La claveguera policial del PP va demanar «filtrar» un suposat espionatge dels Mossos a polítics contraris a la independència

En un món on controlar la informació és tenir el poder, la policia política del PP també determinava què havien de saber els ciutadans a través de filtracions de determinats assumptes als mitjans que entenien més convenients. Entre els milers de whatsaps del que era secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, incorporats del cas Kitchen n’hi ha un que el dirigeix el responsable llavors de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), Enrique García Castaño. En aquest ell l’informa que el seu superior, el que era número dos del Cos, Eugenio Pino, li va demanar que tragués a la llum un sistema d’espionatge que suposadament havien adquirit els Mossos d’Esquadra. El missatge, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, és concís i directe: «Em diu l’Eugenio [que] filtri el sistema Galileo que van comprar els Mossos». I, tot i que no consta resposta del seu interlocutor, Francisco Martínez, García Castaño devia complir l’encàrrec, perquè un parell de mesos després en un digital apareixen dues informacions sobre això. Es dona la circumstància que el missatge és del 7 de setembre del 2015 i el dia 27 d’aquell mateix mes hi havia eleccions a Catalunya. Les va guanyar Artur Mas, però li va ser impossible governar, al rebutjar-lo la CUP, i això va propiciar que Carles Puigdemont assumís la presidència el 2016. Espiar els contraris Les informacions sobre Galileo són una mica anteriors. El 18 de novembre del 2015, El Confidencial Digital va informar que els Mossos espiaven polítics catalans del PP i de Ciutadans, als quals es presumia contraris a la independència de Catalunya, segons havia pogut comprovar, deia, la Brigada d’Informació de la Policia. La informació, que emmarcava la vigilància en un CNI català, apuntava als agents de la Unitat Central de Recursos Operatius (UCRO), que deia que s’havia creat el 2012 amb 40 agents com un grup especialitzat, dins del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació catalana) per combatre grups extremistes i antisistema, però que en aquell moment passaria a ocupar-se de polítics. Ho assegurava a partir de dues fotografies que se suposava que havien fet agents de la Brigada d’Informació. 400 gigues El missatge intercanviat entre García Castaño i Martínez, és del setembre. Just abans de l’aturada que suposa en l’administració el mes d’agost l’espionatge es trobava de plena actualitat per la filtració del contingut de 400 gigues d’informació de clients de l’empresa italiana Hacking Team, a través pàgines web pròximes a Wikileaks. A Espanya, segons els documents difosos, eren clients de l’empresa especialitzada en atacs cibernètics i en espionatge en ordinadors i telèfons mòbils la policia i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el suposat contracte de la qual, vigent entre el 2010 i el 31 de gener del 2016, ascendia 3,4 milions d’euros, segons va informar llavors ‘El País’. Entre la informació que es va fer pública d’aquesta manera figuraven missatges a Tomás Copete, que era subinspector dels Mossos i responsable de l’Àrea de Mitjans Tècnics. En un del 21 d’octubre del 2013, un directiu de Hacking Team escrivia: «El sistema de control remot està dissenyat per atacar, infectar i controlar un gran nombre d’objectius d’ordinadors i ‘smartphones’ de manera sigil·losa». Assegurava poder «utilitzar-se de manera encoberta amb Windows XP/Vista/7/8 (32 i 64 bits), Mac OS i Linux, i a monitoritzar iPhone, Symbian, Blackberry, Android i Windows Phone 8» i garantia que «una vegada infectat l’objectiu es podia accedir a una varietat d’informació» a les xarxes socials, captures de pantalla, pel micròfon o de fotos. Menys diners El missatge, segons va informar El Confidencial, estava firmat pel que el 2015 era ‘key account manager’ de Hacking Team, Emad Sheshata. En un correu electrònic del 12 de març, del qual es va fer ressò Infolibre, s’incloïa la Policia catalana com un dels assistents a una de les seves demostracions a la fira de seguretat britànica que es va desenvolupar a la localitat de Farnboroug: «Ells van veure una demostració completa. Potser ells tenen menys diners...» En un altre del 27 de març d’aquell mateix any, el llavors administrador de comptes per a Europa d’Hacking Team, Maximiliano Luppi, ja es referia directament a Galileo, que és com l’identifiquen en el seu missatge els imputats en el cas Tàndem en el qual s’investiguen les clavegueres policials i el principal imputat del qual és l’excomissari José Manuel Villarejo. «Ja que ha mostrat interès en el nostre producte, aprofito l’ocasió per enviar-li informació relacionada amb l’última versió del sistema de control remot amb nom codi Galileo». També es dirigia a Topete i afegia que tenia les mateixes capacitats descrites en la presentació del seu sistema, però que «també introdueix Intel·ligència, un mòdul dissenyat per correlacionar la informació recopilada, per accelerar la seva investigació i posar en relleu les connexions pertinents».

La claveguera policial del PP va demanar «filtrar» un suposat espionatge dels Mossos a polítics contraris a la independència

L’encàrrec de la filtració va coincidir amb el mes en què es van celebrar les eleccions catalanes que va guanyar Artur Mas el 2015

El més llegit