Un anònim va desencadenar la investigació de la Guàrdia Civil sobre corrupció en obres de les seves casernes

Un escrit sense remitent va arribar a la Secretaria d’Estat de Seguretat el maig del 2018. Explicava que en la comandància de la Guàrdia Civil d’Àvila es feien tripijocs amb la contractació d’obres. I aquest avís anònim va donar inici a les indagacions sobre el que s’ha convertit en l’assumpte de corrupció més important de l’institut armat des dels temps de Luis Roldán. Fonts pròximes a la investigació del cas Casernes atribueixen a un guàrdia d’aquesta comandància l’autoria del primer avís amb què arrencarien indagacions que des d’Àvila s’han estès per dotze comandàncies més de la Guàrdia Civil. L’escrit va arribar en mans d’Assumptes Interns de l’institut armat el 29 de maig d’aquell any, segons recull un informe dels agents d’aquesta secció a què ha tingut accés aquest diari. La secretaria d’Estat se l’havia passat a la Secció d’Operacions de l’Estat Major de la Direcció General de la Guàrdia Civil, i aquesta els el va remetre a Afers Interns en un correu, classificat amb el número 12.159. L’‘e-mail’ portava l’anònim com a document adjunt. La denúncia, segons les fonts esmentades, ja parlava no només de sobrepreus i de l’estranya concurrència d’un empresari de fora d’Àvila a petites obres en cases-casernes d’aquesta província. També apuntava a la possibilitat que s’haguessin pagat treballs que no s’haurien realitzat. L’alferes El presumpte cobrador va resultar ser Ángel Ramón Tejera de León, conegut a Lanzarote pel seu malnom, Mon, i avui citat en les investigacions del cas Mediador. Afers Interns només sabria a partir de gener del 2019 que es tractava de l’empresari a qui, per aparèixer tant per les casernes i tant tractar amb oficials, els guàrdies de les comandàncies canàries anomenaven «l’alferes». Encara no havien rebut les confessions que assenyalarien el tinent general de la Guàrdia Civil Pedro Vázquez Jarava com el seu protector. Al ministeri de l’Interior estava a punt de produir-se una situació d’interinitat, sent en potència la moció de censura contra el govern Rajoy. Al ministre Juan Ignacio Zoido i el seu equip li quedava menys d’un mes al càrrec. Coincidint amb aquell període de canvi, la investigació d’Afers Interns es va demorar uns mesos, fins que, el 22 de gener de 2019, els va arribar als seus guàrdies un informe demanat al comandant de cossos comuns de l’Exèrcit interventor d’assumptes econòmics de la comandància de la Guàrdia Civil d’Àvila. El document ja parlava, per primera vegada de manera oficial, de «determinats expedients de despesa en els quals van resultar facturats treballs presumptament no executats o executats només de manera parcial per les empreses ANGRASURCOR SL, SOLOCROCHO SL Y CANARYCORK SL», diu l’informe d’Afers Interns. Allò va treure del ralentí la maquinària indagatòria d’Afers Interns. Mentrestant, els agents ja havien obtingut informació que «pràctiques de similar naturalesa, treballs en casernes del Cos amb partides d’obra no executades o executades de manera parcial» havien sigut comeses «en l’àmbit territorial d’altres comandàncies». Coincidia en el temps una investigació de la Fiscalia de Las Palmas per un delicte contra la Hisenda Pública que hauria comès ANGRASURCOR SL precisament en la seva facturació a la comandància grancanària de la Guàrdia Civil. A la fiscalia l’hi havia explicat... Assumptes Interns. Nieto recorda «Es van rebre alguns escrits d’aquest tipus a la Secretaria d’Estat», recorda a aquest diari el llavors titular del departament i mà dreta del ministre Zoido, José Antonio Nieto. Segons rememora l’exsecretari d’Estat de Seguretat, aquests escrits se sotmetien a un mer examen de solvència i s’enviaven a la Guàrdia Civil o la Policia, segons el cos a què es referissin. En aquest cas, l’escrit «va comportar que es demanés informació a la Direcció General sobre actuacions». I la direcció general va dir «que s’obriria una investigació explicativa». En certa manera plovia sobre mullat, perquè en aquest nus d’Interior se sabia que «hi havia procediments poc rigorosos» en la contractació d’obres, recorda Nieto. De llavors va quedar pendent per encarregar des de la secretaria algun aclariment sobre despeses de manteniment en la flota d’embarcacions de la Guàrdia Civil. Fonts del Cos neguen que sobre aquesta línia de despesa s’obrís cap investigació. El mateix responsable de les obres ho era de la contractació de serveis per als barcos: el tinent general Pedro Jarava Vázquez, cap del Comandament de Suport, un veterà de la vella escola en el generalat de la Guàrdia Civil, amb bona part de la seva carrera lligada a la gestió dels assumptes econòmics del Cos. Avui Jarava està investigat en la causa que segueix el Jutjat d’Instrucció 3 de Madrid pel cas Casernes, la manipulació de contractes d’obres en instal·lacions de l’Institut Armat. Nieto i Jarava van coincidir per última vegada el 19 de desembre del 2017. Va ser a l’acadèmia de guàrdies Duque de Ahumada de Valdemoro (Madrid). Juraven bandera els 177 joves integrants de la 100a promoció de la Guàrdia Civil i recollien diplomes també 119 gendarmes francesos que havien compartit aules. En la mateixa cerimònia es van retre honors de comiat al tinent general, el cessament del qual per jubilació firmaria Zoido al Butlletí Oficial d’Estat el 18 de gener següent. Setmanes abans d’aquella desfilada a Valdemoro ja havia tractat la secretaria d’Estat amb el llavors director de la Guàrdia Civil, José Manuel Holgado, «el canvi de procediments en el Comandament de Suport o el cessament del seu responsable». No es va recórrer a l’expedient disciplinari: a Jarava li tocava ja retirar-se.

Un anònim va desencadenar la investigació de la Guàrdia Civil sobre corrupció en obres de les seves casernes

La Secretaria d’Estat de Seguretat va tractar el 2017 amb la direcció del Cos la falta de transparència en les contractacions i el cessament del tinent general Jarava, avui imputat

El més llegit