La renda bàsica i els macroprojectes enterboleixen l'aprovació definitiva dels pressupostos

La negociació més llarga i el temps de tramitació més curt. Així poden resumir-se els tres mesos d'estira-i-arronses fins que ERC va arribar a un acord amb el PSC l'1 de febrer i els 37 dies posteriors –temps rècord– fins a l'aprovació definitiva dels pressupostos de la Generalitat del 2023 aquest divendres al Parlament. Una votació que donarà combustible al Govern de Pere Aragonès, però amb matèries incendiables que a partir d'ara haurà de gestionar davant d'una oposició que no donarà treva i una campanya electoral de municipals a la cantonada. Una és el pla pilot de la renda bàsica, que previsiblement caurà per la pinça entre el PSC i Junts. L'altra, la concreció dels macroprojectes que incomoda ERC i de la qual els Comuns i la CUP fan cavall de batalla. I encara n'hi ha una tercera: la gestió de la sequera. Malgrat l'acord segellat perquè els comptes prosperin, hi ha votacions d'esmenes que el Govern ja dona per perdudes. L'avantsala va ser la comissió de la setmana passada, el primer filtre de les esmenes, en què els republicans ja van perdre alguna votació de pes, com la de la renda bàsica. PSC i Junts van sumar per tombar-la. Els intents per arribar a un pacte amb els socialistes per mantenir els 40 milions per a l'assaig no ha estat possible i també han caigut en sac foradat les peticions del Govern al PSC perquè "complís" l'acord, per la qual cosa aquest projecte quedarà finalment fora dels pressupostos si ningú, en un gir de guió, no canvia el seu vot. L'abast del pacte Però els socialistes, que es van reunir dimecres per última vegada amb el Govern per repassar la pauta de les votacions d'aquest divendres, argumenten que es van pactar els comptes, però no la llei de mesures. Encara que la Taula del Tercer Sector ha reivindicat que es mantingui el pla pilot, una de les condicions que entre ERC i la CUP van fixar per investir Aragonès, el partit de Salvador Illa argumenta que "no té sentit" que la llei de mesures contempli aquesta assignació si els comptes no preveuen cap partida per a aquest any, a més d'apuntar que la Generalitat no té prou recursos per garantir de manera universal aquesta prestació. Els republicans reconeixen que no és possible una implementació d'aquesta mesura a gran escala, però lamenten que el PSC torpedini fins i tot l'estudi. Tot i així, avisen que l'oficina creada per posar en marxa el pla continuarà funcionant i recorden que sempre es pot incloure la partida pressupostària més endavant, via decret del Govern –encara que necessitarien una majoria parlamentària per tirar-lo endavant que en aquests moments no sembla possible. Per aquesta raó, el partit d'Oriol Junqueras lamenta l'aliança entre el PSC i Junts que, assegura, opera al Parlament per frenar propostes com aquesta malgrat haver teixit un pacte per aprovar els pressupostos amb el PSC i els Comuns. L'intercanvi de retrets entre el "tripartit autonòmic" que denuncien des de Junts i la "sociovergència" que critiquen des d'ERC serà una de les bandes sonores del debat. Com també ho serà de quina manera es concreten a partir d'ara l'execució de la B-40, el creixement de l'aeroport de Barcelona-el Prat i l'impuls del Hard Rock. Per no posar en risc l'acord, republicans i socialistes no han obert fins ara aquesta carpeta. De fet, el partit d'Illa ha renunciat a donar suport a l'esmena de Junts sobre els macroprojectes per ser «fidel» al que s’ha rubricat per les dues parts. I és que comença ja el compte enrere de 21 dies perquè Govern central i Generalitat firmin el conveni de la B-40 i es faci el traspàs de recursos perquè el Govern executi l'obra. ERC i el PSC van pactar el 31 de març com a data límit, termini en què els Comuns, que sempre han proclamat que els macroprojectes es van pactar amb «eufemismes» i que no arribaran a fer-se realitat, estaran a l'aguait. De fet, el grup de Jéssica Albiach esprem aquest filó que genera contradiccions a les files republicanes i que li permet marcar perfil respecte al PSC, les dues forces amb què tenen vot fronterer. En les últimes setmanes i aprofitant també les manifestacions contra aquestes infraestructures, els Comuns han apujat el to contra Aragonès, malgrat que en cap moment no ha estat en dubte el seu vot afirmatiu. La CUP, que també ha participat activament de les protestes, critica el grup d'Albiach precisament per aquesta actitud ambivalent. La sessió de control d'aquest dijous va deixar clar que hi ha un tercer element candent en el debat polític català: les mesures per gestionar la sequera. El president ho ha vist a venir i es va anticipar anunciant que convocarà una cimera per explorar un front comú amb els grups, però des del PSC ja avisen que no són ells els culpables de la "inacció" i de la falta d'inversions de l'última dècada. Els socialistes no garanteixen, almenys ara per ara, el seu aval al decret de mesures de restriccions d'aigua que va aprovar l'Executiu a finals de febrer. Votacions perdudes A més de l'esmena de la renda bàsica, ERC està en minoria davant la proposta de tarifació de l'aigua a l'àrea metropolitana. La llei de mesures estableix que sigui l'Agència Catalana de l'Aigua que determini el preu a les ciutats d'aquesta zona, mentre que els socialistes, com Junts, consideren que això envairia competències municipals dels ajuntaments, motiu pel qual aquesta és una altra de les propostes que quedaran descartades. L'estratègia de Junts continua sent deixar en evidència la debilitat del Govern en minoria a costa de perjudicar-lo en votacions del Parlament, i encara més a les portes d'una sentència la líder del partit Laura Borràs que, si és condemnatòria, obrirà el meló d'escollir un nou president o presidenta.

La renda bàsica i els macroprojectes enterboleixen l'aprovació definitiva dels pressupostos

ERC, PSC i Comuns oficialitzaran avui el seu pacte, però exhibiran durant el debat els punts de fricció que marquen la seva aliança

El més llegit