El Govern aprova els pressupostos per al 2023 amb el PSC i els Comuns i consuma la ruptura de blocs

Catalunya, ara sí, té nous pressupostos per a aquest 2023. El Parlament ha sigut testimoni aquest divendres d’una votació que oficialitza el final dels blocs. L’aprovació dels comptes gràcies a l’aliança segellada entre ERC, el PSC i els Comuns, que han sumat 73 vots davant els 58 en contra, permet al Govern de Pere Aragonès seguir transitant la legislatura en minoria, conscient que aquest pacte no garanteix l’estabilitat ni un camí que sigui lliure de turbulències. Menys encara en ple cicle electoral amb les municipals a la cantonada i amb episodis de difícil gestió com la concreció dels macroprojectes acordats i l’elecció d’un nou president del Parlament en cas que Laura Borràs sigui condemnada. La posada en escena, ha sigut l’esperada. El PSC ha deixat clar que el seu vot afirmatiu als pressupostos no significa que tingui vocació d’«apuntalar» el Govern. De fet, l’acord trontolla tot just sortir del forn després de la pinça que han fet el PSC i Junts per tombar el pla pilot de la Renda Bàsica Universal, un dels projectes «estratègics» d’ERC, durant l’aprovació de la llei de mesures que acompanyen els comptes. I Junts, obviant la sinergia amb els socialistes, ha lamentat que Aragonès hagi escollit el camí del «tripartit autonòmic» i hagi tancat la porta a la majoria independentista. El cap de l’oposició, Salvador Illa, ha tret pit de la seva «política útil i responsable» i del seu compromís per complir «al peu de la lletra» l’acordat, però el Govern ja ha assenyalat que la jugada amb la renda bàsica és un «incompliment» fruit d’una «greu pinça» amb els postconvergents que no aconseguirà acabar amb un pla pilot que la consellera Laura Vilagrà s’ha compromès a mantenir. En canvi, el president de Junts a la Cambra, Albert Batet, ha qualificat d’«anomalia» l’aliança que ha fet prosperar els comptes. Buscant sobreposar-se al soroll, el president, conscient del baló d’oxigen que suposa per a ell tenir pressupostos, ha centrat la seva breu intervenció a agrair els suports d’una banda i a «allargar la mà» de l’altra per continuar parlant amb Junts i amb la CUP. En aquesta mateixa línia, la d’oferir «negociació sincera» a aquests grups, s’ha pronunciat la consellera d’Economia, Natàlia Mas, que ha garantit que l’execució dels pressupostos superarà el 90% i que ha lamentat, una vegada més, el dèficit fiscal «crònic» que limita la despesa i la inversió de la Generalitat. I la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha rematat el discurs republicà carregant contra la «falsa disjuntiva» dels que plantegen que Catalunya «estaria millor» sense aquests pressupostos. De Junts, ha recordat, s’han incorporat «el 80% de les demandes» i ha criticat als exsocis que, de la mà dels socialistes, hagin tombat el pla pilot de la renda bàsica universal. «Qui utilitzi els pressupostos com a eina electoralista s’equivocarà», ha etzibat. Però si alguna cosa es donava per fet és que cadascun dels actors aprofitarien el debat per marcar perfil amb la mirada posada a les urnes que han d’arribar. «Aquests pressupostos porten la firma del president de la Generalitat i del cap de l’oposició», ha deixat clar la portaveu del PSC, Alícia Romero, que, a tall d’advertència, ha precisat que no s’«adheriran» al que faci a partir d’ara el president Aragonès. De fet, els socialistes no garanteixen el suport al decret de restriccions per gestionar la sequera, el nou front que s’afegeix a la complexa agenda de l’Executiu i pel qual Aragonès ha anunciat que convocarà una cimera amb tots els grups. La «debilitat» del Govern La seva vocació, ha apuntat Romero, és que ERC sigui conscient que governa amb una «debilitat» que l’obliga a pactar-ho tot. «Abans d’impulsar una llei pensin en tothom, han de buscar acords. Nosaltres continuarem construint l’alternativa fent oposició crítica i constructiva», ha dit la dirigent socialista, que ha destacat els 760 milions per combatre la sequera, els recursos per reduir les llistes d’espera a la sanitat i en la llei de dependència i els 100 milions per millorar l’atenció a l’alumnat com tres de les 282 mesures pactades. Conscient que a partir d’ara tocarà aterrar els acords que més tensen ERC, el PSC ha reclamat a Aragonès que compleixi el que s’ha pactat. La mateixa petició que han fet els Comuns, que entenen que els pressupostos permeten als tres partits que els defensen trobar-se «sense perdre la identitat». Això sí, han advertit que no inclouen cap partida econòmica per a la B-40, el creixement de l’aeroport del Prat i el Hard Rock. «La nostra única línia vermella era 0 euros per a aquests macroprojectes», ha advertit la presidenta d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, que mirant cap al grup de la CUP ha etzibat que amb aquests pressupostos «guanya la gent i perd Foment». Segons el rubricat per ERC i el PSC, en 21 dies s’hauria de firmar el conveni per la B-40 amb el traspàs de la partida corresponent a la Generalitat. A l’altre costat, els exsocis de Govern han criticat durament la nova política d’aliances dels republicans, als quals acusen d’estar liderant un «tripartit» que servirà per «fer autonomisme». «Si els pressupostos fossin per a la independència el PSC no els votaria», ha recalcat Batet, sumant-se a les paraules del seu company Jordi Munell, que ha qualificat els comptes d’«ineficients» i «insuficients». El partit dirigit per Laura Borràs i Jordi Turull, que no ha aconseguit que prosperés cap de les seves esmenes, tampoc les dels macroprojectes, han escalat de decibels quan, per boca del diputat Joan Canadell, han acusat el Govern d’Aragonès de tenir «tics autoritaris». Justament, la diputada anticapitalista Eulàlia Reguant ha lamentat que els comptes no siguin «transformadors» i ha acusat el Govern d’ERC de continuar apostant per un país «aparador, de turisme i totxo» i de no voler «trepitjar els interessos dels rics i els poderosos». En aquest sentit, ha criticat l’aposta pels macroprojectes i ha sentenciat que Aragonès ha acabat convertint aquests pressupostos en la «qüestió de confiança» que al seu dia va acordar amb la CUP a canvi de la investidura. Finalment, el Govern també ha rebut les crítiques de Ciutadans i el PP. Els taronges han aprofitat per atacar el PSC, que consideren que s’han empassat molts «gripaus», mentre que els populars han acusat els socis de comptes de no haver negociat cap esmena amb ells i haver-los aplicat un «cordó sanitari».

El Govern aprova els pressupostos per al 2023 amb el PSC i els Comuns i consuma la ruptura de blocs

Els socialistes deixen clar que el seu vot no suposa «apuntalar» Aragonès i Junts acusa el president d’inaugurar un «tripartit autonòmic»

El més llegit