El Govern i la Generalitat van evitar sis conflictes constitucionals el 2022

No, la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat no es va reunir abans de final d’any, com reclamava el president català, Pere Aragonès. Però aquest desacord no és representatiu del que durant tot el 2022 ha passat fora dels focus entre els dos governs, que es tradueix en 12 acords concrets de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes, que integra representants de les dues parts. Els acords no són menors, i van des de qüestions de vivenda a les consultes no referendàries, a més de la normativa del carnet de conduir per punts. Aquestes enteses són en si mateixes un valor, però també són una manera d’evitar una conflictivitat llarga i costosa en el Tribunal Constitucional, on encara continuen acabant algunes qüestions no resoltes entre les autonomies i l’Estat. Però a la rebotiga, els pactes es van succeir mes rere mes durant l’any passat. Sense anar més lluny, el 22 de desembre passat es va arribar a un important pacte en matèria de vivenda. La Generalitat ha assumit una interpretació de la seva normativa del 2022 que actualitzava lleis anteriors sobre emergència habitacional. En concret, el Govern ha acceptat promoure «les modificacions normatives que siguin procedents en cada cas» per poder aplicar la seva norma autonòmica amb «la seguretat jurídica necessària». És a dir, que el Govern no portarà el cas als tribunals si s’interpreta d’una determinada manera el que disposa la norma catalana. Es tracta de qüestions de pes, com el lloguer social, les ocupacions o la definició sobre què és un gran tenidor de vivendes. La llei de consultes Un altre exemple de pacte recent té a veure amb la llei de consultes aprovada el 2014 i que va ser la base perquè el Govern d’Artur Mas portés a terme un procés participatiu sobre la independència. Aquesta llei ha sigut retocada recentment, i el Govern central ha acordat amb la Generalitat assumir els canvis sempre que quedi clar que les possibles consultes «supramunicipals» que se celebrin es referiran a l’àmbit autonòmic «sense afectar les competències dels ens locals ni vulnerar tampoc l’autonomia local». També es deixa clar que no es pot vulnerar la doctrina del Constitucional sobre l’abast del que pot i el que no pot consultar la Generalitat en aquestes votacions populars. La resta dels 12 acords fan referència a qüestions relacionades amb el desplegament d’energies renovables, el carnet de conduir per punts, l’aplicació d’una directiva europea sobre bons, o la llei de mesures fiscals de la Generalitat, fins arribar als sis conflictes davant el Tribunal Constitucional que es van evitar al llarg de l’any passat. En tots els casos els acords sorgeixen d’una interpretació determinada de les normatives que eviten portar la discrepància a l’àmbit judicial. En alguns casos, com el de la normativa europea sobre bons garantits que l’Estat ha aplicat, és l’administració que dirigeix Pedro Sánchez la que ha admès canvis en el redactat de la llei per garantir les competències autonòmiques en alguns aspectes. La caiguda de la conflictivitat En el Ministeri de Política Territorial fan números. No només de l’últim any, sinó de tota la legislatura. «Hi ha hagut una caiguda fortíssima de la conflictivitat», assenyalen fonts del departament que dirigeix Isabel Rodríguez. Des del desembre del 2019 fins a l’actualitat, Catalunya ha aprovat 135 lleis. El Govern central només n’ha impugnat 4, el 4,4%. En canvi, en la X Legislatura, amb Mariano Rajoy governant amb majoria absoluta, l’Executiu central va recórrer 19 de les 89 normes catalanes: el 21,3% del total. «El Govern central col·labora amb normalitat i lleialtat institucional amb la Generalitat. Els treballs dels diferents equips no sempre són visibles, però hi són –acaben a Política Territorial–. És evident que la situació política a Catalunya no té res a veure amb la del 2017. Tampoc la relació de la política espanyola amb la catalana. Ja no hi ha confrontació. ¿Això vol dir que no hi hagi discrepàncies o que no existeixi l’independentisme? En absolut. Però ara les discrepàncies legítimes es resolen dins el marc constitucional», apunten, informa Juan Ruiz Sierra. Des del Govern català confirmen la comunicació permanent entre els gabinets, tot i que esquiven apuntar si transcendeix de les qüestions purament relacionades amb el dia a dia. Les cites electorals del 2023, i el mutu interès dels socialistes i els republicans de posar distància entre ells, aconsellen més discreció que mai, si és possible.

El Govern i la Generalitat van evitar sis conflictes constitucionals el 2022

La subcomissió de prevenció i solució de conflictes, dependent de la comissió bilateral, ha aconseguit salvar que les divergències arribessin al Tribunal Constitucional

El més llegit