El Parlament Europeu examina l’ús del castellà a les escoles catalanes

La immersió lingüística a les escoles catalanes serà sotmesa aquest dimarts a examen per part de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI). Després de diversos intents, que van començar el 2017 de la mà de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), finalment els contraris al model van aconseguir entrar la reivindicació a l’agenda europea. Aquest dimarts hi haurà les primeres compareixences i serà el pas previ a enviar una delegació d’eurodiputats a Catalunya per investigar l’ús del castellà a les aules. Per això, fa dies que des del PP, Ciutadans i Vox tenen la data marcada al calendari. També el Govern, tot i que per motius diametralment oposats. La sessió serà presidida per l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat i comptarà amb quatre ponents contraris a la immersió. Es tracta de tres acadèmics proposats pels populars –Teresa Freixes, Jorge Calero i Jesús Rul– i un per Vox, Manuel Acosta, que justament és diputat de l’extrema dreta al Parlament. Una composició que l’Executiu de Pere Aragonès veu clarament «esbiaixada» i acusa els populars de «manipulació» i «ús partidista» dels mecanismes europeus per escoltar la ciutadania. Fins allà hi aniran el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, i el diputat al Parlament, Nacho Martín Blanco, tot i que no poden intervenir en la comissió. La PETI és una comissió que permet a la ciutadania europea presentar demandes que els inquietin i on la UE tingui competències. Cada any es reben més d’un miler de peticions, però són poques les que finalment prosperen i són definitivament examinades pels eurodiputats. Segons el Govern, aquesta no hauria d’haver prosperat, perquè la Comissió Europea no té competències educatives a Catalunya. El Govern intenta contrarestar-ho Com que no tindran espai dins de la comissió, des de la conselleria d’Exteriors s’han reunit recentment amb eurodiputats de pràcticament totes les sensibilitats per exposar-los la seva visió i fer-los arribar un argumentari. Es tracta de dades i informes que, segons el Govern, avalen que «el model és un èxit» i que respon a un «context sociolingüístic de minorització» del català. A més, en aquestes reunions també han intentat reforçar la idea que al Parlament «només hi ha 20 diputats» en contra del model –Vox, Cs i el PP–, que la Generalitat té competències en la qüestió reconegudes pel Tribunal, Constitucional i que des del 2005 «només s’han presentat 83 denúncies» de famílies per demanar l’escolarització en castellà. «El que fan és una pluja fina i no volem que acabin calant les seves mentides», defensen fonts de la Conselleria. També el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha enviat una carta a la presidenta del Parlament Europeu (PE), Roberta Metsola, i una petició de queixa a la defensora del poble europea, Emily O’Reilly. Els demana que intervinguin per «frenar l’ús partidista» del PP de la comissió de peticions de la institució i evitar que es converteixi en un acte contra de la immersió lingüística dins de l’Eurocambra. Missió a les escoles Missió a les escolesEl comitè de Peticions ja va acordar l’octubre passat –a petició de Ciutadans– enviar una missió a Catalunya per avaluar la situació del castellà a les escoles. Està previst que tingui lloc durant el segon semestre de 2023, després de les eleccions municipals. Previsiblement, els eurodiputats que viatgin a Catalunya es reuniran amb totes les parts implicades en el model lingüístic, des d’organitzacions i membres de la societat civil fins a representants polítics.

El Parlament Europeu examina l’ús del castellà a les escoles catalanes

El Govern acusa el PP i Cs de fer un «partidisme» en la Comissió de Peticions i intenta contrarestar-lo reunint-se amb eurodiputats

El més llegit