Aragonès mira ja cap al 2025 després de salvar els seus pressupostos més costosos

Més de mig any de procés d’elaboració, negociació i pacte. Dos escenaris polítics ben diferents entre l’abans i el després. Contradiccions programàtiques i ideològiques. Aquest és el balanç després de la batalla pressupostària que ha viscut Catalunya des de finals de l’estiu passat fins aquest 10 de març en què el Parlament ha aprovat finalment els comptes per al 2023, segons l’anunciat. És a dir, amb els vots a favor d’ERC, el PSC i els Comuns, cosa que suposa la definitiva ruptura dels blocs parlamentaris nascuts a l’empara del procés. Els pressupostos més costosos per a Pere Aragonès, tot i que potser perquè el premi abundant, ni més ni menys que aconseguir prou oxigen, via pròrroga si fos necessari d’aquests comptes el 2024,per portar aquest Govern monocolor fins al final de la legislatura, el 2025. Tot i que calgui boquejar en els últims mesos. I en vista dels avisos de Salvador Illa, en el sentit que el seu suport als comptes no suposa «apuntalar res» i de la seva portaveu, Alícia Romero, que va reclamar als republicans que, a l’hora de legislar, tinguin present la seva minoria absoluta de 33 diputats, es dona per fet. De fet, van aconseguir, amb Junts, tombar el pla pilot de la renda bàsica universal, tot i que el Govern assegura que el tirarà igualment endavant. Uns pressupostos que van néixer de la mà del conseller de Junts Jaume Giró, per encàrrec de Pere Aragonès, i que la fractura del Govern del 7 d’octubre van assolir de ple. De la nit al dia, tot i que el temps de cocció del cisma va ser llarg, el Govern de 65 diputats de suport que necessitava només tres diputats per aprovar els comptes es va convertir en un amb una capa de tot just 33 escons i la necessitat de pactar amb, almenys, un dels altres dos grans grups del Parlament. O bé amb qui s’acabava de divorciar tempestuosament (Junts) o bé amb aquells contra qui competeix ERC en totes les eleccions i es troben a l’altre costat de la trinxera política, quant al conflicte polític se suposa, el PSC. Va tractar llavors Pere Aragonès una jugada mestra consistent a crear un envoltant, ja fora a Junts, ja fora el PSC, tots dos en plena sintonia ara amb les patronals catalanes i, sempre en el cas dels socialistes, amb els sindicats. L’Executiu va pactar els comptes amb els agents socials, deixant sense terreny de negociació ni reivindicació, sobretot, el PSC, per com Junts sempre va ser transparent quant a les seves nul·les opcions de votar els comptes. El soci més fiable Amb un pacte amb els Comuns, el soci més fiable de Pere Aragonès des que aquest va arribar a la vicepresidència, primer, i a la presidència, després, i amb els agents socials, el president es va asseure a negociar amb el PSC. I aquest, sense armes pressupostàries a la mà, va recórrer a qüestions que no tenen res a veure, quant a partides econòmiques, amb els comptes. I, fins i tot, amb la mateixa Generalitat, com l’aeroport, el Hard Rock del Camp de Tarragona i la B-40. El PSC va apostar fort en la seva voluntat de demostrar que és el primer grup al Parlament i, per a això, no va dubtar a fer bandera de qüestions bastant allunyades del seu electorat tradicional i posar en perill, amb elles, futures partides que sí que impacten de ple en el que comunament s’entén com a votant d’esquerres. L’objectiu, aconseguit àmpliament, era forçar ERC a abandonar posicions programàtiques i ideològiques creant unes contradiccions que repercuteixen directament en diversos territoris d’aquells que el mes de maig ERC i el PSC es disputaran, com el Vallès Occidental (per la B-40). Balanç i premi Però per als republicans tot això, en el seu balanç, és inferior al premi. En un moment en què les enquestes eleven el PSC a la victòria clara en unes eleccions eventuals, els republicans es valen dels mateixos socialistes per aconseguir 24 mesos més al paradís, és a dir, en un Executiu íntegrament a les seves mans i amb uns pressupostos expansius, de fort impacte social amb què, en uns mesos, poder presumir d’obra feta. «El Govern, fa». Aquesta és la màxima que es repeteix als passadissos del Palau de la Generalitat. I és que l’obsessió d’ERC, quan el maig del 2021 va arribar a la plaça de Sant Jaume, és que no hi hagués punt de comparació amb la inacció viscuda sota el mandat de Quim Torra. La llarga negociació, amb tot, ha produït un altre dany col·lateral al Govern Aragonès. En el seu calendari, el final de la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez, per la tensió electoral d’aquest 2023, seria substituïda pel procés d’elaboració d’una proposta catalana per a un eventual referèndum. L’acord de claredat. Doble pausa I no és només que ERC continuï absolutament sola enarborant aquesta bandera, davant la indiferència de Junts i la CUP, sinó que, a més, el que havia d’haver-se propulsat al gener haurà d’esperar, com a mínim, a les portes de l’abril per sortir a escena. Mentrestant, els republicans es troben inquiets davant l’eventualitat que la paràlisi –per la pausa a l’espera de l’aprovació dels pressupostos– s’ajunti a aquesta ‘res’ que ha seguit al final de la taula de diàleg. En la seva breu intervenció per agrair als grups l’aprovació dels comptes, Aragonès va allargar la mà » a aquells grups amb què l’acord fins i tot no ha sigut possible» per arribar a pactes en el desenvolupament d’aquests pressupostos, una mostra més que, amb la nova etapa que s’obre aquest mateix divendres, el president torna a tenir entre les seves prioritats recuperar un mínim de sintonia amb la CUP i, sobretot, Junts. Prèviament, els postconvergents havien qualificat la sessió plenària de moment inicial d’«un nou tripartit» i els anticapitalistes van dir entendre que aquests pressupostos com la moció de confiança que van pactar amb ERC a canvi de la investidura. És a dir, les dues forces independentistes van remarcar el canvi de majoria que es deriva dels comptes. Dit tot això, l’aprovació dels comptes ja obre de manera oficial el període de precampanya de cara a les municipals. El PSC, després de facilitar el baló d’oxigen, va reprendre les seves tasques d’oposició ferma, tombant amb majoria el pla pilot de la renda bàsica i la proposta de tarifació de l’aigua a l’àrea metropolitana. La llei de mesures estableix que sigui l’Agència Catalana de l’Aigua que determini el preu a les ciutats d’aquesta zona, mentre que els socialistes, i també Junts, consideren que això envairia competències municipals dels ajuntaments.

Aragonès mira ja cap al 2025 després de salvar els seus pressupostos més costosos

El president torna a allargar la mà a Junts i la CUP, que el van investir, després de tirar endavant els comptes amb el PSC i els Comuns

El més llegit