleria de Salut no li semblava que les PCR fossin un punt d’inflexió», afirma

El més llegit