ERC intentarà refer ponts amb Junts si una condemna a Borràs força el relleu al Parlament

La cautela formal d’ERC per no causar irritació a Junts quan la justícia ha acorralat i, en el cas de Quim Torra, suspès alts càrrecs postconvergents, acostuma a ser extrema. Ni en el cas de Pere Aragonès quan la JEC va apartar Torra de la presidència de la Generalitat, ni en el d’Alba Vergés quan la Mesa del Parlament va suspendre la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, els republicans es van permetre definir ni una sola vegada com a «president o presidenta en funcions» els seus càrrecs. Res d’ocupar despatxos aliens, tampoc. La cautela obeïa a la creença, gairebé temor reverencial, que qualsevol moviment com aquest pogués ser entès o utilitzat per Junts com a armament amb què atacar ERC amb el pretext de presumpte oportunisme. Tenien tant temor que, fins que no van declarar els empleats de la Institució de les Lletres Catalanes i es van escoltar en seu judicial els àudios de Laura Borràs al·ludint als seus tripijocs pressupostaris, Esquerra meditava molt seriosament no afavorir a la Mesa del Parlament la suspensió de la presidenta. Les etapes del dol El 7 d’abril es compleix mig any de la fractura final del Govern d’ERC i Junts. Segons consideren els republicans, suficient temps en política perquè els postconvergents hagin ja transitat per gairebé totes les fases del dol, entre elles l’enuig. I just per aquelles dates, setmana amunt o avall, arribarà la sentència del judici a Laura Borràs. Tots els escenaris estan òbviament oberts, començant pels judicials, però les ments que dissenyen l’estratègia republicana consideren que, en el cas que es condemni Borràs i calgui buscar un nou president del Parlament, s’obre una oportunitat per reconstruir un acord amb Junts. «Amb la seva sortida del Govern, l’acord de març del 2021 rubricat després amb el pacte de Govern pel qual Junts es quedava la presidència del Parlament i ERC, la de la Generalitat, ha quedat en paper mullat», assenyala un republicà que, a més d’emfatitzar el que va dir Aragonès divendres («l’acord està superat»), dona a entendre que si els postconvergents pretenen mantenir el càrrec necessiten un acord o bé amb ERC o bé amb el PSC. Els republicans s’obren, s’ha d’entendre, a facilitar l’elecció d’un president postconvergent. No està clara la contrapartida, ni tan sols que pugui haver-n’hi. Es pot tractar, sens dubte, d’un gest de bona voluntat per llimar asprors després d’uns mesos d’enervada crítica mútua. Des de l’exigència dels postconvergents perquè Aragonès comparegui per retre compte dels resultats de la taula de diàleg i negociació, que Junts considera «nuls», fins a l’acusació de «falta de responsabilitat més pròpia d’algú que mai ha governat» amb la qual els republicans van despatxar les esmenes de Junts als pressupostos de la Generalitat. Full estratègic Però més enllà de la bona voluntat, la intenció republicana també pot ser oferir una cosa que Junts desitja i anhela a canvi d’algun suport puntual, però clau per a Pere Aragonès. Per exemple, asseure’s a negociar –sense voler tuteles de Carles Puigdemont sobre l’actual president– els següents passos que ha de realitzar l’independentisme, és a dir, el famós espai de consens estratègic. I és que la soledat d’ERC, visible per exemple en la votació al Parlament de la proposta de construir un Acord de Claredat, aconsella tornar a unir forces amb la resta de forces secessionistes. Les fonts republicanes, amb tot, es neguen a concretar escenaris futurs amb tants condicionants pel mig, començant pel de la pròpia sentència. Cal recordar que, en l’arquitectura aragonesista, la taula de diàleg compleix les funcions de pilar que sustenta l’electorat més independentista de la seva força i que, en absència, per l’any electoral en què s’ha convertit el 2023, l’Acord de Claredat que Aragonès va impulsar en el debat de política general de setembre actua com a substitutiu o succedani per no deixar aquest flanc orfe en el pitjor dels moments, just a les portes del primer dels processos electorals, les municipals del 28 de maig. En tot aquesta predisposició republicana hi ha, també, una part de fer virtut de la necessitat. Precisament aquesta proximitat temporal amb les eleccions és la que, en cas que algú ho volgués, tanca la porta d’un eventual pacte per la presidència del Parlament de Junts i ERC amb el PSC, i viceversa. L’últim que es desitja a les tres seus dels partits és una foto amb socialistes o independentistes, segons el cas, i per repartir-se cadires.

ERC intentarà refer ponts amb Junts si una condemna a Borràs força el relleu al Parlament

Els republicans, disposats a recompondre l’espai de consens estratègic de l’independentisme

El més llegit