Pere Aragonès lliga la legislatura i guanya temps perquè ERC proposi la seva agenda pel referèndum

«¿Quants diputats es necessiten per poder formar un Govern monocolor? A saber quan n’hi torna a haver un altre a Catalunya». Aquesta reflexió d’un alt càrrec d’ERC serveix per explicar que els republicans creuen que es troben davant una situació única en molt temps. Gràcies a l’aprovació, divendres, dels pressupostos de la Generalitat i tenint en compte que la legislatura venç, a efectes pràctics, amb l’inici del 2025, Esquerra veu el camí clar per esgotar la legislatura. «Si hi arribem», matisa un altre distingit quadro del partit, conscient que la minoria de 33 diputats garanteix sobresalts, negociacions àrdues i diversos «vietnam» d’aquí que s’acabi el mandat de Pere Aragonès com a president. Aquests dos anys, pensen a ERC, són un tresor pel qual ha valgut la pena empassar-se algun gripau, com l’acceptació dels macroprojectes, sobretot la B-40, que, amb tot, «continua sent competència, responsabilitat i autoria de l’Estat», assenyala una veu del partit. Però, ¿temps per a què? L’autoanàlisi republicana, de cara a aquesta segona meitat de la legislatura, assenyala que el Govern està treballant adequadament el que es coneix com el« dia a dia». «No som nosaltres els que posem en risc els 3.000 milions d’increment de despesa, 1.000 per a sanitat, per defensar un casino», assenyala l’anterior veu amb referència al PSC, «ni els que votem per acabar amb el pla pilot de la renda universal bàsica que tant ajudaria 5.000 de les persones més desfavorides de Catalunya». Falta de capil·laritat L’estructura republicana, consideren, no se sosté sobre una sola pota, la de la gestió. A més, consideren que moltes de les accions dutes a terme amb prou feines han trencat la bombolla politicomediàtica i no han arribat, per capil·laritat, a la ciutadania. De fet, hi ha qui es lamenta que la primera mesura que sí que ha traspassat aquesta barrera sigui la de la gratuïtat dels productes d’higiene menstrual en centres públics. «Ens falta màgia», apunta una veu amb comandament a la plaça que reconeix que l’espai republicà, després d’arribar a la presidència de la Generalitat, s’ha institucionalitzat gairebé per complet. Però amb la mera gestió no es guanyen eleccions a Catalunya, un territori on fa pocs anys tot era èpica i gairebé mítica. «Cal trencar la idea que el marc autonòmic és inamovible. I en aquests dos anys, tant Govern com sobretot de partit, ha de buscar aquesta màgia, és a dir, posar la locomotora sobre les vies d’un objectiu estimat i desitjat»: el referèndum. La «fase antirepressiva», la dels indults i modificació del Codi Penal, «era imprescindible», prossegueix, «però el que hem d’aconseguir ara és que ERC convenci el Govern espanyol que l’agenda política serà inesquivable». La «via canadenca» Allà hi ha la proposta d’un Acord de Claredat impulsada per Aragonès al debat de política general de setembre i la ponència política del congrés d’ERC que defensava la «via Montenegro». Però els pressupostos, aprovats dos mesos després del que ERC esperava, han alentit l’infantament de les bases de la iniciativa. Engarrotats davant la possibilitat que una excessiva presumpció del referèndum pactat enervés els socialistes, els republicans han guardat un estrepitós silenci. Que divendres es va acabar. La previsió era que el Govern fes els primers passos quant a l’Acord de Claredat tan bon punt s’aprovessin els comptes. El calendari obliga ara a esperar que Aragonès torni, el dilluns 20, del viatge de nou dies que el portarà per diversos països de Llatinoamèrica per donar el tret de sortida. L’objectiu era suplir amb aquesta proposta l’absència d’una taula de diàleg que mantingués viva a la retina, ja pensant en les municipals, la imatge que hi ha un conflicte entre Catalunya i l’Estat. ERC ja ha començat a maniobrar per reparar el principal escull amb què es topa dins de l’independentisme aquesta proposta d’acord: la soledat republicana. Com va acreditar la votació parlamentària del debat de política general, ERC només rep el reconeixement dels Comuns. S’imposa, doncs, el retorn a les negociacions amb Junts i la CUP. Centralitat republicana No és casualitat que divendres, abans d’aprovar amb el PSC i els Comuns els pressupostos, ERC tirés endavant una llei de moltíssim menys calat (la de l’escoltisme) amb el suport dels postconvergents i dels anticapitalistes. Els republicans van voler projectar, d’aquesta manera, que continuen estant al centre i que formen part de totes les ròtules entre blocs i al bloc independentista. L’objectiu d’ERC, com ja va expressar la secretària general Marta Rovira al congrés de Lleida, és pactar un espai de consens estratègic amb JxCat, sense tuteles de l’expresident Carles Puigdemont. Dit d’una altra manera, el referèndum i el camí que suposadament hi condueix. Per això els republicans, com va publicar EL PERIÓDICO dilluns, afirmen que si, arribat el cas, cal buscar un nou president del Parlament, això suposi una «oportunitat» per obrir un nou diàleg amb Junts en termes estratègics. Si això s’aconseguís, el primer pas, el de la unitat de l’independentisme al voltant d’una idea, ja estaria fet. ERC vol, al més aviat possible, que la ciutadania doni per fet que el partit posarà la carta del referèndum i de l’agenda política en tota negociació de pes a Madrid. Dit d’una altra manera: si hi hagués ocasió de negociar una nova investidura del president Pedro Sánchez, la consulta sobre la independència o els seus passos previs serien subjecte de negociació per a ERC. I a Esquerra volen que el PSOE es convenci que no els tremolarà la mà a negar el vot al socialista si no hi ha avenços. El no als pressupostos del 2019, que van donar lloc a dues eleccions generals, és el que esgrimeixen alts caps del partit. «Els espanyols poden votar durant molt temps», resumeix aquest càrrec.

Pere Aragonès lliga la legislatura i guanya temps perquè ERC proposi la seva agenda pel referèndum

El partit mirarà de revertir la soledat d’Esquerra en defensa de l’Acord de Claredat, que només convenç els Comuns

El més llegit